Els baixistes controlen 6.000 milions d'euros de l'IBEX 35 en posicions curtes

La cadena de supermercats suporta la major pressió baixista. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) publica les dades agregades per cada empresa de les posicions superiors al 0,2% del capital, una estadística que s’actualitza cada dues setmanes. Aquest dilluns, el percentatge total en DIA ha arribat al 24,86% del capital, la major ràtio de la sèrie històrica en qualsevol empresa cotitzada.

Els 'curts' prenen prestades accions per vendre-les quan les reben i recomprar quan han de tornar-les. Si durant el procés el preu del títol ha caigut, guanyen diners. Una pràctica que durant 2011 i 2012 va estar prohibida a diversos països, incloent-hi Espanya, i que el regulador ha vetat ara en Liberbank. La institució presidida per Sebastià Albella va prohibir les vendes a curt sobre el banc el passat 12 de juny durant un mes i dimecres passat va prorrogar aquesta decisió dos mesos més.

No obstant això, la pressió sobre Liberbank està en nivells molt inferiors als de DIA, que és un cas excepcional. Els baixistes tenen apostat un 1,39% del capital. Lleugerament per sobre de la mitjana, però per sota del percentatge que suporten altres 24 companyies.

LA MAJOR INVERSIÓ BAIXISTA ES PRODUEIX EN TELEFÒNICA

En total, la inversió baixista a la borsa espanyola aconsegueix els 6.400 milions d'euros, segons els registres de la CNMV. En el cas de DIA, les posicions curtes suposen 841 milions d'euros. Tot i que en termes absoluts el supera Telefònica, en què sumen 1.214 milions d'euros, el 2,6% d'un capital que frega els 47.000 milions d'euros.

Els 'curts' s'han elevat a màxims des de febrer a la 'companyia de telecomunicacions' que presideix José María Álvarez-Pallete, alhora que les accions s'han corregit des dels màxims anuals de 10,6 euros al març fins anar-se’n a la vora dels 9 euros. Les dues empreses més agressives són BNP Paribas i Boussard & Gavaudan, que al seu torn té la major posició curta de la borsa espanyola amb més de 550 milions d'euros apostats.

Les 15 majors inversions baixistes són a l'IBEX 35. En total, les posicions curtes sobre les empreses que componen el selectiu arriben als 5.830 milions d'euros repartits en 29 empreses. O, el que és el mateix, els 'curts' tenen apostats contra l'evolució de les companyies de l'IBEX l’1,05% de la capitalització de l'índex. Mentre que a Inditex, ArcelorMittal, Endesa, IAG, Iberdrola i Meliá no hi ha posicions curtes de més del 0,2% del capital. En els casos d'ArcelorMittal i IAG, les absències es deuen al fet que les obligacions d'informació recauen en altres reguladors, el britànic FCA i el luxemburguès CSSF.

Després de Telefónica i DIA, la major inversió baixista es troba en Amadeus, encara que en termes relatius es queda en un 1,91%. L'aposta procedeix principalment d'un 'hedge fund' britànic, Lansdowne Partners, que té una posició curta de l'1,7% del capital. És a dir, més de 400 milions, només menys que la posició de Boussard a Telefónica.

APOSTES CONTRA ELS BANCS

Els tres següents valors de la llista són Banc Santander, Bankia i BBVA, amb vendes en curt d'entre 296 milions i 418 milions. Els percentatges són reduïts als dos 'blue xips', però a l'entitat parcialment nacionalitzada que presideix José Ignacio Goirigolzarri suposa ja un 2,7%, cosa que el situa com el desè valor més pressionat de la borsa espanyola en termes relatius després de l’empenta dels fons de cobertura Viking Global, Marshall Wace i AQR Capital Management.

Cellnex és la següent cotitzada més assetjada pels 'curts', que controlen un 6,23% de l'empresa d'infraestructures de telecomunicacions, valorat amb la cotització actual a més de 266 milions d'euros. Una xifra lleugerament per sobre dels 252 milions que suporta Banc Sabadell amb un agregat de posicions curtes del 2,41%.

A més, per sobre dels 200 milions es troba Técnicas Reunidas, la segona empresa en la qual els fons de cobertura es mostren més agressius en apostar contra les accions de la compamnyia d'enginyeria i infraestructures del sector petrolier un 10,6% del capital. Per trobar el tercer agregat de 'curts' més alt després de DIA i Técnicas cal sortir de l'IBEX. Els fons tenen el 8,16% de la constructora posicionat contra els seus títols. És a dir, més de 77 milions d'euros. Així mateix, també al Mercat Continu, les ràtios de baixistes arriben al 4,27% de Sacyr i el 4,06% de Borses i Mercats Espanyols (BME).

En total, les posicions curtes de més del 0,2% de capital de les empreses cotitzades espanyoles sumen 6.364.000 d'euros. Aquesta dada és inferior als 6.800 milions d'euros que tenien fa sis mesos. No obstant això, entre mitges Banc Popular ha deixat de cotitzar en borsa en ser intervingut i adjudicat al Santander per un euro. Fa mig any, la pressió sobre l'entitat que presidia Emilio Saracho va arribar als 360 milions d'euros. És a dir, descomptant aquesta entitat, el pes dels baixistes a la borsa espanyola s'ha mantingut gairebé constant. Encara que en aquest interval, l'IBEX 35 puja més del 10%. Això, en termes dels baixistes, implica menors posicions curtes sobre el capital però una quantia similar.

Per posar-se 'curts', aquests institucionals recorren al lloguer d'accions. El gegant nord-americà BlackRock és un dels més grans prestadors -també és un dels principals accionista de l’IBEX-, en tenir un gran volum de títols tant en els seus fons de gestió activa com en els seus ETF de la gamma iShares. Altres grans gestores com Morgan Stanley o fins i tot el fons sobirà noruec Norges Bank també presten valors, una pràctica habitual en altres països per esgarrapar més punts de rendibilitat amb les comissions del préstec. Una cosa que a Espanya no està permès per als fons espanyols, que sospiren que el Ministeri de Luis de Guindos ho reguli.