El dòlar s'ha vist pressionat davant tots els seus rivals aquest dijous, després de les notícies que el Govern nord-americà reprendrà les converses amb la Xina sobre la guerra comercial entre les dues potències. L'euro ha aprofitat la menor demanda del 'bitllet verd' com a actiu refugi per afermar-se per sobre dels 1,16 dòlars, i ha prosseguit amb la seva tímida escalada, fins a màxims de gairebé dues setmanes a les portes dels 1,17 dòlars durant la reunió del Banc Central Europeu (BCE).
Poc s'espera de la decisió de política monetària del supervisor europeu i menys de la roda de premsa del president de l'organisme, Mario Draghi. La principal mesura que anunciarà el BCE serà una reducció de les seves compres mensuals d'actius fins a 15.000 milions d'euros des dels actuals 30.000 milions. Aquest gest és el pas previ per donar per conclòs el programa de flexibilització quantitativa, conegut popularment com QE (Quantitative Easing) el desembre del present exercici.
Poc més espera el mercat, que ja ha descomptat àmpliament aquesta mesura. Quant al llenguatge del banc central, el consens és que segueixi usant un llenguatge acomodatici i que se cenyeixi al que es va dir durant la reunió de juliol, quan va aclarir que les pujades de tipus no arribaran fins, almenys, al setembre de 2019.
L'euro s'ha disparat per sobre de la franja dels 1,1680/90 dòlars, i ha deixat màxims no vistos des del 31 d'agost. Però el seu ímpetu obeeix a la falta d'empenta del dòlar, que ha vist com els inversors han retallat el seu interès en el seu paper d'actiu refugi després de les bones notícies que arriben des del front de la guerra comercial.
EL IUAN CELEBRA LES NOVES CONVERSES ENTRE LA XINA I ELS EUA
L'Administració del president nord-americà, Donald Trump, ha convidat el govern xinès a reprendre les converses comercials, segons ha informat Larry Kudlow, que es troba al capdavant del Consell Econòmic de la Casa Blanca. Quan els EUA té a punt una nova munició de 200.000 milions de dòlars en impostos al comerç mundial de la segona potència mundial, arriba el desglaç. Kudlow ha assenyalat que el secretari del Tresor dels Estats Units, Steven Mnuchin, ha enviat una invitació a diversos alts càrrecs del govern xinès tot i que Washington planeja aquesta nova bateria d'impostos.
La reacció al mercat de les divises ha estat immediata, amb un iuan que s'ha elevat també aquest dijous i ha tocat màxims setmanals als 6,8336 iuans. No obstant això, analistes consultats no creuen que el conflicte aranzelari entre les dues potències mundials se suavitzi i preveu que acabi afectant el iuan que es canviarà de mans a les 7,00 per dòlar a curt termini.
En el fons, tot aquest estira i arronsa entre la Xina i els EUA no és més que un "joc del gallina" entre els dos països, assegura Thomas Wind de Woodman Asset Management. "Ho hem vist abans amb Corea i sembla que és la tàctica diplomàtica que fa servir els EUA en les seves relacions amb altres països", afegeix l'expert. Igual que altres analistes, creu que les tensions s'intensificaran de cara a les eleccions legislatives de novembre, però més enllà, "Trump seguirà tenint com a objectiu 'fer els EUA gran una altra vegada', per tant el proteccionisme seguirà sent un punt fort de la seva agenda política", assegura el gestor.
LA LIRA TURCA ESPERA EL SEU BANC CENTRAL
La crisi comercial entre les dues primeres potències mundials és un dels principals focus calents per la resta de l’any i de cara a 2019, segons els economistes. I també l'epicentre de la tensió que domina els mercats emergents i que ha arrossegat les seves monedes aquest any. Entre les quals més han patit, el peso argentí segueix cedint posicions i encadena quatre jornades de caigudes que l'han arrossegat de nou més enllà del canvi de 38 pesos per cada dòlar.
Però és la lira turca la moneda que se situa sota el focus aquest dijous. Els inversors estaran molt pendents de la reunió del seu banc central, que coincideix amb la del Banc Central Europeu (BCE) i la del Banc d'Anglaterra (BoE), i el consens de mercat és que l'entitat apujarà els tipus d'interès. I ho farà per contenir la inflació, després de la caiguda de la divisa al mercat de divises durant el mes d'agost, que tant de mal ha fet a BBVA.
La independència de l'entitat dirigida per Murat Çetinkaya ha estat fortament qüestionada sota el mandat del president turc Recep Tayyip Erdogan, que ha carregat durament contra els tipus d'interès alts. El juny, el CBRT ja va augmentar els interessos un 1,25%, fins al 17,75%, per frenar la caiguda de la lira. Un moviment que es va produir després d'haver augmentat els tipus en un 3% el mes de maig durant una reunió d'urgència, fins al 16,5% des del 13,5% anterior.
En un estrany i breu comunicat publicat el passat 3 de setembre per calmar els mercats, el banc central ja va anticipar una pujada dels interessos per "recolzar l'estabilitat dels preus" a causa que "els esdeveniments recents sobre la previsió d'inflació indiquen riscos significatius per a l'estabilitat de preus".
L'organisme va assenyalar que "prendrà les mesures necessàries" i "ajustarà la seva política monetària", utilitzant "tots els instruments disponibles per aconseguir l'objectiu d'estabilitat de preus". Per tant, aquest 13 de setembre s'espera un nou increment de les taxes, amb la lira estable a les 6,40 unitats per dòlar, després d'encadenar quatre jornades en positiu.
