El selectiu espanyol no ha aconseguit mantenir el rebot dels últims dies, malgrat que ha començat la sessió amb signe positiu i s’ha mantingut així fins poc abans del tancament.
L'IBEX-35 ha acabat la sessió d’aquest dijous amb pèrdues del 0,83% i una cotització de 8.295 punts. L'índex espanyol ha tancat en terreny negatiu després d'haver rebotat gairebé un 9% en les últimes cinc sessions. La resta de borses europees han acabat la jornada amb signe mixt.
La banca ha tingut la culpa que l'IBEX hagi canviat de signe i hagi acabat en els nivells esmentats després de començar a cotitzar en negatiu. El sectorial de bancs ha retrocedit un 3,19% durant jornada, i valors com CaixaBank, Santander, Sabadell, Popular i BBVA s'han convertit en els pitjors de la sessió.
I és que hi ha influït, i molt, el fet que S&P hagi posat «sota vigilància» els bancs europeus i hagi alertat que els seus bons convertibles contingents, els anomenats «cocos», podrien patir una rebaixa tan sols una setmana després que els instruments de Deutsche Bank hagin estat atacats per les agències de qualificació de crèdit.
En concret, el preu dels bons de risc ha arribat a caure un 25% en les últimes setmanes, castigat per l'onada de por que ha assolat el mercat. Els inversors van entrar en pànic després que s'especulés que Deutsche Bank podria tenir problemes per pagar el cupó d'interessos dels bons, encara que després que l'entitat alemanya insistís que té prou liquiditat per fer front a tots els seus deutes i dugués a terme una recompra de gairebé 5.000 milions d'euros en bons sènior per demostrar-ho, els cocos de Deutsche Bank han mostrat alguns senyals de recuperació.
Però no només és això. Una obertura fluixa a Wall Street i l’entrada en terreny negatiu posteriorment (en tancar la sessió a Europa, el Dow Jones queia un 0,18%; el Nasdaq, un 0,55%, i l’S&P 500, un 0,30%) també han influït en els mercats europeus. Aquest dijous s'han conegut les sol·licituds setmanals d’atur als EUA, que han baixat de 275.000 a 262.000, amb la qual cosa s'han situat per sota de la previsió de 269.000. Els analistes de Barclays consideren que la dada és un bon senyal per a l'informe d'ocupació del mes de febrer, que es coneixerà el primer divendres de març.
A més, l'índex manufacturer de la Fed de Filadèlfia ha marcat una lectura de -2,8, gairebé en línia amb el pronòstic de -3,0. En aquest sentit, Barclays ha explicat que els diferents components de la dada indiquen «una demanda, una producció i una ocupació més febles, la qual cosa suggereix que el sector manufacturer americà encara no ha tocat fons». Connor Campbell, analista de Spreadex, ha comentat que aquest divendres «hauria d'haver-hi una mica més d'emoció» als mercats, ja que es coneixerà l'última dada d'inflació dels EUA.
AIXÍ ESTÀ EL PETROLI
Després d'una forta caiguda de més del 8% dijous passat, la matèria primera rebota després que el ministre d'Energia de la Unió dels Emirats Àrabs, Suhail bin Mohammed al-Mazrouei, digués que veia membres de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) predisposats a retallar la producció, la qual cosa va alimentar les expectatives d'un descens de l'excés d'oferta que ha enfonsat els preus en l'últim any. Finalment, no hi ha hagut retallada, sinó que Rússia, l’Aràbia Saudita, Qatar i Veneçuela van pactar congelar la producció en un acord al qual intenten que s'adhereixin l’Iran i l'Iraq.
D'altra banda, aquest dijous s'han conegut les dades de les reserves de petroli de les empreses nord-americanes, que van augmentar per sobre del previst la setmana passada enmig d'un rebot del petroli superior al 22% en el cas del Brent (el de referència a Europa) des dels mínims anuals que va marcar al gener.
En concret, les dades setmanals d'inventaris publicades per l'Administració d'Informació d'Energia (EIA, per les sigles en anglès), dependent del Departament d'Energia dels Estats Units, reflecteixen un increment de 2,147 milions de barrils en les reserves que mantenen les empreses durant la setmana, en comparació de la xifra de 3,920 milions que projectava el consens d'analistes i molt lluny de la caiguda de 0,754 milions de la setmana anterior.
BANKIA I ELS SEUS ACCIONISTES
En l’àmbit empresarial, una de les protagonistes del dia ha estat Bankia. Aquest dijous ha caigut un 3,74% després que s'hagi produït una onada de reclamacions dels accionistes minoritaris, que han exigit a l'entitat la devolució de les seves accions. En concret, 28.306 han procedit a reclamar després que Bankia anunciés que retornarà els diners amb interessos i de manera gratuïta, cosa que farà gràcies al fet que ja tenia aquestes quantitats provisionades. No obstant això, l’anunci no ha servit de res, i el temor s'ha estès entre els inversors.
Per la seva banda, Abengoa ha baixat un 11,76% després d'haver-se conegut nous detalls del pla de viabilitat que va presentar aquest dimarts, gairebé a la mitjanit, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que obre la porta a la possibilitat que els creditors es quedin tota la companyia. I ho farien a través de quitacions i capitalització del deute. Abengoa ha reconegut que, per continuar la seva activitat, els creditors haurien d'assumir quitacions o una capitalització de deute d’uns 5.000 milions, xifra que coincideix amb el valor estimat de l'empresa.
ANÀLISI TÈCNICA
José María Rodríguez, analista tècnic de Bolsamanía, ha explicat que la d'aquest dijous ha estat una «sessió clara d’“anada i tornada”» i que «la veritat és que, des del punt de vista de l'anàlisi tècnica, l’espelma d'aquest dijous ens ofereix poca informació per les seves mateixes implicacions».
Segons l'expert, «l'estructura alcista de rebot, de molt curt termini, continua intacta. Ara bé, en aquest moment el suport clau no pot ser un altre que el buit alcista d'aquest dilluns (que pot acabar sent setmanal), de 7.920 punts». Rodríguez ha explicat que «mentre aquest buit no s'anul·li o, el que és el mateix, es tanqui, la possibilitat de continuar donant forma al rebot en curs continua aquí, intacta».
I què ha passat perquè en la part final el mercat canviés de signe? «Si volen la meva opinió, els diré que, després d'un rebot del 9% en cinc sessions, el més normal és prendre's un descans, fer un petit alto en el camí. I, és clar, en la línia del que ha passat en les últimes setmanes, el que més ens ha impulsat durant el rebot (que són els bancs) és el que aquest dijous ha provocat el gir a la baixa en el tram final. Tant és així que els títols que cauen més a l'Euro Stoxx 50 són tots bancs.»