D'entre totes les històries que han recorregut els mercats financers durant aquesta segona setmana de caos a causa de la propagació global del Covid-19, la fi del regnat del dòlar n'és una de les més destacades. La Reserva Federal dels EUA (Fed) i la seva primera retallada de tipus d'emergència des de la fallida de Lehman Brothers, en 2008, han acabat de rematar el cicle alcista del 'bitllet verd'. O, almenys, així ha estat enfront de les seves rivals asiàtiques i europees. En canvi, per a les monedes llatinoamericanes, la situació té un altre aspecte.
Noticia relacionada
L'extensió del brot de coronavirus i el seu potencial impacte sobre l'economia global ha provocat que molts inversors hagin abandonat les divises dels països emergents, més vulnerables, i hagin buscat refugi en el dòlar, la qual cosa s'ha traduït en una depreciació sostinguda de les monedes llatinoamericanes. Des de principis d'any, el real brasiler s'ha devaluat un 12%; el pes colombià i el pes xilè, gairebé un 9%; el sol peruà i el peso mexicà, prop del 5%; i el peso argentí, entorn d'un 4%.
El cas del Brasil és especialment rellevant, ja que és més vulnerable a l'efecte de la malaltia amb origen a la Xina perquè el gegant asiàtic és el seu principal soci comercial i el país que més matèries primeres li compra. Els experts assenyalen que el creixement i el mercat de valors brasilers estan sota observació.
Aquest setmana, el bitllet verd també ha superat novament els 20 pesos mexicans, un nivell que no tocava des de setembre de 2019; en el cas de Mèxic, la depreciació del peso respon a un menor apetit pel risc i a la incertesa per l'impacte del coronavirus. A Colòmbia, el dòlar va quedar a només 3 pesos de tocar el seu màxim històric de 3548 unitats. A Xile, el pes s'acosta al seu mínim històric, que va arribar a 838 unitats per dòlar al novembre, enmig de les pertorbacions socials i avalots d'aquest país. A l'Uruguai, malgrat el canvi de rumb polític, que ara és una mica més liberal, el dòlar va superar per primera vegada a la història els 40 pesos. I al Perú, el sol està una mica més aprop dels seus mínims històrics de 2016, en plena crisi de les matèries primeres d'aquell any.
Els experts assenyalen que, per malament que li vagin les coses al dòlar, en moments d'incertesa sempre funciona com a refugi davant aquestes economies. Quant als efectes d'aquesta situació, afectarà les importacions dels països llatinoamericans "que seran més cares", indica Juan Carlos Higueras, professor de la EAE Business School, en declaracions a Efe. "L'efecte positiu és que exportaran més i això és bo per a l'economia", explica. El deute d'aquestes nacions i de les seves empreses, denominades en dòlars, també suposaran una càrrega major.
Germán Ríos, professor del IE Business School, avança que la situació pot canviar després de les eleccions presidencials als EUA "Si l'economia nord-americana comença un procés d'afebliment, tornarem a tenir un tipus de canvi que s'acosti més a la mitjana històrica", apunta.
"L'excepció és el peso argentí: amb la vella recepta de sostenir el tipus de canvi baix a força d'intervencions, devaluacions encobertes amb impostos, restriccions i argúcies sense sentit i amb aquest, trist i repetit final d'una crisi terminal, la maltractada moneda li fa front al dòlar, incubant una explosió a futur". Comenta Adrián Aquaro, fundador de Trader College.
