Les borses europees pateixen fortes caigudes, i l'IBEX 35, principal selectiu de la borsa espanyola, lidera les pèrdues entre els índexs del Vell Continent. El sector financer és el més castigat en un dia en què BBVA ha presentat els resultats del 2015.
En tancar la sessió, el selectiu espanyol s'enfonsa un 2,51%, fins a 8.314,50 punts. El selectiu ha arribat a perdre un 4,08% i a cotitzar per sota dels 8.200 punts per primera vegada des del juliol del 2013. A més, des que va començar l’any acumula uns retrocessos del 12,9%.
Per la seva banda, les borses europees acaben la jornada amb baixades del voltant de l'1,6%. A Wall Street, el Dow Jones cotitza pla, l’S&P 500 baixa un 0,5% i el Nasdaq cau gairebé un 1%. Durant la jornada, ha destacat el moviment de l'euro/dòlar, amb un repunt de la divisa europea de l'1,2%, fins a l'encreuament a 1,1051 dòlars.
L'IBEX és un dels índexs que cau més d’Europa enmig de la incertesa política que continua 40 dies després de les eleccions generals del 20 de desembre. Aquest dimarts, en finalitzar la segona ronda de consultes als partits polítics, el rei Felip va decidir proposar Pedro Sánchez, líder del PSOE, per intentar la investidura. Sánchez ha demanat fins a un mes per negociar «amb esquerres i dretes».
Afecta l'economia, la incertesa? Els economistes debaten aquesta qüestió. Segons l'índex que elabora el IESE, que va augmentar 9 punts el mes de gener i es va situar en 82 punts en una escala de 0 a 200, el moment polític no està afectant l'activitat econòmica. No obstant això, José Luis Martínez Campuzano, estrateg de Citi a Espanya, recorda que «molts (entre els quals m'incloc) consideren que un descens continuat dels mercats financers en un context d'indefinició econòmica al final pot repercutir de manera negativa en les perspectives econòmiques. Una profecia autoacomplerta».
DUBTES PEL QUE FA AL SECTOR FINANCER
L'altre parquet europeu amb importants retrocessos és el de Milà. L’FTSE MIB baixa un 2,85%, castigat per les caigudes dels bancs i els dubtes que hi ha sobre la seva solvència, davant l'augment de la morositat. Les autoritats italianes estudien la creació d'un banc dolent per alleujar la situació del sector financer, com es va fer a Espanya amb la Sareb. No obstant això, l'agència de qualificació S&P ha assegurat que tindria efectes positius però no tant com en l'exemple espanyol, ja que l'esbós en què treballa el Govern italià no aborda la diferència entre el valor que atorga el mercat i el valor en llibres dels préstecs morosos, amb una garantia estatal que no seria suficient, segons S&P.
Els tres principals bancs italians, Banca Monte dei Paschi di Siena (-6,67%), Unione di Banche Italiane (-8,79%) i Banco Popolare (-9,57%), castiguen el selectiu europeu del sector, l'Euro Stoxx Banks, que baixa un 4%.
Continuant amb el sector financer, a Espanya ha presentat les seves xifres anuals BBVA. L'entitat ha generat un benefici de 2.642 milions d'euros, un 0,9% més que l'any anterior. L'increment del benefici atribuït sense l'efecte de les divises és del 4,4%. En excloure’n el resultat de les operacions corporatives tancades el 2015, el benefici atribuït puja a 3.752 milions d'euros, un 43,3% més que el 2014. Aquests resultats no han servit per impulsar les accions del banc que presideix Francisco González, encara que és el banc que menys cau de l'IBEX, amb una baixada del 2,16%.
Per la seva banda, Santander perd un 4,07%, i la banca mitjana encara en surt més malparada. CaixaBank (-6,89%), Sabadell (-4,57%) i Popular (4,54%) es troben entre els pitjors valors del selectiu espanyol. En conjunt, l'IBEX-35 Bancs baixa un 3,27%.
En la sagnia que pateix la renda variable, les constructores tornen a liderar les pèrdues a la borsa espanyola, juntament amb el sector financer, com ja va passar aquest dimarts. OHL cau un 5,78%; FCC, un 4,16%, i Sacyr, un 6,39%.
