En el seu discurs inaugural del fòrum econòmic del Banc Central Europeu (BCE), que tradicionalment se celebra a Sintra, però que adopta un format en línia durant la pandèmia, la presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, ha reiterat la postura del banc central que el repunt de la inflació té un caràcter transitori. "L'economia ha tornat de l'abisme, però no està completament fora de perill. Després d'una recessió molt inusual, la zona euro està travessant una recuperació molt atípica", ha arrencat Lagarde.
La pujada de l'IPC ha centrat gran part de l'discurs de la banquera central, que ha posat èmfasi una i altra vegada en el caràcter transitori de la pressió dels preus que eventualment desapareixerà. "Venim d'una dècada de fortes forces desinflacionistes que han deprimit tot el procés d'inflació. I encara que la sòlida recuperació està donant suport a les tendències de la inflació subjacent, el que estem veient ara és sobretot una fase temporal lligada a la reobertura", ha assenyalat, per afegir que "els canvis estructurals podrien crear pressions tant a l'alça com a la baixa sobre els preus".
"Així doncs, seguim necessitant una orientació acomodatícia de la política monetària per sortir de la pandèmia amb seguretat i tornar la inflació al 2% de forma sostenible", ha subratllat la presidenta de BCE. "Esperem que el PIB superi el seu nivell anterior a la pandèmia a finals d'aquest any -tres trimestres abans del que vam pronosticar al desembre passat- i hauria d'acostar-se a reconnectar amb la seva tendència anterior a la crisi el 2023. Des del seu punt més baix, la recuperació del PIB és la més pronunciada a la zona de l'euro des del 1975", ha relatat. "Aquest resultat és atribuïble en gran mesura a la resposta combinada de la política monetària i fiscal, que ha preservat tant la demanda com l'oferta".
La reobertura també està impulsant la inflació, que va aconseguir el 3% a l'agost i s'espera que segueixi augmentant durant els pròxims mesos. "La major inflació actual és en gran part el resultat de dos efectes excepcionals", ha subratllat Lagarde.
La presidenta del BCE ha argumetado que la meitat de la inflació total de la zona de l'euro es deu avui als preus de l'energia, que estan recuperant el terreny perdut des de 2020. "També hi influeixen els efectes de base de la reducció del tipus de l'IVA a Alemanya l'any passat i l'inusual calendari dels períodes de rebaixes".
"De fet, la baixa taxa d'inflació de l'any passat i l'alta taxa d'inflació d'aquest any equivalen, de mitjana, a la taxa d'inflació observada el 2019 abans de la pandèmia. Per tant, el nivell de preus actual és aproximadament el mateix que si la inflació hagués romàs estable al seu nivell anterior a la pandèmia ", ha assegurat.
Com a segon efecte, l'exdirectora del Fons Monetari Internacional (FMI) ha citat "els desequilibris entre la demanda i l'oferta en alguns sectors estan fent pujar els preus".
"Una vegada que passin aquests efectes provocats per la pandèmia, esperem que la inflació disminueixi", ha emfatitzat Lagarde, que ha assegurat que els efectes de base haurien de desaparèixer del càlcul interanual a principis de l'any que ve, "tot i que estem veient nous augments en els preus del petroli i del gas". De fet, "mirant més enllà de la pandèmia, esperem que la inflació convergeixi lentament cap al 2%".
NOVES TENDÈNCIES
Ha reconegut la presidenta de l'institut emissor que hi ha "noves tendències" que impactaran en la inflació. En concret, s'observen canvis en la demanda que plantegen la "qüestió clau" de si la sortida de la pandèmia podria elevar les perspectives de la demanda interna i contribuir així a un major dinamisme de la inflació dels serveis. "Veiem forces que apunten en direccions diferents", ha alertat Lagarde.
La pandèmia també ha produït una considerable atonia al mercat laboral. "L'ocupació s'està recuperant ràpidament, però fins ara hem observat que la participació de la població activa està augmentant encara més ràpid".
Així mateix, la pandèmia ha provocat una gran commoció en les cadenes de subministrament mundials i als mercats laborals nacionals. Ha accelerat significativament el procés de digitalització, en set anys a Europa, segons una estimació i pot tenir conseqüències distributives que provoquin canvis en els contractes socials. "A llarg termini, alguns d'aquests canvis podrien esmorteir les pressions inflacionistes", ha declarat la presidenta del BCE.
"La tercera tendència -que probablement sigui la més important però menys explorada- és la transició verda, el canvi cap a una economia amb baixes emissions de carboni", ha postil·lat.
Per tot l'anterior, el repte principal és garantir que el banc central no reacciona "de manera exagerada a les pertorbacions transitòries de l'oferta que no tenen relació amb el mitjà termini, al mateix temps que alimentem les forces positives de la demanda que podrien elevar la inflació de manera duradora cap al nostre objectiu d'inflació del 2%", ha conclòs la banquera central.
