El procés de transició dels EUA va prenent una forma que agrada als experts i inversors, especialment després que hagi transcendit que l'expresidenta de la Reserva Federal (Fed), Janet Yellen, s'asseurà al front de la Secretaria del Tresor. Amb aquesta decisió, el president electe, Joe Biden, mata dos ocells d'un tret: garanteix un llarg període de polítiques ultra flexibles als fronts fiscal i monetari, gràcies al tàndem que Yellen farà amb el president de la Fed, Jerome Powell, i signa un armistici amb el banc central.
Les tensions entre el president Donald Trump i el supervisor monetari havien estat una constant de la política econòmica de l'administració republicana fins a l'arribada de la pandèmia. La ingerència de l'administració sortint -tant Trump com el secretari del Tresor Stephen Mnuchin- en les taxes d'interès i el tipus de canvi del dòlar havien generat molt nerviosisme entre els governadors de la Fed. A més, les crítiques del magnat a les decisions del banc central havien estat rebutjades per economistes i inversors, que lamentaven els dubtes que projectaven sobre la independència de l'institut emissor nord-americà.
No obstant això, l'elecció de Yellen obre un nou període de completa harmonia entre les dues institucions, amb els mercats més que contents que l'economista, que ostenta l'honor d'haver estat l'única persona de tota la història en seure al front del Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca, la Fed i, ara, el Tresor, faci equip amb Powell per donar-li un fort impuls al creixement. La seva veterania "ofereix suficients garanties als mercats que el país estarà en unes mans segures com perquè Wall Street no deixi de somriure", indiquen els experts de Rabobank. A més, destaquen que comptar amb una secretària del Tresor que coneix la Fed al detall "té els seus avantatges".
"Dos 'coloms' als comandaments del Tresor i de la Fed és una combinació excepcionalment facilitadora per a l'economia", indica Stephen Innes, analista d'Axi. I no tant perquè Yellen vagi a influir en la política del banc central, sinó perquè "els dos tenen els mateixos punts de vista sobre el mercat laboral", després que sota el mandat de Powell la Fed hagi ajustat la seva visió del mercat laboral a un context social molt més ampli de plena ocupació.
A més, "han estat testimonis d'errors de política monetària com la retirada massa primerenca dels estímuls i els nefastos impactes en el mercat de les pujades primerenques de les taxes", argumenta l'expert. I augura que "hi haurà un acord mutu per mantenir els tipus baixos durant un temps molt, molt llarg". "I aquesta cohesió serà bona per al mercat en general", arrodoneix.
ARMA DE DOBLE TALL O EL QUE NECESSITA EL PAÍS?
No obstant això, és probable que la futura secretària del Tresor influeixi la Reserva Federal a través del que s'ha après a força de la seva pròpia experiència i els seus errors, cosa que provoca que algunes veus es preguntin si el nomenament de Yellen no obre la porta a una Fed molt més polititzada. "Almenys sabrà el que va a fer el banc central: res", assenyalen els analistes de Rabobank, després que alguns membres del Comitè Obert de Política Monetària de l'organisme hagin indicat que no hi haurà pujades de tipus fins al 2023 o 2024.
Però aquest debat queda completament eclipsat per l'optimisme d'un mercat que espera que es materialitzin aviat els anhelats estímuls fiscals. No obstant això, "no es garanteix que la Cambra de Representants dels Estats Units, amb la seva escassa majoria demòcrata, o el Senat, amb la segona volta de les eleccions a Geòrgia el 5 de gener, estiguin disposats a proporcionar l'enorme estímul que els Estats Units necessita", arrodoneixen els experts de l'entitat holandesa.
Noticias relacionadas
Trump ha caigut de genolls i permet iniciar la transició presidencial a Joe Biden
Janet Yellen, expresidenta de la Fed, triada per Biden per dirigir el Tresor
Entre Yellen, Biden, Kerry i Pelosi, "Els EUA s'està convertint en una gerontocràcia"
