- Un total de 10 fons o 'hedge funds' tenen una posició que aconsegueixen aquest nivell
- L'agregat de posicions curtes s'acosta al 20%, la qual cosa suposa un rècord històric
Els registres d'apostes baixistes contra DIA s'han convertit en un ròssec. Els ‘hedge funds’ insisteixen i eleven la seva pressió mentre apareixen nous inversors que s'uneixen a l'atac de ‘curts’. L'últim en arribar és el SFM UK Management (Soros Fund Management). Ni més ni menys que el vehicle inversor del multimilionari George Soros.
- 0,02€
- 0,60%
SFM UK Management ha aflorat una posició curta del 0,5% del capital, segons les estadístiques de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), nivell a partir del qual es publiquen aquestes inversions per part del regulador. Això suposa una participació de 16 milions d'euros apostada contra la companyia que té una capitalització borsària de 3.300 milions d'euros.
La companyia d'inversió fundada fa cinc dècades per George Soros està estructurada com family office (societat inversora de grans patrimonis), encara que va néixer com un ‘hedge fund’. Entre les seves activitats es troba el mandat de gestionar les decisions d'inversió de Quantum Partners, un grup de ‘hedge funds’ sota el paraigua del magnat de nacionalitat hongaresa i nord-americana George Soros (Budapest, 1930).
No és l'única presència de George Soros a la borsa espanyola. Per exemple, en 2016 va acudir a l'oferta pública de venda (OPV) de Telepizza, en què Quantum manté una participació de l'1,769% del capital, segons les dades de la CNMV.
DIA cotitza aquest divendres amb descensos de més de l’1%, encara que es revalora més d'un 13% el 2017. Des de fa diversos mesos, s'ha convertit en un misteri sense resoldre a la borsa espanyola. Mentre que alguns dels millors fons d'inversió espanyols aposten pel valor, la pressió dels baixistes no ha parat de créixer fins a màxims històrics. L'última dada agregada publicada per la CNMV, actualitzat fins a divendres passat, és del 19,2% del capital. Encara que els últims moviments apunten al fet que ara ja és major d'aquesta cota.
En aquest cas, la presència de Soros suposa un nou focus d'incertesa per als inversors, en ser un inversor reconegut l'historial del qual li ha permès pastar una fortuna de 24.000 milions de dòlars, la qual cosa li fa estar entre els 30 majors multimilionaris del món, segons les estadístiques de Bloomberg.
L'INVERSOR QUE VA TOMBAR LA LLIURA
Soros és conegut, entre d’altres coses, pel seu atac contra la lliura el 1992. El magnat, juntament amb altres inversors, es va posar curt amb la divisa i va apostar apostant que el Banc d'Anglaterra no tindria suficients reserves i capacitat com per mantenir el tipus de canvi de la lliura enfront del marc alemany, després de la decisió del Regne Unit d'entrar dos anys abans al mecanisme de tipus de canvi europeu (ERM, ja desaparegut, encara que germen de l'euro), un mes després, l'autoritat monetària britànica va haver de claudicar per a benefici d'aquests ‘especuladors’.
En aquest cas, ja sigui per obtenir premi o per acabar perdent diners, Soros no és el primer en arribar a la pressió baixista sobre DIA. Altres nou inversors tenen una posició de més del 0,5% del capital. Un altre nou nom propi ha estat el de Canada Pension Pla Investment Board (CCP), el fons que gestiona les pensions dels canadencs. No obstant això, el més agressiu és el ‘hedge fund’ britànic Marshall Wace, amb un 2,41%. També destaquen UBS Asset Management (1,54%), AKO Capital (1,25%), GLG Partners (1,19%), AQR Capital Management (1,07%), Capital Fund Management (0,7%), BlackRock (0,61%) i Highbridge Capital Management (0,52%).
Els baixistes són inversors que, generalment, prenen prestades accions per vendre-les al mercat i esperar la seva caiguda, per recomprar-les després per un menor preu quan hagin de retornar-les. Malgrat que els fons espanyols encara no poden prestar els seus valors, entre els vehicles internacionals és una pràctica habitual. Per exemple, BlackRock té una participació del 5,083% de DIA i, alhora, té declarat a la CNMV un préstec de l'1,712% del capital a tercers, en general baixista que poden ser tant els seus propis fons com uns altres.