Els 'curts' baixen del 4% del capital d'OHL per primera vegada des de juny de 2016

L'empresa presidida per Juan Villar-Mir va començar l'any amb un agregat de posicions curtes del 6,5% del capital. I l’acabarà amb menys d'un 4%, davant el replegament dels fons de cobertura que compten amb estratègies 'long-short' -estratègies alcistes i baixistes-.

Així ho reflecteixen les dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que d'una banda publica cada dues setmanes els agregats de posicions curtes superiors al 0,2% del capital a les empreses, i d'altra, actualitza diàriament els moviments dels baixistes que arriben al llindar del 0,5% del capital en una companyia. Es tracta d'inversors que aposten contra un títol mitjançant el lloguer d'accions, a vendre-les quan les reben i comprar-les quan van a retornar-les al seu legítim propietari.

La constructora espanta els 'curts' mentre es dispara en borsa augmentant la seva capitalització borsària fins als 1.500 milions d'euros, encara que el seu valor en borsa no és suficient per tornar a un IBEX 35 del qual va sortir durant el mes de juny de 2016. Va ser llavors quan els baixistes van pujar per sobre del 4%, nivell del qual no havien tornat a baixar fins ara.

L'última dada disponible per part de la CNMV és el 4,01% del 8 de desembre. No obstant això, des de llavors els dos 'curts' més agressius han reduït el seu atac. Marshall Wace, el fons de cobertura britànic més temut a la borsa espanyola, ha minvat la seva aposta des del 2,08% del capital fins a l'1,67%. Mentre que un altre fons britànic com Oxford Asset Management segueix amb el 0,79%. En el cas que la resta de baixistes amb menys del 0,5% mantinguessin la seva posició, l'agregat baixaria fins al 3,6% del capital, el nivell més reduït en any i mig.

OHL cotitza per sobre dels 5 euros. Aquest any s'ha mogut entre els 2,3 euros i els 5,46 euros. La constructora va experimentar un fort repunt en borsa a l'octubre davant la positiva acollida per part del mercat de la venda de la seva divisió de concessions per 2.775.000 d'euros al fons IFM Investors, amb l'objectiu de reduir el seu nivell de deute. Les agències de ràting van aplaudir aquesta decisió, cosa que va provocar un ral·li tant de les seves accions com dels bons.

GUANYADORS I PERDEDORS

Mentre que els baixistes són els grans perdedors davant el moviment borsari d'OHL el 2017, alguns fons com el Santander Accions Espanyoles, el Santander Small Caps Espanya o el Bankia Small & Mid Caps Espanya estan entre els guanyadors, així com Société Générale, Deutsche Bank, Invesco o Hengistbury, que tenen participacions entre el 2% i el 4% del capital. També hi ha fons que han apostat amb èxit pels seus títols de deute com els d’Abaco Capital o Buy & Hold.

Entre els analistes que segueixen el valor, i que recull FactSet, n'hi ha dos que recomanen vendre (des de Banc Sabadell i BPI), quatre aconsellen mantenir (des de Société Générale, per exemple) i tres més aposten per comprar (Mirabaud, Bankinter i Haitong Securities). El preu objectiu que li atorguen és de 5,57 euros, xifra que suposa un potencial de revaloració del 9% respecte a la seva cotització actual.

Tècnicament, el valor té la seva resistència més immediata als 5,45 euros i la següent, als 6 euros, explica José María Rodríguez, analista de Bolsamanía. Mentre que per sota té un suport als 4,7 euros. Entre aquests nivells "s’està movent lateralment des de mitjans d'octubre", assenyala l'expert.