Les borses europees tanquen amb fortes caigudes una setmana que suposa la continuació del mal començament d'any que estan vivint els mercats, acompanyats per una nova baixada del preu del petroli.
En tancar la sessió d'aquest divendres, l'IBEX-35 retrocedeix un 2,78%, fins a 8.543,6 punts, i acumula una caiguda del 4,11% setmanal i del 10,48% des que va començar l'any. El selectiu ha estat en línia amb la resta de borses europees, que tanquen la sessió amb caigudes del 2,8% de mitjana i la setmana amb retrocessos del 3%. Des que va començar l'any, els principals índexs europeus han baixat al voltant d’un 10%, i el Dax alemany ha perdut un 11%.
«Les pèrdues s’han accelerat a les borses europees després que les dades dels Estats Units hagin fet que el sentiment del mercat passés de dolent a terrible», assenyala John Plassard, analista de Mirabaud Securities, en declaracions a Bloomberg. «Un dels principals llastos del mercat és que el petroli podria tancar en mínims de dotze anys, i a Europa això fa augmentar la preocupació per la deflació», afegeix.
Aquest expert adverteix que «les accions europees continuaran sota pressió mentre passem per la temporada de resultats de l'últim trimestre, i els inversors probablement es mantindran al marge mentre esperen la publicació d’aquests resultats».
Joaquín Robles, analista d’XTB, considera que «encara és precipitat treure conclusions amb tan sols dues setmanes de curs; no obstant això, és molt difícil conservar l'optimisme per al que queda de curs». Per a la setmana vinent, Robles espera noves caigudes: «No trobem catalitzadors clars que puguin frenar aquesta onada de vendes. A més, veient com cauen els índexs americans aquest divendres, serà difícil iniciar la setmana amb signe positiu». «Les dades de PMI a Europa, el PIB de la Xina, els resultats empresarials o un fort repunt del petroli són les úniques referències que podrien frenar aquestes caigudes», assenyala.
FORTA CAIGUDA DEL PETROLI
Aquest «divendres negre» va acompanyat d’una nova caiguda pronunciada en els preus del petroli. A l’hora del tancament de les borses del Vell Continent, el Brent, de referència a Europa, cau un 4,27%, fins a 29,56 dòlars per barril, i perd de nou el nivell de 30 dòlars, que ja va perdre dimecres per primera vegada des del 2004.
«Una caiguda del preu de les matèries primeres és una bona notícia per a una part de l'economia, i una mala notícia per a una altra», explica Victoria Torre, analista de Selfbank, en declaracions a Bolsamanía. «A priori, és bona per abaratir els costos industrials per a les empreses de transport i per al consumidor en general, ja que li costarà menys omplir el dipòsit del cotxe i, per tant, en teoria tindrà més diners per consumir», recorda aquesta experta.
No obstant això, «també cal analitzar per què cau el preu del cru o de qualsevol altra matèria primera bàsica». «Al final, tot es redueix a una qüestió d'oferta i demanda. Si la demanda excedeix l'oferta, el preu es veurà pressionat a l'alça, i a l'inrevés», explica.
En aquest sentit, assenyala que «ens trobem amb un desequilibri important entre els dos components». Així doncs, trobem que «l'oferta és elevada i els principals productors de petroli no tenen intenció de canviar d'estratègia (és una manera de fer front al desenvolupament del cru no convencional dels EUA), mentre que la feblesa mundial fa que la demanda sigui escassa, i es preveu que continuï sent així».
ECONOMIA
L'índex de preus de consum (IPC) d'Espanya va baixar un 0,3% el mes de desembre passat respecte al mes anterior, i va constatar un increment de tres dècimes en la taxa interanual, fins al 0,0%, per l'evolució dels preus dels carburants, del gasoil per a calefacció i d'alguns aliments.
A més, el deute del conjunt de les administracions públiques va tancar el mes de novembre amb un increment d'11.102 milions d'euros i es va situar en 1,067 bilions d'euros, segons les últimes dades del Banc d'Espanya. El deute públic del mes d’octubre és aproximadament del 99,8% del PIB, més d'un punt per sobre de l'objectiu per a tot l'any, situat en el 98,7%.
