El preu del petroli modera el seu rebot aquest dimecres (barril Brent: +0,6%, 74,04 dòlars; barril WTI: +0,8%, 70,38 dòlars) després de revalorar-se ahir amb força per l'augment de la tensió a Orient Mitjà. L'Exèrcit israelià va comunicar aquest dimarts a la tarda el llançament de míssils per part de l'Iran cap a Israel en resposta als assassinats del líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, el cap de Hezbollah, Hassan Nasrala, i un general iranià.
Les Forces de Defensa d'Israel han informat que molts dels míssils van ser interceptats, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu ha promès prendre represàlies.
Així, el barril Brent, de referència mundial, va avançar durant la passada sessió per sobre del 3%, fins als 74 dòlars, mentre que el barril West Texas Intermediate, de referència als EUA, va guanyar un 3,24%, fins als 70, 38 dòlars. Els dos es van disparar més d'un 5%.
En total, es van llançar al voltant de 200 míssils. La Guàrdia Revolucionària iraniana va dir que havia atacat "tres bases militars" al voltant de Tel Aviv en resposta al martiri dels màrtirs Haniyeh i Hassan Nasrallah i el màrtir Nilforoushan. "Si el règim sionista respon a l'operació de l'Iran, s'enfrontarà a un atac aclaparador", va advertir.
Això es va produir després que alts funcionaris de la Casa Blanca i del Departament de Defensa nord-americà haguessin alertat que tenien "indicis que l'Iran s'està preparant per llançar imminentment un atac amb míssils balístics contra Israel".
"Estem recolzant activament els preparatius defensius per defensar Israel contra aquest atac. Un atac militar directe de l'Iran contra Israel tindrà greus conseqüències per a l'Iran", explicava un funcionari, sota condició d'anonimat, a la cadena NBC.
Pel que fa a l'atac de l'Iran a Israel, el conseller de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha assegurat que coordinarà amb el seu aliat "una resposta". En aquest sentit, el Pentàgon ha fet conèixer que dos destructors de l'Armada nord-americana van disparar al voltant d'una dotzena d'interceptors contra míssils iranians dirigits a Israel.
La situació a l'Orient Mitjà s'ha complicat l'última setmana després dels successius bombardejos d'Israel al sud i est del Líban que han acabat amb la vida de Hassan Nasrallah, líder de Hezbollah, i un general iranià.
Iran ha promès que aquesta acció "no quedarà sense resposta". "Donarem una resposta que serà lamentable per als que violen els nostres interessos nacionals i tallarem les mans i els peus de l'agressor", ha assegurat el portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, Naser Kananí, en una roda de premsa. A més, Israel ha llançat aquest dimarts una ofensiva terrestre al sud del Líban contra posicions de Hezbollah.
El mercat petrolier i els analistes geopolítics han emfatitzat al llarg d'aquest any que una incursió israeliana al Líban podria ser el 'cable parany' que condueixi a una guerra regional amb l'Iran, augmentant el risc d'interrupcions en el subministrament de cru.
"Els preus del petroli han pujat com a conseqüència de la notícia que l'Iran està preparant un atac directe contra Israel. Tot i això, els inversors intel·ligents saben que la reacció actual i l'augment dels preus no són més que una picada de mosquit, i això es deu al fet que hem vist diversos episodis d'aquest tipus de focs artificials. Si passés una amenaça real, no veuríem aquestes picades de mosquits, que han provocat que els preus pugin, sinó que, de fet, veuríem el preu coquetejant a prop dels 100 dòlars”, analitza Naeem Aslam, director d'inversions de Zaye Capital Markets.
Segons Samer Hasn, analista de mercats d'XS.com, "no sembla probable" que l'escalada de les tensions "interrompi el flux de subministraments de cru", ja que l'Iran sembla que no té intenció d'impulsar una guerra regional. Tot i això, això no elimina la incertesa ni, sobretot, la possibilitat que Israel decideixi prendre represàlies.
"Funcionaris israelians van parlar amb Axios sobre la possibilitat d'atacar instal·lacions petrolíferes iranians. Mentre l'Iran havia accelerat el ritme de producció de cru malgrat les sancions nord-americanes, i les seves exportacions arribaven a gairebé 1,7 milions de barrils diaris. A més, l'Iran podria recórrer a tornar a amenaçar de tancar l'estret d'Ormuz i obstruir la navegació al golf d'Oman si considera que els seus interessos poden ser atacats", explica aquest expert. Si aquests escenaris arriben a produir-se durant els propers dies o setmanes, podrien provocar una pujada dels preus del petroli i revifar els temors d'una pujada de la inflació.
En aquest sentit, Hasn apunta cap als Estats Units, per la carrera presidencial entre Donald Trump i Kamala Harris. "En conseqüència, l´Administració de Joe Biden pot intentar pressionar per evitar aquest tipus d'escalada. No oblidem que el Govern Biden és acusat constantment d'indecisió a l'hora d'aplicar sancions a les exportacions de petroli iranià. Per tant, és possible que l'administració nord-americana pressioni per eliminar les instal·lacions petrolíferes i els oleoductes de l'equació de l'escalada per por de tornar a posar la inflació en primer pla. Però la part israeliana –com de costum– pot ignorar el desig declarat dels Estats Units i continuar la seva escalada”, apunta Hasn.
