El petroli puja amb força aquest dilluns (barril Brent: +2,52%, 86,71 dòlars; barril WTI: +2,91%, 85,20 dòlars) després de l'atac de Hamàs a Israel que ha causat centenars de morts i posterior declaració de guerra d'Israel. Tot i això, el cru està encara lluny dels màxims de l'any que va marcar fa diverses setmanes i que van situar el Brent al voltant dels 100 dòlars.
Dissabte matí, durant una important festivitat jueva, el grup militant palestí Hamàs va llançar una infiltració de múltiples fronts a Israel, per terra, mar i aire, que ha causat centenars de morts. L'atac es va produir hores després que milers de coets fossin llançats des de Gaza cap a Israel.
Tot i que la reacció inicial del petroli a la situació ha estat de pujades, alguns analistes creuen que és impulsiva i que no durarà.
Els temors a una possible represàlia contra l'Iran amenacen el pas dels vaixells que transporten petroli a través de l'Estret d'Ormuz
"Perquè aquest conflicte tingui un impacte durador i significatiu als mercats petroliers, ha d'haver-hi una reducció sostinguda en l'oferta o el transport de petroli", va dir Vivek Dhar, director d'investigació de matèries primeres de mineria i energia del Commonwealth Bank, segons recull CNBC.
"Si no, i com ha demostrat la història, la reacció positiva en els preus del petroli tendeix a ser temporal i fàcilment superada per altres forces del mercat", va escriure en una nota diària. El conflicte no posa en perill directament cap font important de subministrament de petroli, va afegir.
LA INVOLUCRACIÓ DE L'IRAN
Hi ha rumors que l'Iran va ajudar Hamàs a organitzar el seu atac, i els Estats Units han anunciat que enviaran vaixells de guerra a la regió.
"L'escalada de les tensions ha generat una onada de pànic als mercats financers a l'obertura de dilluns. El barril de cru nord-americà ha cotitzat per sobre dels 87 dòlars per barril, ja que els temors d'una possible represàlia contra l'Iran amenacen el pas dels vaixells que transporten petroli a través de l'Estret d'Ormuz i canvien la retòrica del mercat d'una potencial desacceleració de la demanda mundial de petroli a una oferta mundial ajustada", afirma Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank.
"És difícil predir la magnitud de l'acció de preus en resposta als xocs geopolítics. El fet que els Estats Units i l'Iran estiguin involucrats en la turbulència suggereix que les tensions podrien augmentar encara més.
Des d'una perspectiva de preus, s'espera que el nivell de 90 dòlars per barril ofereixi una forta resistència al cru nord-americà, ja que l'escalada i la prolongació de les tensions a l'Orient Mitjà podrien ser la gota que faci vessar el got i portar el món molt a prop de la vora de la recessió, cosa que podria moderar la gana pel petroli. Encara és massa aviat per afirmar-ho amb certesa", afegeix Ozkardeskaya.
Des d'una perspectiva geopolítica, aquesta guerra és diferent de la del 1973 perquè el panorama polític i geopolític és diferent, explica l'experta. En primer lloc, els països àrabs no estan atacant Israel de manera conjunta. En segon lloc, els països de l'OPEP tenen capacitat de reserva que restringeixen de manera voluntària per mantenir el preu del petroli per sobre dels 80 dòlars per barril, però no necessàriament pensen a triplicar els preus del petroli, cosa que només acceleraria la transició energètica.
En tercer lloc, els Estats Units podrien seguir utilitzant les seves reserves estratègiques de petroli per esmorteir un possible xoc de preus, encara que les reserves estratègiques de petroli han arribat al punt més baix en 40 anys després de la guerra a Ucraïna.
"Per últim, la guerra a Ucraïna i l'embargament al petroli rus ja estan en joc i Occident té poc marge per imposar un altre embargament al petroli àrab. Dit això, una possible represàlia contra Teheran representa un risc seriós a l'alça per als preus del petroli. Seguirem de prop els esdeveniments, però no especulem per ara sobre un augment dràstic en els preus del petroli", conclou Ozkardeskaya.
