L'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i els seus aliats han decidit aquest dimarts reduir la producció de cru en 100.000 barrils diaris a partir de l'octubre per reforçar els preus. El mes passat, l'OPEP+ va decidir augmentar la producció al mateix nombre de barrils diaris. Per als analistes, aquesta mesura és més simbòlica que no pas útil per als propòsits de l'organització.
“Essencialment, és com una suma zero per al mercat. L'augment de la producció al mes passat va ser gairebé nul i ara estem parlant que el prendran”, indica Ellen Wald, presidenta de Transversal Consulting en declaracions a CNBC. Per a aquesta experta, el més important del missatge de l'OPEP+ és el que subjau a la retallada de producció, ja que el preu del cru va pujar molt: tant el Brent com el West Texas van repuntar per sobre del 2%, encara que van arribar a pujar per sobre del 3%.
“Bàsicament estan dient que una retallada està totalment dins de les seves capacitats i és molt possible que en facin un de més significatiu que aquesta”, expressa Wald. Per la seva banda, Andy Lipow, analista de Lipow Oil Associates, ha subratllat que la decisió és “un desaire al president Biden, així com a la Unió Europea”, ja que el missatge que envia l'OPEP+ és que “seguirà el seu propi camí i que vol protegir aquests preus més alts”. "La retallada va ser modesta i, per tant, una forma d'intervenció verbal, enviant un senyal a Occident sobre la capacitat de l'OPEP per influir el mercat", sentencia Victoria Scholar, cap d'inversions d'Interactive Investor.
El cru Brent i el WTI han estat sota pressió darrerament, enmig de la preocupació per una desacceleració econòmica mundial, que provoqui un alentiment de la demanda (especialment a la Xina, principal importador mundial de petroli), així com la possibilitat que augmenti el subministrament procedent de l'Iran si finalment es reactiva l'acord nuclear amb els Estats Units.
L'Administració Biden treballa des de fa mesos a reactivar el pacte, abandonat per Donald Trump el 2018. Si ho aconsegueix, tornaria a introduir el petroli iranià al mercat internacional, una cosa que cal molt a tenir en compte ja que l'Iran era el tercer productor mundial de petroli, després d'Aràbia Saudita i l'Iraq, quan els EUA van imposar sancions al seu petroli. Els analistes assenyalen que aquest escenari no li agrada a l'OPEP i els seus aliats pel que podria suposar per als preus, ja que experts com Tamas Varga, de PVM Oil Associates, prediuen una caiguda del Brent fins als 65 dòlars, si el cru iranià torna al mercat.
De moment, les declaracions no semblen haver tingut gaire recorregut, ja que el cru està caient al mercat, sent-ne el Brent el principal perjudicat, ja que amenaça de perdre els 93 dòlars. Per a Susannah Streeter, analista sènior de mercats de Hargreaves Lansdown, això mostra que la “preocupació pel ràpid debilitament de les perspectives mundials continua dominant el sentiment per ara”.
LIMIT ALS PREUS DEL CRU?
D'altra banda, els analistes tampoc veuen clar que el límit als preus del cru imposat pel G7 pugui ser útil. Lipow assenyala que és improbable que països com l'Índia o la Xina estiguin disposats a acatar aquesta mesura, ja que aquests països ja s'estan beneficiant de petroli rus a “preu de saldo” davant la negativa d'altres economies a adquirir cru rus.
A més, indica que aquesta mesura “únicament” protegeix els consumidors de pagar preus més elevats en lloc de reduir-ne la demanda. “No tenen cap incentiu per reduir la demanda, cosa que significa és que els governs de tot Europa imprimiran diners per enviar-los als consumidors i s'endeutaran més”, ha explicat.
Recentment, el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, ha assenyalat que aquesta iniciativa per limitar el preu del petroli i evitar la compra de petroli rus hauria de ser una iniciativa global. "No veig que això funcioni d'una altra manera, excepte per acabar pujant el preu del petroli per a tots excepte aquells que segueixen comprant cru rus", va assenyalar Lemaire.
