El petroli puja per sobre del 3,5% aquest divendres. El barril de Brent, de referència mundial, s'intercanvia als 89,08 dòlars, mentre que el cru West Texas Intermediate (WTI) avança fins als 86 dòlars.
Són diversos els motius que han propiciat aquest rebot de l''or negre', però cap n'és tan evident com l'augment de les tensions a l'Orient Mitjà com a conseqüència de l'agreujament del conflicte entre Israel i Palestina. Això és perquè es tem que s'introdueixi més tensió al mercat, tant per part d'una possible reducció o congelació de les exportacions, encara que Israel no és un gran productor de cru i cap instal·lació de rellevància és a prop de Gaza.
Aquest divendres, Israel ha donat un termini de 24 hores a 1,1 milions de palestins perquè abandonin el nord de la franja de Gaza, cosa que anticipa una invasió terrestre de l'exèrcit israelià. I, tot i això, la possibilitat que el conflicte escali a una guerra regional entre Israel i l'Iran és el principal risc en aquest moment.
En aquest sentit, les declaracions del ministre d'Afers Estrangers de l'Iran, Hossein Amir-Abdollahian, han tingut un impacte molt negatiu a les borses. Després de reunir-se amb el líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah, la milícia que recolza els palestins des del Líban, país fronterer amb Israel, ha obert la porta a un nou front de guerra en aquest territori.
"És clar, en el cas de la continuació dels crims de guerra i el bloqueig humanitari de Gaza i Palestina, totes les possibilitats i decisions dels altres corrents de la resistència són possibles", ha explicat aquest dirigent.
A més, Amir-Abdollahian va prometre continuar el "suport polític internacional i mediàtic de l'Iran a la resistència palestina". Iran descriu la xarxa de grups armats antiisraelians que recolza a tota la regió, incloent-hi Hamàs a Gaza i Hezbol·là al Líban, com l'"eix de la resistència" contra l'ocupació israeliana.
ALTRES FACTORS
D'altra banda, el mercat continua molt pendent de les restriccions de subministrament per part de l'OPEP, especialment Aràbia Saudita i Rússia. Sobre aquesta última, els EUA van imposar aquest dijous les primeres sancions a petrolieres per no respectar el límit de 60 dòlars per barril de cru rus imposat pel G7 i la Unió Europea. Aquestes mesures coercitives s'emmarquen en un esforç més ampli dels països dels aliats occidentals per minvar la capacitat financera del Kremlin per finançar la invasió d'Ucraïna.
"L'acció d'avui demostra el nostre compromís continu de reduir els recursos de Rússia per a la guerra contra Ucraïna i de fer complir la limitació de preus", ha indicat el vicesecretari del Tresor nord-americà, Wally Adeyemo. Així mateix, el Tresor calcula que els ingressos procedents del petroli rus es van reduir un 45% del gener a l'agost d'aquest any en comparació amb el mateix període del 2022.
Així mateix, l'OPEP va mantenir aquest dijous la seva previsió de creixement de la demanda mundial de petroli per al 2024 (recentment va augmentar la seva previsió fins al 2045), citant senyals de resistència de l'economia mundial des del començament d'any i la previsió de nous augments de la demanda a la Xina, el principal importador mundial de petroli. L'Organització espera que la demanda arribi als 2,25 milions de barrils diaris.
"El sentiment també es va veure impulsat després que l'OPEP digués que espera que les reserves de cru es redueixin a 3 milions de barrils diaris a aquest trimestre. Això suposa que no es produeixin noves interrupcions del subministrament derivades de la guerra entre Israel i Hamàs" , afirma Daniel Hynes, estrateg sènior de matèries primeres d'ANZ.
Per contra, l'AIE va rebaixar la previsió de creixement de la demanda de petroli per al 2024, suggerint que l'enduriment de les condicions econòmiques mundials i els avenços en eficiència energètica llastraran el consum. L'Agència preveu ara un creixement de la demanda el 2024 de 880.000 barrils diaris enfront de la previsió anterior d'1 milió de barrils diaris, encara que va elevar la previsió de demanda per al 2023 fins als 2,3 milions de barrils diaris des d'una previsió de 2,2 milions.
Val a dir que el cru no s'ha vist afectat per les dades publicades aquest divendres que mostren un descens intermensual de les importacions xineses de cru. Segons Reuters, el gegant asiàtic va importar 11,13 milions de barrils diaris menys el setembre, un 10,5% menys respecte a l'agost... encara que van augmentar un 14% respecte a l'any anterior.
