- 0,05£
- 0,05%
Els britànics dubten de la vacuna d'AstraZeneca i la Universitat d'Oxford i ja no volen que se'ls inoculi aquest compost després dels casos de trombes detectats. Almenys, no tants com abans. Aquesta és la conclusió que es desprèn d'una enquesta, que revela que la demanda per aquesta vacuna ha caigut al Regne Unit des del març davant les notícies i informes que parlen de casos rars de coàguls sanguinis en persones que han rebut aquest sèrum.
Un estudi realitzat per la Universitat de Bristol, el King's College de Londres i la Unitat de Protecció de la Salut en Preparació i Resposta davant Emergències de l'NIHR a l'abril entre gairebé 5.000 adults al Regne Unit, on l'acceptació de la vacuna contra la Covid- 19 és alta i el programa d'immunització està ben establert, revela que la preferència del públic pel compost d'AstraZeneca ha disminuït des de març, alhora que la creença que causa coàguls sanguinis ha augmentat.
En concret, només el 17% dels britànics diu ara que preferiria la vacuna d'AstraZeneca si pogués triar-ne alguna, davant el 24% que ho assegurava a finals de març, segons recull CNBC. És més, el 23% de les persones creu ara que aquest compost provoca trombes, davant el 13% de març. No obstant això, el públic segueix sent més propens a dir que aquesta afirmació és falsa (39%) o que no sap si és certa (38%).
Ara, diu l'estudi, hi ha una "gran diferència" en les creences a causa dels estudis d'MHRA (l'organisme regulador dels medicaments al Regne Unit), que a principis d'abril va anunciar una possible relació entre la vacuna d'AstraZeneca i uns coàguls de sang extremadament rars detectats en persones immunitzades amb aquest sèrum. L'abans i el després d'aquestes declaracions és revelador: el 17% dels entrevistats durant la primera setmana d'aquest mes pensava que aquesta afirmació era certa, enfront de 31% entrevistat després.
PER QUÈ BAIXA L'ACCEPTACIÓ A AQUESTA VACUNA?
Des que es van publicar les primeres dades clíniques que mostraven que la vacuna tenia una taxa d'eficàcia mitjana del 70% (els assajos posteriors als EUA van trobar una taxa d'eficàcia del 79%, mentre que altres estudis han mostrat que la taxa d'eficàcia augmenta amb un interval més ampli entre la primera i la segona dosi), la sort de la vacuna d'AstraZeneca ha estat, com a mínim, dispar.
I tot a causa dels casos de coàguls sanguinis detectats, que van portar molts països a suspendre la vacunació amb aquest compost, o a reformular les recomanacions sobre a quins grups d'edat administrar-la. I és que els casos de trombes, encara que aïllats, han acabat en algunes ocasions en la mort del pacient, s'han donat en persones menors de 60 anys i més en dones que en homes.
Malgrat tot, l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès) reconeix que hi ha relació entre el que ha passat i la vacuna, però segueix recomanant AstraZeneca perquè els beneficis superen amb escreix als riscos, i fins i tot demana que s'administri la segona dosi als menors de 60 que ja van rebre la primera. Aquest debat segueix, per exemple, obert a països com Espanya.
