El mercat està desconcertat amb el que està passant amb el petroli. Ja pot dir-se sense embussos que hi ha dues crisis convergint al mateix temps, la del coronavirus i la del petroli, aquesta segona en bona part producte de la primera. Quan semblava que les borses començaven a aprendre a conviure amb el virus, arriba ara la desfeta del 'or negre' per continuar pressionant la renda variable en particular i l'economia en general.
Hi ha una sèrie d'elements que cal tenir en compte. D'una banda, l'enfonsament dels futurs del West Texas de maig a terreny negatiu per primera vegada en la història. D'altra banda, la caiguda fortíssima també dels futurs de juny del petroli nord-americà que, encara que en principi semblava que resistien per sobre dels 20 dòlars, aquest dimarts van perdre aquest nivell, tot i que segueixen en zona positiva. I, en tercer lloc, l'enfonsament dels futurs del Brent, que també han caigut per sota els 20 dòlars per barril.
Els experts intenten situar-se després del terratrèmol i semblen tenir clares unes quantes coses. La primera: que la pressió en els preus del petroli continuarà a curt-mitjà termini; la segona, que aquesta pressió es traduirà en més caigudes, segons la majoria, o en vaivens tremends, en opinió d'uns altres; la tercera, que encara que aquesta desfeta del petroli suposa una "extraordinària oportunitat" per comprar, només és una opció apta per a qui vulgui assumir grans riscos. "El que va passar aquest dilluns demostra que el mercat del petroli no té fons", avisa Ipek Ozkardeskaya, estratega en cap del Swissquote Bank.
L'ensulsiada del contracte de futur de maig del West Texas s'ha atribuït, sobretot, a raons "tècniques", pel funcionament intern dels mercats de futurs. Com la majoria de les matèries primeres, el petroli es negocia en contractes de futurs. La compra o venda d'un barril de petroli s'acorda a un preu fix per al seu lliurament en una data determinada. Això facilita la compra i la venda d'un producte bàsic sense que ningú hagi de rebre'l físicament.
"Amb el venciment del contracte de futurs de maig aquest dimarts, sense compradors per al lliurament físic, un creixent excés d'oferta que pressiona la infraestructura d'emmagatzematge, i amb els operadors intentant vendre o renovar els contractes per al mes vinent, va haver-hi una tempesta perfecta que va comportar moviments extrems", expliquen des d'AJBell.
El problema és que, més enllà del funcionament intern del mercat de futurs del petroli, també hi ha l'enorme caiguda de la demanda per la crisi del coronavirus, i la pressió sobre les infraestructures per emmagatzemar un excés d'oferta, i això no millorarà a curt termini... ni a mitjà termini tampoc. És per això que el contracte de futur de juny també s'està enfonsant, i és per això que el petroli Brent va darrere del West Texas.
El que està succeint "fa que et preguntis què podria passar amb el contracte de juny. Difícilment serà immune a aquesta situació", reconeix Craig Erlam, d'Oanda. En la seva opinió, les retallades de producció haurien d'activar-se ràpidament per intentar pal·liar la situació, encara que sigui mínimament, perquè el que no té sentit és la idea que algú pagui a algú altre 40 dòlars per llevar-li el petroli de les mans. "És totalment absurd, i molt indicatiu dels temps bojos que vivim", apunta.
A CURT-MITJÀ TERMINI NINGÚ S'ATREVEIX A PARLAR DE PUJADES
Cap expert s'atreveix a parlar de recuperació del petroli a curt-mitjà termini. Més aviat al contrari, preveuen que el desequilibri brutal entre oferta i demanda persistirà, especialment amb les instal·lacions de petroli a vessar, i que això continuarà arrossegant a la baixa als preus. Com a molt s'anticipa una tremenda volatilitat, que podria comportar rebots inesperats, però amb la idea d'aquesta pressió baixista de fons.
Noticia relacionada
La debacle del petróleo West Texas en EEUU: "Nadie quiere comprar crudo físico""Només per posar-ho en una certa perspectiva, fa sis anys, el WTI es negociava al voltant de 100 dòlars per barril. En el moment d'escriure aquest article, està cotitzant a un preu de -7,45 dòlars. Qui sap on acabarà", escrivia Erlam en un comentari aquest dimarts.
"Mentre que el contracte de maig va caure fins a nivells absurds perquè els comerciants van haver d'evitar rebre físicament el petroli costés el que costés, els contractes a mitjà termini semblen situar-se a nivells massa alts si es considera la destrucció de la demanda que hi ha. Si aquest mercat de 'súper-contango' persisteix, podríem veure més implosions com la d'aquest dilluns a mesura que ens acostem a la liquidació, ja que els operadors estan atrapats al costat equivocat del venciment", reconeix Michael Hewson, director d'anàlisi de CMC Markets.
Julius Baer, fent gala de l'optimisme al qual ens té acostumats amb les seves valoracions d'enguany -especialment les relacionades amb la crisi del coronavirus- prefereix oferir una visió constructiva. Encara que a curt termini preveu "contínues oscil·lacions salvatges" dels preus del petroli a l'entorn dels 25 dòlars a causa de les incerteses que comporta la crisi, estima "una recuperació a més llarg termini, quan les retallades de l'oferta finalment siguin creïbles i la demanda es recuperi a nivell mundial".