L'euro ha caigut fins als 1,070, el nivell més baix respecte al dòlar des de l'abril del 2020. La divisa s'afebleix malgrat la victòria d'Emmanuel Macron a les eleccions franceses. "Es tracta més de la fortalesa del dòlar que d'un tema polític... Macron és el candidat de la continuïtat i l'estabilitat, de manera que el mercat no està reaccionant a la seva esperada victòria", assenyala Neil Wilson, director d'anàlisi de Markets.com.
El dòlar continua avançant a mesura que els rendiments dels bons nord-americans pugen, amb l'índex del dòlar pujant per sobre de 101, per assolir el nivell més alt des del març del 2020.
"Els malastrucs i els pessimistes del dòlar sempre es cremen d'aquesta manera: sempre que es parla del 'final de l'hegemonia del dòlar' es pot confiar que es recuperarà. Ja vaig esmentar això a principis de març, argumentant que la invasió de Rússia a Ucraïna conduiria, en última instància, a la dolarització i a l'escassetat de dòlars com a efecte principal i a un fort moviment a l'alça del dòlar com a resultat”, destaca Wilson. La rendibilitat del deute nord-americà a 10 anys ronda al 2,9%, a prop del màxim de la setmana passada.
Dijous passat, Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed), va reconèixer que una pujada dels tipus d'interès de mig punt "estarà sobre la taula" quan el banc central nord-americà es reuneixi el 3 i 4 de maig. Els futurs dels fons de la Fed han començat a posar en preu una tercera pujada de 50 punts bàsics al juliol, després del mateix increment al maig i juny, i gairebé 250 punts bàsics de pujades acumulades el 2022.
Mentrestant, els responsables del Banc Central Europeu (BCE) enviaven la setmana passada missatges contradictoris. Luis de Guindos, vicepresident del BCE, i altres membres del banc apostaven per una pujada de tipus al juliol. Christine Lagarde, presidenta del BCE, afirmava que cal esperar a veure com surten les properes dades.