A més de BBVA, també ha publicat comptes Gas Natural, amb un benefici de 1.502 milions d'euros el 2015, un 2,7% més que l'any anterior. Per la seva banda, l’EBITDA augmenta un 10,8%, fins a 5.376 milions. No obstant això, els títols de l'empresa s'enfonsen un 5,51%.
ECONOMIA: DADES D'OCUPACIÓ ALS EUA I PMI DE SERVEIS A ESPANYA
La dada d'ocupació de la consultora ADP, avantsala de les dades oficials que es publicaran divendres als Estats Units, posa de manifest la creació de 205.000 llocs de treball, xifra que se situa per sobre de la previsió de 195.000 anticipada pels experts. A més, la xifra del mes de desembre s'ha revisat de 257.000 a 267.000 llocs de treball.
També a l'economia nord-americana, el PMI de serveis baixa fins a 53,2 punts, per sota dels 53,7 punts esperats. I l’ISM de serveis del mateix mes cau fins a 53,5 punts, en comparació de la previsió de 55,1 punts.
A Espanya, el PMI de serveis va experimentar una moderació del creixement al gener, però es va situar en 54,6 punts, tres dècimes per sobre del previst. Per la seva banda, el PMI compost marca una dada de 55,3 punts, superior als 54,3 punts esperats.
REBOT DEL PETROLI
Els vaivens del cru durant els dos últims mesos, paral·lels a l'auge de volatilitat als mercats financers, han suscitat debat entre els experts sobre la possible existència, o no, de correlació entre la matèria primera i la renda variable. «Crida l'atenció que el fort impuls alcista que va viure el petroli des del matí del dijous 28 de gener fins al migdia d'aquest dilluns no fos replicat per les borses, que van semblar oblidar completament la correlació que hi mantenien», com ha passat aquest dimecres, opina Daniel Pingarrón, analista d’IG. «Aquesta arbitrarietat denota una clara feblesa als mercats de renda variable, que no tenen gens de nervi per armar un rebot de gran intensitat, cosa que hauria estat el normal després de registrar la sobrevenda d'accions més important des del mes d'agost».
Aquest dimecres, tant el barril Brent com el West Texas, de referència a Europa i els Estats Units, respectivament, es disparen més d'un 5%. El Brent, fins a 34,4 dòlars, i el West Texas, fins a 31,6 dòlars. La pujada de la matèria primera es produeix davant les expectatives renovades d'una reunió de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) per parlar d’un sostre de producció. Cal tenir en compte que l'excés d'oferta és assenyalat com el causant de l'enfonsament dels preus del petroli. L'Agència Internacional d'Energia (EIA, per les sigles en anglès), estima que la sobreoferta arribarà als 1,6 milions de barrils diaris de mitjana durant la primera meitat de l'any si els productors no prenen mesures.
ANÀLISI TÈCNICA
«Feblesa clara a l’IBEX-35 en la sessió d'aquest dimecres, en què ha arribat a caure, en el pitjor moment del dia, un 4,08%. Tanquem clarament amb signe negatiu, però amb l'esperança de no perdre els 8.200 punts (i resant perquè sigui així)», resumeix José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía.
«Si ho recorden, aquestes últimes sessions hem estat parlant de la importància del suport de 8.200 punts (ajust del 61,8%) després de tota la pujada des dels 5.900 punts (juliol del 2012) fins als 11.800 punts (abril del 2015). Fins i tot hem parlat dels 8.000 punts com a suport últim, per allò de deixar una mica de filtre. Així doncs, podem dir que aquest dimecres ens hem salvat a l'últim moment, per la mínima», afegeix l'expert.
Una altra cosa, continua, «serà el que passi en les dues sessions que queden per tancar la setmana. El principal culpable de l'hemorràgia venedora d’aquest any és, sobretot, el sector financer europeu en conjunt. Molts dels títols bancaris de l’IBEX-35 cauen més d’un 20%, encara que les caigudes no són exclusives d’Espanya, ja que també tenim fortíssimes baixades en títols com Deutsche Bank (-35%), i no parlem de la banca italiana, on Unicredit s’enfonsa un 37%, i Intesa SanPaolo, un 24%».