El Banc Central Europeu ha pres diverses mesures significatives per impulsar el creixement econòmic i la inflació a la zona euro. En primer lloc, ha retallat la taxa de facilitat de dipòsit en 10 punts bàsics, fins al -0,5%. A més, reprendrà el programa de compres d'actius, conegut com QE (Quantitative Easing), per valor de 20.000 milions d'euros mensuals a partir de l'1 de novembre i amb caràcter indefinit.
A més, per minimitzar l'impacte que la baixada en la taxa de facilitat de dipòsit tindrà al sector bancari, la institució presidida per Mario Draghi ha confirmat que "per tal de recolzar la transmissió de la política monetària, s'introduirà un sistema de dos nivells per a la remuneració de reserva, en el qual part de les tinences d'excés de liquiditat dels bancs estaran exemptes de la taxa negativa de la facilitat de dipòsit". Aquesta mesura de segmentació, coneguda com a 'tiering' en anglès, era esperada pel mercat i ha estat ben rebuda pel sector bancari.
El BCE ha mantingut els tipus d'interès oficials al 0%. En aquest sentit, ha assenyalat al seu comunicat que "el Consell de Govern ara espera que les taxes d'interès clau del BCE es mantinguin als seus nivells actuals o més baixos fins que hagi vist que les perspectives d'inflació convergeixen sòlidament a un nivell prou proper, però inferior al 2% dins del seu horitzó de projecció, i que aquesta convergència hagi estat constantment reflectida en la dinàmica subjacent de la inflació".
COMPRES D'ACTIUS
Sobre les compres d'actius, el BCE ha explicat que "les compres netes es reiniciaran en virtut del programa de compra d'actius (APP en les seves sigles en anglès) del Consell de Govern a un ritme mensual de 20 000 milions d'euros a partir de l'1 de novembre. El Consell de Govern espera que funcionin durant el temps que sigui necessari per reforçar l'impacte acomodatici de les seves taxes d'interès i que acabin poc abans que comenci a elevar les taxes d'interès clau del BCE".
També sobre les compres d'actius, l'organisme monetari ha assenyalat que "les reinversions dels pagaments de capital de valors vençuts adquirits sota l'APP continuaran, en la seva totalitat, durant un període prolongat més enllà de la data en què el Consell de Govern comenci a elevar les taxes d'interès clau del BCE, i en qualsevol cas durant el temps que sigui necessari per mantenir condicions favorables de liquiditat i un ampli grau d'acomodació monetària".
SUBHASTES DE LIQUIDITAT
En relació a les subhastes de liquiditat, el BCE ha assenyalat que "les modalitats de la nova sèrie d'operacions de refinançament a llarg termini amb objectius trimestrals (TLTRO III), conegudes com subhastes de liquiditat, es canviaran per preservar condicions favorables de préstecs bancaris, garantir la transmissió fluïda de la política monetària i donar suport encara més a la postura acomodatícia de la política monetària.
"La taxa d'interès en cada operació s'establirà ara al nivell de la taxa mitjana aplicada a les principals operacions de refinançament de l'Eurosistema durant la vida útil del TLTRO respectiva. Per als bancs els préstecs nets elegibles excedeixin un punt de referència, la taxa aplicada a les operacions TLTRO III serà més baixa i pot ser tan baixa com la taxa d'interès mitjà en la facilitat de dipòsit que preval durant la vida de l'operació. El venciment de les operacions s'estendrà de dos a tres anys".
PRIMERES VALORACIONS
Els experts de Pantheon Macroeconomics comenten que el fet que el BCE hagi lligat l'evolució dels tipus d'interès a aconseguir el seu objectiu d'inflació del 2% "és un objectiu d'inflació estructuralment inabastable". Per això, consideren que "aquesta és una recepta per a tipus negatius més o menys permanents, i potencialment fins i tot per a la QE a la zona euro, almenys dins de qualsevol horitzó de pronòstic raonable".
Sobre els efectes al sector bancari, afirmen que el BCE "té la intenció d'endolcir els termes de les TLTRO i també ha introduït una taxa de dipòsit esglaonada. L'impacte en els bancs és ambigu. La distribució a nivells és una bona notícia, però la corba s'està aplanant bruscament, cosa que no és bo per a ells".
QUÈ ESPERAVA EL CONSENS?
El consens de mercat esperava les següents mesures:
1. Retall de 10 - 20 punts bàsics en el tipus de facilitat de dipòsit, fins al -0,5% / -0,6%, acompanyat per una segmentació (tiering) d'aquesta taxa per mitigar l'efecte negatiu al sector bancari. Aquesta taxa és l'interès que les entitats de crèdit reben pels seus dipòsits a un dia al banc central, tot i que el tipus d'interès és negatiu des de juny de 2014.
2. Anunci d'un nou Programa d'Expansió Quantitativa (Programa QE). Les previsions oscil·laven entre els 15.000 i els 40.000 milions d'euros mensuals durant nou o dotze mesos.
3. Orientació a futur. Reforç del BCE de la seva orientació política de cara a futur. Pot vincular l'orientació cap a l'assoliment del seu objectiu d'inflació (sense esmentar un nivell); o vincular-lo amb el programa de compra d'actius (com en el cas dels programes anteriors d'expansió quantitativa QE)
4. Previsions econòmiques. Retall de les seves previsions de PIB de la zona euro en 10 punts bàsics, tant el 2019 com el 2020. Retall de les seves previsions d'inflació de la zona euro en 10 punts bàsics, tant el 2019 com el 2020.