L'IBEX-35 ha tancat la sessió d'aquest dijous amb signe negatiu, tot i que ha conservat amb comoditat el nivell de 8.500 punts, que ha estat a punt de perdre. La forta caiguda de la banca, especialment de Banco Santander, ha estat un dels principals llastos per al selectiu en aquesta jornada.
En tancar la sessió, l'IBEX baixa un 1,72%, fins a 8.590,60 punts, encara que ha arribat a perdre un 2,5%. Per la seva banda, les principals borses europees cauen un 2% de mitjana.
«Els inversors es mouen entre temors de noves crisis financeres i l’especulació sobre una nova recessió econòmica mundial», assenyala José Luis Martínez Campuzano, estrateg de Citi. «Els mercats i la seva inestabilitat es converteix en el principal risc per a les autoritats com a conclusió de tots els riscos i amenaces que valoren els agents econòmics».
José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía, assenyala els mínims de la setmana passada, de 8.200 punts, com el nivell que hem de vigilar en el selectiu. «En teoria l’interval de preus de 8.000-8.200 punts hauria de ser respectat si no volem despertar de nou els fantasmes», adverteix aquest expert.
La banca està sent el sector més castigat aquest dijous a tot Europa. Dins de l'IBEX-35, el pitjor valor d'aquest sector és Banco Santander, que perd un 3,59%. També registren fortes pèrdues Bankia (-3,69%), BBVA (-3,43%) i Caixabank (-2,65%).
Però les baixades més fortes les han protagonitzat els bancs italians. Després que Itàlia aconseguís un acord amb Brussel·les sobre el «banc dolent», que permetrà que les entitats facin front als 200.000 milions d'euros que acumulen en crèdits dubtosos, les entitats transalpines han estat entre els valors més castigats aquest dijous, i la cotització de cinc d’aquestes ha arribat a quedar suspesa. En el cas de Banca Popolare di Milano, les caigudes superen el 9%, mentre que Monte dei Paschi di Siena i Banca Popolare dell'Emilia Romagna baixen més d'un 7%.
L'acord aconseguit amb la Unió Europea, que permet que els bancs descarreguin préstecs incobrables després de comprar la garantia de l'Estat, és improbable que netegi el sistema financer tan ràpid com alguns dels mercats havien esperat, assenyala Bloomberg.
«La incertesa en el sistema bancari italià persistirà», adverteix Emanuele Vizzini, cap d'inversió d'Sgr a Milà. «L'acord pot ajudar els bancs a descarregar part del seu deute incobrable, però no resol amb seguretat el problema, en particular per als bancs més febles, que podrien necessitar una recapitalització», explica aquest analista.
EL PETROLI ES DISPARA
El petroli ha tornat a ser protagonista de la jornada, però aquesta vegada per bé. La cotització del cru ha arribat a disparar-se un 7% després que el ministre rus de Petroli, Alexander Novak, anunciés que al febrer se celebrarà una reunió a la qual assistiran Rússia, l'OPEP i altres països productors per parlar d’una retallada de la producció.
A l’hora del tancament de les borses europees, el Brent, de referència Europa, puja un 2,59%, fins a 34,81 dòlars per barril. Per la seva banda, el West Texas, de referència als Estats Units, es revalora un 2,63%, fins a 33,15 dòlars per barril.
NOTÍCIES DE LA FED
La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va indicar en el comunicat publicat després de la seva reunió ahir dimecres que està «vigilant de prop l'economia global i els esdeveniments financers i avaluant les seves implicacions per al mercat laboral i la inflació i per al balanç de riscos per a les perspectives». Si al desembre el missatge de l'organisme que presideix Janet Yellen va ser que la inflació es mourà cap al 2% a mitjà termini, aquesta vegada s’ha indicat que «s'espera que la inflació es mantingui baixa a curt termini».
