Trump: cinc mesos per solucionar les tres crisis que fan perillar la seva reelecció

Noticia relacionada

EEUU crea 2,5 millones de empleos y el paro baja al 13,7% contra pronóstico

El candidat demòcrata, Joe Biden, a qui analistes i experts auguraven una sonora derrota enfront del magnat, ha començat a avantatjar-lo en alguns sondejos, com el publicat aquesta mateixa setmana a la CNN que pràcticament suspenia la gestió del republicà al capdavant de la Casa Blanca. I tot i que compta amb cinc mesos per recuperar el favor dels votants, Trump reprèn la seva campanya electoral amb menys vents a favor que no pas al març, mentre els demòcrates comencen a digerir la idea que tal vegada Biden podria sortir airós on Hillary Clinton va fracassar el 2016.

“La irrupció de la Covid-19 ho ha posat tot de cap per avall; si no hagués aparegut el virus, els demòcrates encara s'estarien destrossant els uns als altres a les primàries”, comenta Bruno Cavalier, economista en cap d'ODDO BHF. No obstant això, igual que altres experts, no creu que els conservadors ho tinguin tot perdut, i assenyala que fins i tot queda molta tela al teler durant els pròxims mesos, temps suficient perquè algunes de les qüestions que ara afecten greument el país millorin sensiblement o es resolguin. A més, “poden aparèixer altres distraccions o pot ser que algunes siguin revifades deliberadament, com per exemple la política exterior (tensions amb la Xina)”, subratlla, i igual que altres experts recorda com fa quatre anys la demoscòpia tampoc no era favorable al magnat.

“Si es repeteix l'experiència de 2016, els col·legis electorals donaran a Trump una bonificació equivalent a gairebé 3 punts en el vot popular”, elabora Cavalier en una nota d'anàlisi. “Les enquestes no aconsegueixen representar bé el vot popular com un factor d'èxit. A l'octubre, quan les intencions de vot s'aclareixin, quin serà el tema dominant?”, arrodoneix.

Per començar, és molt probable que l'equip de campanya de Trump sigui capaç de fer-li fer un tomb a la percepció que té l'opinió pública de la gestió del virus. “Es penjarà la medalla d'haver salvat vides a causa del confinament”, comenta Naeem Aslam, cap d'anàlisi d'Avatrade. Fins avui, la taxa de morts a causa del virus als EUA supera els 100.000 morts i són gairebé dos milions els infectats, no obstant això, les previsions del doctor Anthony Fauci, conseller del president Donald Trump durant la crisi del coronavirus, donaven una xifra de morts de 200.000. Cavalier, per part seva, argumenta que si la pandèmia segueix retrocedint d'aquí a novembre, és molt probable que “s'hagin oblidat les crítiques a l'administració republicana per la gestió de la situació” i posa com a exemple el procés d''impeachment' al president dels EUA del mes de desembre “que ningú no recorda”.

Quant a les conseqüències econòmiques, no són una fotesa. Els Estats Units va entrar oficialment en recessió al mes de febrer, posant així fi a 128 mesos consecutius d'expansió, el període més extens de creixement del país de tota la sèrie històrica, que es remunta a 1854, segons ha anunciat l'Oficina Nacional de Recerca Econòmica (NBER). No obstant això, la dada de creació d'ocupació del mes de maig va sorprendre amb una creació de 2,5 milions d'ocupacions enlloc de la destrucció de 7,5 milions de treballs anticipada pels experts, un fet que el líder nord-americà no va deixar escapar per felicitar-se'n amb un tuit que resava “bona feina president Trump”.

Noticia relacionada

Trump retomará los mítines presenciales para su campaña de reelección dentro de dos semanas

Per a Aslam, el candidat dels republicans continuarà traient pit de la recuperació i del fet que “l'economia del país es troba en una posició molt més sòlida en comparació amb la resta del món”, i es veurà recolzat “per l'acompliment del mercat de valors i d'una millora constant de la taxa d'atur”, assegura l'analista. “Continuarà sent tan alt el nivell d'atur després de l'estiu, que continuarà sent un factor important per als votants, o més aviat es fixaran en el pronunciat descens després d'haver tocat fons de manera històrica?”, es pregunta a conseqüència l'economista en cap d'ODDO BHF.

EL POLVORÍ DEL DESCONTENTAMENT SOCIAL

De les tres crisis, la que té un desenllaç més incert és el descontentament social que ha esclatat arran de l'homicidi de George Floyd. El politòleg Allan Lichtman, al seu llibre, 'Les claus de la Casa Blanca', va citar que un factor clau en la reelecció d'un president en exercici era la falta d'un malestar social sostingut. Trump no pot dir que li hagi faltat aquest malestar durant tota la legislatura. La primera setmana de juny va estar marcada per les manifestacions contra la violència policial, que van ser inusualment intenses, i que també van derivar en alguns avalots i saquejos. Per "restaurar la llei i l'ordre", els governadors van cridar la Guàrdia Nacional a gairebé la meitat dels estats. “El President Trump, acusat d'afegir llenya al foc, no en va sortir amb una reputació millorada d'aquesta situació”, comenta Cavalier. De fet, part de l'avantatge de Biden a les enquestes es deu precisament al caos provocat pel ‘dit fluix’ del republicà a Twitter.

Lluny de calmar la situació, la polarització de la societat juga a favor del magnat, per la qual cosa és molt probable que durant la resta de campanya apel·li a la por dels ciutadans pels disturbis, i els prometi mà dura contra les protestes. No obstant això, si la societat tensionada s'uneix per votar en contra seva, és molt probable que acabi perdent la presidència, indiquen els experts consultats.

Finalment, a Trump sempre li quedarà la Xina com un comodí inesgotable que Cavalier preveu que posarà en joc amb cura en el que queda de precampanya. “La crisi actual tendeix a amplificar les crítiques al gegant asiàtic, tant en el pla polític (les autoritats han intentat emmascarar la gravetat de l'epidèmia, agreujant el problema) com en el pla econòmic (l'excessiva dependència dels proveïdors xinesos)”, comenta. “En atacar la Xina, Trump no té por de ningú. Fins i tot pot ser que li interessi elevar la retòrica agressiva, sabent que l'opinió majoritària és en la mateixa longitud d'ona”, prossegueix. “Això seria un desavantatge per a Joe Biden, que preferiria una campanya electoral centrada en temes socials”, conclou l'economista.