- Se simplifiquen els trams de l'impost sobre la renda i s'estableixen quatre forquilles
- El nou pla retalla a la meitat la deducció actual per a la compra d'habitatge (fins a 500.000 dòlars)
Després de llargs mesos d'espera, finalment s'han publicat les línies mestres de la reforma fiscal que impulsa l'Administració Trump als Estats Units, en aliança amb el Partit Republicà, dominant al Congrés. Es tracta de la major reforma dels impostos nord-americans des de 1986.
Segons els primers detalls d'aquesta ambiciosa reforma fiscal, l'objectiu és retallar l’impost de societats fins al 20% des del 35%, encara que aquesta baixada es realitzarà de forma progressiva durant els propers anys.
D'altra banda, es proposa per primera vegada un impost del 10% als beneficis que les empreses obtinguin a l'exterior, amb l'objectiu que les grans multinacionals no s'acumulin els seus guanys internacionals en altres països. Aquests beneficis fins ara no estaven taxats, però estaven subjectes a una retenció del 35% si eren repatriats als EUA.
A més, se simplifiquen els trams de l'impost sobre la renda i s'estableixen quatre forquilles (des de les anteriors 7), amb deduccions que oscil·len des del 12% per a les rendes més baixes, del 25% i 35% per a les rendes mitjanes i el 39,6% per a les rendes altes. De moment, no s'han publicat els detalls dels nivells de renda per a cada tram, tot i que pel que sembla la deducció del 39,6% roman invariable per als sous superiors al milió de dòlars.
Encara que sí que s'ha confirmat que augmenta l'exempció de fer la declaració de la renda per als sous individuals fins als 12.000 dòlars des dels anteriors $6.350. En el cas dels matrimonis, s'augmenta el salari mínim que no s'han de declarar fins a 24.000 dòlars des dels anteriors $12.700.
D'altra banda, el nou pla retalla a la meitat la deducció per la compra d'habitatge (fins a 500.000 dòlars), cosa que ha provocat caigudes entre les constructores que cotitzen a Wall Street. Alhora que eleva fins a 1.600 des de 1.000 dòlars la deducció per fill. I es manté l'exempció fiscal per a les aportacions als plans de pensions, coneguts als EUA com 401 (k), i que està fixada en 18.000 dòlars.
La reforma fiscal ha de compensar en part els ingressos que deixarà de recaptar el Govern, de manera que també retallarà les deduccions en els impostos estatals i locals i les que aconsegueixen les empreses pels interessos que paguen pel seu deute.
A partir d'ara, començarà un intens procés de negociació al Congrés, tant a la Cambra de Representants com al Senat, que comptarà amb l'oposició del Partit Demòcrata. No obstant això, la normativa podrà ser aprovada si compta amb el suport dels republicans, ja que només requereix una majoria simple, en ser tramitada per un procediment especial anomenat 'budget reconciliation'. Això és molt important perquè els republicans controlen 52 seients al Senat d'un total de 100.
