El Departament de Comerç dels EUA ha confirmat aquest dijous el creixement del 2,1% del PIB al segon trimestre, i per això no ha modificat les dades de la segona lectura, que havia suposat una revisió a la baixa des del 2,4 % de l'estimació inicial. A més, l'organisme ha revisat a l'alça l'avenç registrat al primer trimestre del curs, del 2% al 2,2%.
Aquesta revisió, tot i que no ha introduït canvis a la xifra final, inclou "una revisió a la baixa de la despesa de consum que va ser parcialment compensada per revisions a l'alça de la inversió fixa no residencial, les exportacions i la inversió en inventaris". Les importacions, que són una resta al càlcul del PIB, es van revisar a la baixa.
L'augment interanual del PIB reflecteix "augments en la inversió fixa no residencial, la despesa dels consumidors i la despesa dels governs estatals i locals que van ser parcialment compensats per una disminució de les exportacions. Les importacions van disminuir".
"En comparació amb el primer trimestre, la desacceleració del PIB real al segon trimestre va reflectir principalment una desacceleració de la despesa dels consumidors, de les exportacions i de la despesa del govern federal, que van ser compensades en part per un repunt de la inversió privada en inventaris, una acceleració de la inversió fixa no residencial, i una caiguda menor en la inversió residencial. Les importacions van disminuir", destaca l'organisme que difon les dades.
L'índex de preus de les compres internes brutes va augmentar un 1,4% al segon trimestre, després d'una revisió a la baixa de 0,3 punts percentuals respecte a l'estimació anterior. Per part seva, l'índex de preus PCE va augmentar un 2,5%, sense canvis des de la segona lectura, mentre que l'indicador de la inflació subjacent es va quedar al 3,7%, també sense modificacions.
Els ingressos personals en dòlars corrents van augmentar en 239.600 milions de dòlars al segon trimestre, xifra que suposa una revisió a l'alça de 7.400 milions de dòlars respecte a l'estimació anterior. Mentrestant, l'ingrés personal disponible va augmentar en 296.500 milions de dòlars, o un 6,1%, després de revisar-se a l'alça en 12.100 milions de dòlars respecte a l'estimació anterior.
Finalment, l'estalvi personal va ser de 1,04 bilions de dòlars al segon trimestre, xifra que suposa 40.500 milions més respecte a l'estimació anterior, mentre que la taxa d'estalvi personal (estalvi personal com a percentatge de l'ingrés personal disponible) va ser del 5,2% al segon trimestre, per sobre del 4,5% estimat a la primera lectura.
John Leiper, director d'inversions de Titan Asset Management, subratlla que aquestes dades no introdueixen "canvis importants a la xifra general del PIB, en línia amb l'últim trimestre i lleugerament per sota de les expectatives".
"La lectura de dades clau per a mi és el consum personal del segon trimestre, que va estar notablement per sota de les expectatives i la lectura anterior. També marca la taxa d'augment més baixa des del segon trimestre del 2020. Aquestes dades segueixen l'informe de confiança del consumidor més feble del que s'esperava de dimarts i contribueixen a una sensació creixent que el consumidor, responsable de gran part de la recent resiliència de l'economia nord-americana, està començant a cedir sota el pes de l'ajust monetari previ", afegeix.
Des de Pantheon Macroeconomics asseguren que "la composició del creixement del segon trimestre és substancialment diferent de la segona estimació: el creixement del consum es va reduir de l'1,7% al 0,8%, mentre que la inversió empresarial en estructures es va revisar a l'alça de l'11,2% al 16,1% i es van revisar les contribucions al PIB del comerç net i els inventaris, fins a 0,26 pp i 0,09 pp respectivament”.
Per als analistes d'Oxford Economics, "les revisions integrals dels comptes nacionals van reafirmar el missatge d'un creixement sòlid al primer semestre del 2023 i van eliminar gran part de la debilitat de les xifres alternatives de l'ingrés intern brut".
LES PETICIONS D'ATUR
Aquest dijous s'han publicat també les peticions d'atur als EUA per a la setmana finalitzada el 23 de setembre, que han pujat fins a les 204.000, fexifrat que suposa un ascens de 2.000 en relació amb el nivell dels set dies previs, que va ser revisat a l'alça. fins a les 202.000 unitats, segons les dades difoses pel Departament de Treball nord-americà. Aquesta xifra ha quedat per sota de les 215.000 peticions anticipades pel consens.
La taxa d'atur va ser de l'1,1%, sense canvis des de la setmana anterior, i la xifra de treballadors aturats va pujar fins als 1.670.000, xifra que suposa un avanç de 12.000 respecte al període previ.
Les taxes de desocupació més altes es van registrar a Hawaii (2,5%), Nova Jersey (2,3%), Califòrnia (2,1%), Nova York (1,8%), Puerto Rico (1,8%) ), Massachusetts (1,6%), Rhode Island (1,6%), Nevada (1,5%), Oregon (1,5%), i Washington (1,5%).
Els majors augments en les sol·licituds inicials es van produir a Geòrgia (+1.539), Nova York (+1.332), Carolina del Sud (+1.103), Texas (+987) i Oregon (+557), mentre que les majors disminucions van tenir lloc a Indiana (-2.761), Califòrnia (-1.498), Virgínia (-631), Iowa (-558) i Kentucky (-375).
Els analistes d'Oxford Economics destaquen que “les sol·licituds inicials de desocupació es mantenen a nivells baixos, un senyal que, si bé les condicions del mercat laboral s'estan refredant, el mercat laboral encara es caracteritza per molt pocs acomiadaments”.
"Les dades de sol·licituds no canvien la nostra crida a la Reserva Federal perquè mantingui les taxes estables abans d'embarcar-se en un ritme molt gradual de retallades de taxes a mitjans del 2024. Un fort augment de la desocupació i de les sol·licituds d'ocupació no és un requisit previ perquè la Reserva Federal deixi de pujar les taxes, però el president de la Fed, Powell, va deixar clar la setmana passada que la Fed necessita veure altres senyals que el mercat laboral continua aconseguint un millor equilibri si es vol abstenir de noves pujades de tipus", expliquen.