Les borses europees acaben el mes de febrer amb pèrdues, castigades pels dubtes sobre el creixement global i també sobre la solvència del sector financer. A Espanya, la caiguda del 5,7% que ha patit la banca durant el mes arrossega l'IBEX-35, que baixa un 4% en l'acumulat del mes de febrer i encadena tres mesos consecutius de caigudes.
No obstant això, les pèrdues del selectiu espanyol s’han alleujat en les últimes tres sessions, en les quals el selectiu ha sumat una pujada del 5%. Aquest dilluns, es revalora un 1,34%, fins a 8.463,4 punts, i tanca en els màxims de la sessió.
Per la seva banda, les borses europees pugen un 0,7% de mitjana sense comptar el DAX 30 alemany, que cau un 0,4% i baixa un 3,2% en l’acumulat del mes de febrer. L'Euro Stoxx tanca el mes amb un retrocés del 3,6%.
Wall Street cotitza amb lleugers guanys, del 0,2% per al Dow Jones i l’S&P 500 i del 0,3% per al Nasdaq. Abans, dura correcció a les borses asiàtiques, amb un retrocés de l’1% per al Nikkei japonès i del 4% per al Shanghai Composite xinès. El Banc Popular de la Xina, en un intent per injectar liquiditat en la seva economia, ha reduït 50 punts bàsics el percentatge que els bancs han de destinar a reserves obligatòries.
«Aquest últim dia de mes és una representació exacta del febrer, amb un optimisme emergent que no es concreta pels dubtes relacionats amb la macro», opina Connor Campbell, analista de Spreadex.
A l’Argentina, el Merval, principal índex de la borsa de Buenos Aires, puja un 2,5% després que s'hagi sabut que el Govern de Mauricio Macri ha arribat a un acord amb el fons Elliott Management que afecta una xifra de 4.653 milions de dòlars, la qual cosa suposa el «pas final» d'un procés de batalles legals i procediments judicials que s'ha allargat durant 15 anys, en els quals l’Argentina ha tingut restringit l'accés als mercats de finançament internacionals.
Quant al mercat de matèries primeres, que tant ha preocupat els inversors aquest començament del 2016, el petroli es mou amb alces que arriben al 2,5% en el cas del barril tipus Brent, de referència a Europa (que cotitza a 36,4 dòlars), en un dia en què l’Aràbia Saudita ha assegurat que està disposada a col·laborar amb altres països per frenar la volatilitat dels preus.
INCERTESA ECONÒMICA I POLÍTICA
Les caigudes del mes de febrer a les principals borses globals, incloent-hi l'espanyola, coincideixen amb els temors cada vegada més grans d'una forta desacceleració de l'economia mundial i els riscos de deflació a Occident. Aquest dilluns, la dada d'IPC del mes de febrer a la zona euro reflecteix una caiguda del 0,2% anual, en comparació de la previsió dels analistes d'un comportament pla. Mentrestant, l'EURIBOR a dotze mesos, índex del mercat interbancari i principal referència de l'interbancari, acaba en el -0,008% al febrer, amb la qual cosa acaba un mes amb signe negatiu per primera vegada en la seva història.
A l'altre costat de l'Atlàntic, als Estats Units el PMI de Chicago decep al febrer en caure fins a 46,7 punts, des de la xifra de 52,5 punts del gener, i queda lluny de la previsió del consens d'analistes, que anticipava una dada de 52,5 punts. Se situa, doncs, per sota de 50, la qual cosa suposa una contracció de l'activitat.
A més, divendres vam saber que el PIB nord-americà es va expandir un 1% durant el quart trimestre, per sobre del 0,6% previst pels analistes, però lluny del ritme del 2% al qual l'economia més gran del món havia crescut en els últims anys.
«Les preocupacions dels inversors sobre una possible deflació, el creixement i altres riscos econòmics que poden afectar els resultats de les empreses limiten els mercats, i no veurem una millora notable si no la veiem primer en les dades globals», opina l'analista Fawad Razaqzada, de Gain Capital, en declaracions a Reuters.
Un altre focus d'incertesa és el Regne Unit, davant el referèndum que celebrarà el 23 de juny perquè els britànics decideixin si volen continuar a la Unió Europea. Els ministres del G-20 van advertir dissabte que això suposaria un perill econòmic per a totes dues parts.
A Espanya, Pedro Sánchez intentarà aquesta setmana ser investit president del Govern. Primer, aquest dimarts i, si fracassa, tornarà a intentar d'aconseguir-ho divendres. No obstant això, ara com ara només té «lligat» el suport de Ciutadans, en virtut d'un acord de govern que, segons Moody's, podria ser perjudicial per al nivell de deute públic. Mentrestant, el PP per una banda i Podem i altres forces de l'esquerra per l’altra han assegurat que hi votaran en contra.
EMPRESES: FORTA CAIGUDA MENSUAL DE LA BANCA
El sector financer, amb un pes del voltant del 40% a l'IBEX-35, ha estat el principal llast per al selectiu espanyol. L'índex dels bancs s'enfonsa un 5,7% al febrer, en un mes en què han imperat els dubtes entorn del sector, amb els possibles problemes de solvència de la banca italiana i amb grans entitats de la zona euro com Deutsche Bank en el punt de mira.
No obstant això, aquestes últimes jornades el sector ha donat un respir. Aquest dilluns l'índex de bancs de l'IBEX puja un 1,63%, amb alces del 4,66% per a Bankia i del 3,97% per a CaixaBank.
Ara bé, durant la jornada el valor que sobresurt i lidera els guanys és Sacyr, que es dispara un 12,47% després de presentar els resultats del 2015 divendres passat. Al costat negatiu, només DIA no aconsegueix tancar la sessió amb signe positiu i retrocedeix un 0,09%.
FCC puja un 3,04% després de publicar resultats. Les pèrdues del grup constructor es van reduir un 93,6% el 2015, fins a 46,3 milions d'euros.
ANÀLISI TÈCNICA
«Ha estat molt interessant el moviment d'aquest dilluns a l’IBEX-35, que, després d'una obertura a la baixa (del 0,73%) tanca clarament en positiu i en els màxims de la sessió. El que és realment interessant, tècnicament parlant, és que el selectiu ha emplenat, al cèntim, el buit alcista d'aquest divendres, de 8.215 punts», resumeix José María Rodríguez.
L'índex, continua l'expert, «ha marcat un mínim de 8.222 punts aquest dilluns, i des d'aquí han entrat els diners al mercat, cosa que ha ajudat l'IBEX-35. Per tant, són dos els buits alcistes que s'han emplenat en els últims dies (però no tancat) i que, per tant, col·loquen el selectiu en una situació de continuar el rebot». «Ara el més important és superar la resistència de 8.480 punts (últim màxim decreixent), ja que a partir d’aquí tindríem un primer màxim creixent, cosa que fa molts mesos que no passa».
Per tant, conclou Rodríguez, «si abans teníem una zona de suport clau en el nivell de 7.920 punts, es pot dir que ara podríem apujar aquest suport cap al buit alcista de divendres, de 8.222 punts. O, dit amb altres paraules, mentre no tinguem un preu de tancament per sota de 8.222 punts, hi ha marge de pujada a l'IBEX-35 en termes de curt termini».