Als Estats Units, les vendes detallistes se situen per sota del que s’esperava. Al desembre, van baixar un 0,1 %, mentre que s'esperava una dada sense canvis. La dada sense automòbils va retrocedir un 0,1%, mentre que s'esperava un augment del 0,2%. La dada subjacent (sense automòbils, gasolina, materials de la construcció ni aliments) va retrocedir un 0,3%. S'esperava una pujada del mateix percentatge.
La producció industrial dels EUA va experimentar, el mes de desembre passat, una caiguda del 0,4% respecte al mes anterior, tal com ha anunciat la Reserva Federal (Fed, per les sigles en anglès). Al novembre havia constatat un descens del 0,9%
EMPRESES
Totes les companyies de l'IBEX-35 han tancat la sessió amb signe negatiu. Les caigudes més importants han estat per a OHL, que baixa un 8,36%, seguida d’ArcelorMittal (-7,41%) i Sacyr (-6,35%).
Després de setmanes de negociacions, ArcelorMittal i les representacions sindicals han arribat aquesta matinada a un principi d'acord sobre el conveni que inclou una pujada salarial progressiva per als propers tres anys, a raó del 0,5% aquest 2016, l’1% el 2017 i l’1,5% el 2018.
Fitch ha anunciat aquest divendres que deixarà de qualificar el deute corporatiu d'Abengoa per decisió de la mateixa multinacional sevillana d'enginyeria i energies renovables. «Fitch Ratings retira les qualificacions a Abengoa perquè la firma ha optat per deixar de participar en el procés de qualificació», assenyala l'agència d'anàlisi de riscos. A més, la companyia ha endarrerit fins a finals de gener la presentació del seu pla de viabilitat.
Les vendes del grup tèxtil suec Hennes & Mauritz (H&M) van augmentar un 10% interanual en monedes locals durant el mes de desembre passat, primer mes de l'exercici fiscal 2015-2016 de la multinacional escandinava, que d’aquesta manera acumula 33 mesos consecutius a l'alça.
ANÀLISI TÈCNICA
«Setmanes enrere comentàvem que la perforació del suport de 9.200-9.230 punts de l'IBEX-35 podria obrir la caixa de Pandora, per allò que, des del punt de vista dels gràfics, el selectiu espanyol estaria donant forma a un possible gran cap-i-espatlles setmanal», indica José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía. «La setmana passada es va confirmar la perforació de suports, i aquesta setmana no hem fet altra cosa que donar continuïtat als descensos», explica aquest analista, que assenyala que «la figura hi és, més que confirmada, i el que és pitjor: amb un volum de contractació més alt que la mitjana, la qual cosa sempre dóna més validesa a la pauta».
«Rebots puntuals a banda, la veritat és que l'IBEX-35 està perforant suport rere suport i, al meu entendre, ja no en presenta cap més fins a la zona de 8.200 punts», adverteix aquest analista. Aquest nivell es correspon «amb un ajust del 61,8% de tota la pujada des dels mínims del 2012 fins als màxims del març del 2015». No obstant això, «si ens creiem la figura baixista a la qual estem fent referència, el preu apuntaria cap a la zona de 7.200-7.300 punts».
«Anem a pams, perquè aquest tipus de figures no sempre acaben complint la seva projecció mínima teòrica», recomana Rodríguez. De moment, «a veure com es comporta l'IBEX-35 a la zona de 8.100-8.200 punts. Quedi dit per endavant, també, que l’S&P 500 presenta la mateixa figura que l’IBEX-35, però de moment no s'ha arribat a perforar l'important suport que presenta en els mínims del mes d'agost, de 1.867 punts».
Així mateix, aquest analista destaca que, «malgrat les fortes caigudes de l’IBEX-35, crida l'atenció que la prima de risc espanyola ha estat bastant tranquil·la al llarg de la setmana, fins i tot en moments en què l'IBEX-35 ha corregit amb força». Què vol dir això? «Que les caigudes de l’IBEX-35, així com del conjunt de les borses europees, no tenen res a veure amb la incertesa política actual». De fet, «si fos així, i com hem viscut en altres moments de mercat, la prima de risc espanyola s'hauria vist clarament tensionada a l'alça». Així doncs, «les caigudes actuals tenen més que veure amb un moviment correctiu general del conjunt de les borses mundials que no pas amb problemes relacionats amb l'última gran crisi de deute sobirà a Europa».