L'IBEX puja un 0,57%: els bancs tornen a tirar del mercat, entre el BCE i la Fed

Així, el principal índex de la Borsa de Madrid s'anota un 0,57% fins als 9.142,7 punts, encara que lluny dels 9.217 que va tocar poc després de començar la cotització. L'IBEX acaba així en positiu en 11 de les últimes 13 sessions, en les quals acumula un rebot del 14%.

No obstant això, aquest any l'índex espanyol encara perd més d'un 4%, enmig dels dubtes entorn del creixement global, sobre la salut del sector financer europeu, i sobre el futur polític d'alguns països com ara el Regne Unit, amb l'amenaça del Brexit, o Espanya, amb la incertesa que van deixar les eleccions del 20 de desembre. Aquesta podria augmentar, ja que Ciutadans ha amenaçat el PSOE amb trencar el seu acord si negocia amb Catalunya un referèndum.

Per la seva banda, aquest dilluns les borses europees acaben amb resultat dispar, amb alces de l'1,6% per al DAX, del 0,31% per al CAC, o del 0,5% per a l'Euro Stoxx però amb un mínim retrocés a Milà (-0,03% per al FTSE MIB). Mentrestant, Wall Street es mou amb signe mixt. El Dow Jones i el Nasdaq pugen un 0,1%, mentre que l’S&P 500 perd un 0,2%.

Al mercat de matèries primeres, el petroli cotitza amb fortes caigudes després que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) hagi retallat en 100.000 barrils diaris la previsió que té de demanda de la seva producció per a aquest any. En tancar els parquets del vell continent, el Brent, referència a Europa, perd un 2,9% fins a 39,2 dòlars, i el West Texas, referència als Estats Units, es desploma un 4,2% fins a 36,88 dòlars.

En una jornada sense grans referències, a part de la producció industrial de la zona euro, que augmenta un 2,1% al gener (s'esperava un increment de l'1,7%), els inversors segueixen pendents dels bancs centrals.

El BCE va sorprendre dijous amb tota la seva artilleria. L'autoritat monetària de la zona euro va retallar cinc punts bàsics els tipus d'interès de referència fins al 0,00%, i 10 punts més el tipus de facilitat de dipòsit fins al -0,4%. A més, augmenta la quantitat mensual destinada a la compra d'actius en 20.000 milions fins als 80.000 milions d'euros.

Després d'entrar en un ‘impasse’ durant les dues sessions prèvies, la renda variable europea va continuar amb el rebot després de l'anunci de Mario Draghi, president del BCE.

Aquesta setmana serà torn per al Banc del Japó, que es reuneix aquest dimarts després d'haver decidit situar els tipus en negatiu (-0,1%) durant la darrera trobada, per a la Reserva Federal (Fed) dimecres i per al Banc d'Anglaterra dijous.

Els inversors estaran atents especialment a la trobada del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les seves sigles en anglès), format per deu funcionaris de la Fed amb dret a vot sobre el futur dels tipus. El mercat no espera cap canvi, però sí estarà atent al missatge per analitzar quines alces poden haver-hi el 2016. Hi haurà a més actualització de les previsions macroeconòmiques i farà un discurs Janet Yellen, presidenta del banc central nord-americà.

“Nosaltres encara esperem que la Fed pugui pujar els tipus d'interès durant aquest exercici fins a dues vegades”, apunta José Luis Martínez Campuzano, estrateg de Citi, que no descarta que finalment en siguin tres. Per a aquest dimecres, després de l'anunci del BCE la setmana passada, afegeix que “seria un mal precedent que les divergències entre els dos principals bancs centrals afloressin de manera rotunda poques setmanes més tard”.

Tres de cada quatre economistes consultats per l'Associació Nacional d'Economia Empresarial, segons Fortune, espera almenys un increment de tipus el 2016, mentre que el 39% creu que la Fed ‘premerà el gallet’, com es diu als Estats Units, en dues ocasions.

IMPULS DELS BANCS

Fitch ha qüestionat les últimes mesures del BCE, ja que no espera que tinguin un impacte addicional en els beneficis dels bancs ni els motivin a augmentar els préstecs. "Els tipus d'interès molt baixos estan fent molt difícil per als bancs de la zona euro mantenir la seva rendibilitat", assenyalen els experts de l'agència de valoració.

Malgrat això, el sector financer tira del mercat. L'índex sectorial que aglutina els bancs de l'IBEX (IBEX-35 Bancs) acaba amb una pujada del 0,93%, i es dispara un 10% les últimes tres jornades. Aquest dilluns destaquen Popular (+1,8%) i Santander (+1,39%).

No obstant això, el valor que puja més del selectiu espanyol és ArcelorMittal (2,97%), mentre que de la banda negativa destaquen Indra (-1,32%) i OHL (-1,23%). La caiguda d'aquesta constructora es produeix malgrat haver-se adjudicat el seu major contracte a Califòrnia, la rehabilitació d'un llac per 200 milions d'euros.

ANÀLISI TÈCNICA

“Independentment que aquest dilluns l'IBEX-35 hagui tancat pla, amb pujades superiors al 1%, l'anàlisi no canviaria gens, i ens estem referint al fet que la zona compresa des dels 9.100 fins als 9.250 punts són zona de resistència”, explica José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía.

“Fins i tot podríem estendre-la, al meu parer, fins a la zona dels 9.545 punts, nivell que només és el buit a la baixa setmanal (primera setmana de l'any) amb la qual iniciem el pitjor començament de la història a les borses europees i de Wall Street”, afegeix.

Així, prossegueix l'expert, “només tancant per sobre d'aquesta resistència seria com caminar el camí fet, o el que és el mateix, esborrar totes aquelles notícies que van fer que ens desplomessin”. “És cert que hi ha coses, detalls, que estan canviant: el rebot del petroli superior al 50% des dels mínims anuals o la figura de tornada als índexs de Wall Street, però a dia d'avui seguim sense cap figura de tornada i els màxims i mínims decreixents des del passat mes d'abril segueixen intactes. Ara bé, per algun lloc caldrà començar...”, conclou.