Les borses europees han posat fi al rebot de quatre pujades consecutives que va començar amb els nous estímuls del Banc Central Europeu (BCE) i acaba un dia abans de publicar-se les conclusions de la reunió de la Reserva Federal (Fed). Enmig de la caiguda del petroli i la funesta perspectiva econòmica del Banc del Japó, l'IBEX-35 és el que en surt més malparat i acaba la jornada per sota dels 9.000 punts, perjudicat pels bancs.
En concret, el selectiu de la borsa de Madrid baixa un 1,69%, fins a 8.988,3 punts, en una sessió en què s'ha mogut entre els 9.122 punts, que ha tocat en l'obertura, i els mínims del dia de 8.961 punts, que ha marcat a mitja jornada.
Per la seva banda, les borses europees baixen un 0,7% de mitjana, mentre que a Wall Street el Dow Jones cotitza amb retrocessos del 0,2% i el Nasdaq i l’S&P 500 baixen un 0,6%.
Al mercat de matèries primeres, el petroli perd al voltant d'un 2%, i el barril de Brent, de referència a Europa, cau fins a 38 dòlars l’endemà que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) retallés les previsions de demanda del seu petroli per a aquest any en 100.000 barrils al dia.
Però, «més enllà del cru, les borses tenen bones cartes», opina Daniel Pingarrón, estrateg d’IG. «Les mesures anunciades pel BCE resulten positives per al mercat. D'altra banda, tenim l'estabilització del iuan (en 0,1535 dòlars), i els índexs europeus poden beneficiar-se d'una caiguda més que probable de l'euro en els propers dies, que encara no s'ha produït», afegeix. Aquest dimarts, l'euro cotitza pla en l'encreuament amb el dòlar, a 1,1106.
TOTS PENDENTS DE YELLEN
Si la setmana passada va estar marcada pel BCE i per Mario Draghi, aquesta és protagonista la Fed. El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) comença aquest dimarts la reunió per decidir el nivell de la taxa federal de fons (tipus de referència), reunió que acabarà aquest dimecres. Serà aleshores que en coneixerem les conclusions. A més, el Comitè, compost per deu alts funcionaris del banc central nord-americà, actualitzarà les seves projeccions econòmiques, i la presidenta, Janet Yellen, oferirà un discurs per analitzar la situació.
El mercat no espera canvis, però sí que estarà molt pendent del missatge per construir les seves perspectives de properes pujades. En una enquesta entre 252 economistes elaborada per l'Associació Nacional d'Economia Empresarial, segons Fortune, tres de cada quatre preveuen almenys un increment de tipus aquest 2016 i el 63% creu que hi haurà entre dues i tres alces.
En aquest sentit, «el mercat treballa amb una probabilitat superior al 50% d’una nova pujada de tipus el proper mes de setembre», assenyalen els analistes de Renta 4. En tot cas, «la Fed es prendrà amb calma la normalització dels tipus. El context internacional i una inflació inferior a l'esperada permetran que la pujada de tipus sigui molt més lenta i gradual que la indicada per la Fed el mes desembre passat», afegeixen.
INCERTESA ECONÒMICA I POLÍTICA
La incertesa no és cap novetat, però no deixa de ser un motiu de preocupació per als inversors. Abans que la Fed acapari titulars, el Banc del Japó manté sense canvis la seva política de tipus d'interès en negatiu en el -0,1%, i ofereix una perspectiva una mica més funesta que al gener sobre l'economia, de la qual diu que «es recupera amb una tendència moderada», mentre que revisa a la baixa les seves expectatives moderades.
A més, als Estats Units s'ha publicat una bateria de dades econòmiques que torna a posar de manifest l’aprofundiment en la desacceleració del creixement de l’economia. Entre aquetes dades, destaquen la caiguda de les vendes al detall anticipades al febrer, d'un 0,1%, encara que es tracta d’una baixada d’una dècima menys del que s'esperava.
En termes polítics, a Espanya continua el Govern en funcions, mentre que el president del Congrés, Patxi López, demana la compareixença de l'Executiu, que manté la seva posició de no fer-ho, ara com ara. En tot cas, l'agència de qualificació creditícia Moody's ha advertit que la «paràlisi política» impedeix millorar la perspectiva d'Espanya, ja que creu que el país necessita una agenda de reformes molt més àgil que l'actual.
ELS BANCS ENCAPÇALEN LES CAIGUDES
«Els estímuls del BCE afavoreixen especialment els bancs», opina l'analista Daniel Pingarrón. L'índex de les entitats financeres de l'IBEX (IBEX-35 Bancs) es va disparar un 10% en tres sessions, però aquest dimarts baixa un 3,5%, i bancs com Popular (-4,82%) o Santander (-4,43%) encapçalen les pèrdues del selectiu espanyol.
També acaba amb retrocessos Bankia (-2,34%). El seu president, José Ignacio Goirigolzarri, ha anunciat que l'entitat repartirà un segon dividend entre els accionistes, després de repartir 500 milions d'euros amb el primer. A més, l'entitat ha fet públic que ha retornat en tres setmanes 358 milions d'euros a 76.443 accionistes per la sortida a borsa. El procés va començar dijous passat, 18 de febrer, i, en una setmana, es van rebre 83.385 sol·licituds d'accionistes i es van retornar a 11.200 accionistes uns 44 milions d'euros.
Al costat positiu, Merlin Properties lidera els guanys en pujar un 0,98% l’endemà que Fidelity declarés un 3,5% en la socimi valorat en 117 milions d'euros.
A Wall Street destaca la forta caiguda, de fins al 45%, de la farmacèutica Valeant Pharmaceuticals, que reconeix risc de fallida.
ANÀLISI TÈCNICA
«La caiguda d'aquest dimarts a l'IBEX-35 resulta inquietant, ja no tant per la caiguda en si (ja que es produeix després d'un rebot del 17%), sinó per la zona des de la qual es produeix», adverteix José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía. «I és que, si ho recorden, ja fa diverses setmanes que advertim de la importància de la zona de resistència de 9.100-9.250 punts, i els màxims d'aquest dilluns es van marcar en el nivell de 9.217 punts», afegeix.
Per tant, continua l'expert, «el nostre objectiu per al rebot s'ha complert. Ara caldrà esperar a veure què ens vol dir el preu i deixar-lo cotitzar diverses sessions abans de poder obtenir una informació més clara, més precisa». «El cas és que, si observem el gràfic dels nostres veïns europeus i de Wall Street, de moment no veiem res que ens hagi de preocupar, almenys no de moment. Al cap i a la fi, el que ha passat en la sessió d'aquest dimarts s'explica gairebé, i de manera exclusiva, per les importants caigudes dels bancs, que no oblidem que han tingut un comportament molt bo des dels mínims anuals», afegeix.
«El sector de bancs europeus ha rebotat un 30% des dels mínims del febrer i, com sempre m'agrada dir, res no puja sense la correcció corresponents», indica Rodríguez. Així doncs, «com no podia ser d'una altra manera, d’acord amb l'estreta correlació dels últims mesos entre el petroli i les borses, podem veure com una vegada més el gir a la baixa en la renda variable europea coincideix amb el brusc gir a la baixa del petroli, que podria buscar la zona de 36-36,25 dòlars (per al futur continu del barril de tipus Brent) en les properes sessions».