Les empreses de serveis públics d'Europa no travessen el millor moment. Segons Scope Ratings, aquestes companyies s'enfronten a una “pressió sense precedents” per augmentar la despesa de capital per fer front als múltiples desafiaments que han aparegut els darrers mesos i la intervenció pública dels diferents executius europeus no està facilitant decisions d'inversió i finançament. "La intervenció pública pot arruïnar els plans d'inversió i la qualitat creditícia de les empreses d'utilities", asseguren.
La companyia berlinesa recorda que va pronosticar que l'augment dels beneficis a les empreses de serveis públics i al sector energètic en general provocaria una resposta reguladora i una fiscalitat addicional. "No obstant, aquests impostos imprevistos no són nous", expliquen, doncs "al sector energètic europeu, els impostos, gravàmens o límits de preus que limiten els beneficis extraordinaris han existit durant molts anys en diverses formes". Per això, des de Scope creuen que els inversors “no haurien de sorprendre's en veure que els governs intenten aprofitar” aquesta situació per “captar una proporció més gran dels beneficis recurrents amb els preus de l'energia disparant-se”.
En un informe signat per Sebastian Zank, responsable de qualificacions corporatives i ESG d'Scope Ratings, l'expert assenyala en el cas d'Espanya que implementar taxes addicionals, com ara la pujada de 10 punts de l'impost de societats que recentment ha proposat la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, pot no ser la millor opció. Així, recorda que Alemanya “es va quedar amb les mans buides” després d'imposar “una mena d'impost sobre els guanys inesperats o Brennelementesteuer; fa més de 10 anys amb el canvi de rumb del govern respecte a l'energia nuclear”; finalment, "els impostos van haver de tornar-se a les empreses que explotaven les centrals nuclears després que els tribunals declaressin que Berlín era culpable d'una intervenció excessiva als mercats energètics".
“Espanya ha tingut una experiència semblant, amb anades i vingudes sobre les taxes del sector energètic. La concessió de bons i altres ajuts a les llars amb ingressos baixos que s'enfronten a factures d'electricitat i calefacció més elevades es pot aplicar ràpidament i amb menys controvèrsia”, explica Zank. Amb tot, en cas que s'aprovés un nou impost, “hi ha prou de pensar en la probable onada de demandes de les empreses de serveis públics que ja han cobert (venut a termini) una gran part de la capacitat de generació”.
Així, Scope Ratings conclou que, a causa de les elevades necessitats d'inversió al sector de serveis públics, impulsades per la transició energètica i la crisi derivada dels talls d'energia russa, així com per la inflació i els colls d'ampolla a les cadenes de subministrament, és “un mal moment per imposar impostos addicionals”. “Quan les empreses volen invertir i els governs introdueixen incertesa, és més difícil executar les inversions. El perill és que alguns projectes deixin de ser viables, fins i tot amb desgravacions fiscals en forma de deduccions”, subratllen.
Tot i això, Zank considera que la inversió “pot ser necessària per avançar en la transició d'Europa cap a un creixement més sostenible i la seguretat energètica”. "No es pot obligar les empreses energètiques, incloent-hi les de serveis públics, a invertir en projectes amb baixes taxes d'interés de rendiment, fins i tot possiblement per sota de les taxes dʻinflació vigents", sentencia aquest expert.
