- El 20% del capital de DIA, o 124.500.000 d'accions, està en mans dels curts
Tenir un gran inversor en l'accionariat no sempre és sinònim de tranquil·litat i confiança per a una empresa cotitzada. Ben al contrari, pot ser font d'inestabilitat. Molts són 'agents dobles' que guanyen diners tant si pugen les accions com quan baixen. Que l'hi pregunteu a la cadena de distribució DIA, que cotitza a borsa amb l'espasa de Dàmocles que suposa tenir el 20% del seu capital en mans d'inversors baixistes. Es tracta d'una foto sense precedents en qualsevol companyia cotitzada a la borsa espanyola.
- 0,02€
- -1,80%
Tot i el tumult i tancament de curts provocat a finals de juliol pel rus Mikhail Fridman -que va declarar un 10% del capital de DIA-, els inversors baixistes segueixen dominant el capital de la companyia espanyola que dirigeix Ricardo Currás malgrat que han reduït del 24,5% al 20% el seu percentatge declarat davant la CNMV durant la primera setmana d'agost.
L'alineació de fons de cobertura amb posicions curtes contra DIA sembla interminable: Marshall Wace (3,5%), GLG Partners (0,6%), el fons de George Soros SFK UK Management (0,5%); Canada Pension Pla Investment Board (0,67%); Highbridge (0,47%), UBS Asset Management (1,48%); Worldquant (0,5%) Darsana Capital Partners (1,23%), Dalton (0,5%), Delores Holdings, amb el 3,3%... I fins a una vintena de fons han participat durant els últims mesos al ball de posicions baixistes que viu DIA.
Aquests inversors aposten en curt sobre l'acció de DIA a través de derivats o bé, de manera directa, la venda d'accions que han demanat prestades prèviament. El seu benefici es produeix si la cotització cau i les poden recomprar més barates abans de retornar-les al seu propietari.
El més habitual és recórrer a dipositaris o fons que van a llarg termini amb grans quantitats d'accions a canvi del pagament d'un lloguer. Aquesta renda addicional s'uneix al pagament de dividend de la companyia i la garantia de recuperar les accions en un termini pactat, cosa que obliga l'inversor baixista a tornar a adquirir-les en borsa.
DOBLE PAGA: DIVIDEND I LLOGUER
El que amaga aquesta llista de noms és la procedència de les accions amb les quals aquests fons s'han posat a la baixa sobre DIA. Segons la documentació enviada a la CNMV, són els mateixos institucionals amb posicions rellevants en l'accionariat i suposadament alcistes que estan prestant les seves accions als fons esmentats. L'últim a confessar aquest 'pecat' és Goldman Sachs, el totpoderós banc d'inversió de Wall Street. La companyia va irrompre en DIA amb un 3,9% de l'empresa, encara que en qüestió de dies el va baixar al 2,8% i manté en préstec una part dels seus títols: el 0,3%.
No és l'únic. Blackrock, la gestora més gran del món, manté una posició del 6,5% al capital de DIA, però un 2,5% d'aquest paquet en posició de préstec. El banc d'inversió Morgan Stanley declara un 4,1% de l'empresa espanyola, però un 3,1% és aliment per als baixistes. Fins i tot el Norges Bank, el custodi del fons sobirà de Noruega, té prestat el 2% del 3% que manté en DIA. En conjunt, aquests quatre grans inversors han prestat el 8% del capital del 16% que asseguren posseir.
Per què prestar al teu enemic? En el cas dels quatre grans fons esmentats, les seves accions acaben en préstec entre ells mateixos buscant maximitzar els seus guanys en les estratègies long-short habituals entre els hedge funds. Es tracta d'una manera d'aconseguir un extra de rendibilitat. Per exemple, un fons amb accions de DIA cobrarà els seus dividends, es beneficiarà d'una potencial pujada de les accions, però mentrestant, si presta aquests títols, obtindrà el pagament d'un 'lloguer' per part de l'inversor baixista.
En aquest estrany 'win-win' tots guanyen... excepte els petits accionistes minoritaris que assisteixen com a convidats de pedra a aquest vaivé. Sobre el paper, els fons d'inversió amb seu a Espanya també són aliens a aquestes operatives ja que no poden prestar les seves accions. És una de les reclamacions pendents de la indústria d'inversió col·lectiva a Espanya, que exigeix una reforma per competir en igualtat de condicions.
No obstant això, aquestes restriccions es poden esquivar gràcies als grans bancs custodis d'accions com Goldman Sachs, BNY Mellon o Chase Nominess, que inclouen als seus contractes de custòdia la possibilitat d'operar en préstec amb aquests títols. Molts d'aquests títols, en realitat, pertanyen als comptes de valors de petits inversors que, sense saber-ho amb seguretat, tenen signat un contracte amb el seu broker habitual que ho permet.
Després d'aquest tipus de situacions s'amaga, però, grans llacunes en la regulació i un debat de més calat: S’ha de prohibir el préstec de valors per part dels accionistes de referència d'una empresa? El seu accés a l'equip gestor, a la presa de decisions i, fins i tot, al consell d'administració d'una empresa els permet conèixer per endavant quan van a anar malament o bé les coses per a una companyia cotitzada. La seva condició de grans accionistes els col·loca en posició de domini i influència en la cotització. Un poder que implica una gran responsabilitat. Ha de poder Amancio Ortega prestar els seus accions per una temporada? O els Del Pino, Villar Mir, Florentino Pérez...?
