- El seu mínim dels últims dotze mesos davant del 'bitllet verd' es troba als 1,0840 dòlars
- L'euro s'ha debilitat un 4,5% des dels màxims de finals de març
L'euro s'ha depreciat aquest dilluns fins al seu encreuament més baix enfront del 'bitllet verd' des de finals de 2017, en situar-se als 1,1897 dòlars. Els experts expliquen aquest mínim anual per la moderació observada en l'economia de l’Eurozona i l'expectativa de pujades dels tipus d'interès als EUA.
En concret, l'euro arribava a marcar aquest dilluns un canvi d’1,1897 dòlars, el més feble des del passat 28 de desembre, després d'haver tancat al passat divendres als 1,1902 dòlars. Ara, però, es deprecia un 0,4%, fins als 1,1914 dòlars.
D'aquesta manera, l'euro s'ha debilitat un 4,5% des dels màxims de finals del passat mes de març, quan va arribar a aproximar-se als 1,25 dòlars. La divisa comunitària també s'allunya del seu màxim anual marcat el passat 16 de febrer als 1,2557 dòlars. El seu mínim dels últims dotze mesos davant del 'bitllet verd' es troba als 1,0840 dòlars i es va registrar el passat 5 de novembre.
La setmana passada, el Departament de Treball dels EUA va informar que la taxa de desocupació als Estats Units va caure a l'abril fins al 3,9% (6,3 milions d'aturats), després de mantenir-se durant sis mesos consecutius al 4,1 %, de manera que se situa en mínims de desembre de l'any 2000, després d'haver-se creat 164.000 nous llocs de treball.
Així mateix, durant la seva última reunió, el Comitè Federal de Mercat Obert de la Reserva Federal dels EUA va reconèixer que la taxa d'inflació interanual, tant general com subjacent, s'ha mogut recentment a prop de l'objectiu del 2%, després que el PIB del país augmentés un 2,3% entre els mesos de gener i març de 2018, sis dècimes per sota de l'expansió del 2,9% registrada durant el trimestre immediatament precedent.
Per la seva banda durant la seva última compareixença davant els mitjans de comunicació el passat 26 d'abril, Mario Draghi va assenyalar la "moderació generalitzada" observada entre les economies de l’Eurozona, mentre la feble evolució de la inflació encara fa necessari "un ampli grau d’estímul monetari".
