Després de diversos dies de tibants negociacions, l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) i els seus associats no han arribat a un acord sobre la producció de barrils per als pròxims mesos, la qual cosa deixa una oferta una mica més ajustada de l'esperat.
Totes les mirades continuen fixes en l'OPEP+. La falta d'acord entre els països productors de petroli monopolitza l'atenció dels inversors, que es pregunten com actuar davant la falta de notícies. Morgan Stanley té clar el que passarà: el banc estatunidenc creu que hi haurà un acord per a augmentar la producció enguany i que els plans per a 2022, que són els que més fricció estan provocant, es posposaran per a ser discutits en futures reunions.
La segona criptomoneda per capitalització de mercat, l'ethereum, es manté aquest dilluns prop dels màxims de dues setmanes aconseguits el diumenge, mentre s'amunteguen els factors que alimenten l'impuls alcista en l'actiu digital. Es canvia de mans en 2.261 dòlars, després que el diumenge depassés els 2.350 dòlars, el seu millor canvi des del 18 de juny, mentre l'actualització ‘London’ de la xarxa Ethereum s'aproxima. El bitcoin, per part seva, cotitza amb caigudes marginals, però els experts destaquen l'estabilitat del seu preu com un dels motius de les pujades en el ether -el token nadiu de la xarxa Ethereum-.
Les entitats bancàries han encarit en l'últim any el preu de les seves comissions, com reflecteix l'II Baròmetre de Asufin (Associació d'Usuaris Financers). Les pujades les lidera Banc Santander, que ha passat de cobrar 144 euros a 240 euros anuals, és a dir 94 euros més, al mateix temps que ha llançat un nou producte bonificat, el compte One. Li segueix Ibercaja, de 72 a 120 euros anuals, 48 euros més, i Kutxabank, de 60 a 100 euros anuals, 40 euros més en total. També ha pujat el preu de les seves comissions CaixaBank, que després de l'absorció de Bankia, passa a cobrar als seus clients no vinculats 60 euros, respecte als 48 euros reflectits fa un any en l'I Baròmetre.
