El ien s'ha enfonsat aquest dilluns al seu nivell més baix davant el dòlar des del 1998 -el dòlar/ien ha saltat per sobre de la marca de 135-, després que la dada d'inflació dels Estats Units publicada divendres hagi impulsat la bretxa de política monetària cada vegada més gran entre el Japó i l'economia més gran del món.
"Hi ha poques possibilitats que vegem el dòlar nord-americà relaxar-se abans de la decisió del FOMC d'aquesta setmana, ja que no hi ha gaires inversors que tinguin pretencions de nedar contra una marea tan forta, i una realitat tan forta", assenyala Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank, referint-se als plans de la Fed per endurir la seva política monetària.
Ozkardeskaya afegeix que el "cop" que també s'ha vist a l'euro/dòlar probablement exigirà una acció més agressiva per part del Banc Central Europeu (BCE) per seguir el ritme d'enduriment de la Fed. "Christine Lagarde ha deixat clar que no durà a terme una política al ritme de la Fed, ni de la resta, però la veritat és que, quan el dòlar s'encareix, molts dels béns denominats en dòlars que importen els europeus -començant per l'energia- s'encareixen i impulsen la inflació“, afegeix.
Cal recordar que divendres es reuneix el Banc Central del Japó i que no s'esperen canvis a la seva política monetària. Abans (dimarts i dimecres) tindrà lloc la trobada de política monetària de la Fed, per a la qual es preveu un increment de tipus de 50 punts bàsics, i dijous, el del Banc d'Anglaterra (en aquest cas hi ha divisió d'opinions sobre el que podria passar). A diferència de la Fed, el Banc del Japó ha dit que mantindrà el programa de flexibilització monetària de llarga durada, que espera que condueixi a un creixement estable.