A Capital Economics destaquen que «la Fed no ha descartat del tot una pujada de tipus al març». Els economistes també creuen que «és notable que la Fed no estigui disposada a descriure els riscos per a les perspectives». Així i tot, «com calia esperar, la nova declaració va reconèixer l'aparent desacceleració del creixement de l'activitat durant el quart trimestre».
Aquests experts creuen que «una pujada de tipus al març encara és possible, però requerirà signes de millora en les dades econòmiques entrants i en els mercats financers». «No obstant això, continuem pensant que una vegada els pitjors temors sobre la Xina es dissipin, i hi hagi un rebot del creixement econòmic als Estats Units, la Fed acabarà apujant els tipus més ràpidament del que s’esperava durant el segon semestre. Preveiem que els tipus arribaran a l'1,5% o l'1,75% a finals del 2016».
ECONOMIA
A Espanya, l'atur va baixar de 678.200 persones el 2015, la qual cosa suposa un 12,4% menys que el 2014, i registra el seu tercer descens anual consecutiu i la caiguda més important de la sèrie històrica. Per la seva banda, el nombre d'empleats va augmentar de 525.100 persones, gairebé un 3%, la qual cosa suposa el segon augment anual consecutiu i el més elevat des de l'esclat de la crisi econòmica, segons les dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Als Estats Units, les sol·licituds inicials d’atur cauen fins a 278.000, i queden per sota de les 282.000 que esperaven els analistes. Per la seva banda, les sol·licituds contínues se situen lleugerament per sobre dels pronòstics, en 2,268 milions, en comparació dels 2,217 milions esperats.
A més, les comandes de béns durables del mes de desembre van caure molt més del que s’esperava, també excloent-ne la volàtil partida de transports, la qual cosa indica feblesa en el sector manufacturer. En concret, van retrocedir un 5,1%, mentre que les previsions apuntaven a un descens del 0,6%. A més, la dada del mes de novembre s’ha revisat a la baixa, amb una retallada de mig punt respecte de la dada anterior, segons indiquen a Citi.
EMPRESES
Realia es dispara un 19,85% en tancar la sessió d'aquest dijous, fins a 0,815 euros per acció, l’endemà que el multimilionari mexicà Carlos Slim anunciés la seva intenció de llançar una oferta pública d'adquisició (OPA) sobre la companyia.
La caiguda més destacada de la sessió ha estat per a IAG, que baixa un 5,09%, fins a 6,88 euros, seguida de Gamesa, que cau un 4,57%, fins a 14,40 euros.
El Wall Street Journal ha advertit que Banco Santander està caminant per una corda molt fluixa a causa de la seva exposició a mercats en recessió com el Brasil i a d’altres amb tipus d'interès en mínims històrics, com Espanya o els Estats Units. Segons aquest mitjà, l'exposició del banc al Brasil, anteriorment considerat un mercat de fort creixement i en l'actualitat un mercat en recessió, és un gran llast per a les seves accions.
ANÀLISI TÈCNICA
José María Rodríguez destaca l’«extrema volatilitat a l’IBEX-35, que s'ha vist clarament afectat per l’enfonsament de la banca italiana». «Al desembre vam saber que l'agència de qualificació Fitch alertava que les entitats financeres transalpines acumulaven 200.000 milions de crèdits de cobrament dubtós en el seu balanç», afegeix aquest expert.
«Fa quatre anys era el nostre sistema financer el que passava per problemes seriosos, i ara són els nostres veïns, amb un sector financer amb una ràtio de morositat que ja arriba al 18% del total dels préstecs», recorda, i assenyala que «aquest és el causant que l'índex italià caigui aquest dijous més d'un 3% i retrocedeixi ja un 15% des que va començar l'any».
Per a aquest expert, «tècnicament és important que l’IBEX-35 aconsegueixi respectar la zona de 8.000-8.200 punts, els mínims de la setmana passada, ja que, en cas contrari, començaríem a plantejar-nos nivells de preu propers a 7.200 punts, que no són altra cosa que l’“altura” del cap de la gran formació de cap-i-espatlles setmanal que va quedar confirmada per sota del nivell de 9.200 punts».