L'euro amplia la seva tremenda ratxa perdedora aquest dimecres, amb nous mínims de cinc anys en el canvi contra el dòlar i clars riscos a la baixa, que obren les portes a una prolongació del seu declivi. La notícia que Rússia ha entrat de ple a l'esfera de la guerra energètica en tallar el subministrament de gas a Polònia, a través del gasoducte de Yamal ha contribuït a la depreciació de la moneda comunitària, que encadena cinc sessions a la baixa. Es deixa un 3% des del 21 d'abril, quan va tocar els 1,0940 dòlars, i gairebé un 7% des del començament d'any.
- 1,0467$
- -0,09%
L'euro/dòlar ha tocat un mínim des del 18 d'abril del 2017 als 1,0584 dòlars, aquest 27 d'abril, i el panorama tècnic apunta que es dirigeix als mínims del 2017 als 1,0340 dòlars, segons Michael Hewson, analista de CMC Markets. "La zona de 1,0750 dòlars es converteix ara en resistència juntament amb la zona dels 1,0820 dòlars", indica.
Les vendes en la moneda comunitària s'han disparat des que diversos membres del Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) van obrir les portes a una pujada de tipus al juliol, davant la qual cosa la presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, es va mantenir ferma al to de colom i va allunyar aquesta opció. La divergència en matèria de política monetària amb la Reserva Federal dels EUA (Fed) és cada vegada més manifesta, ja que el banc central dirigit per Jerome Powell es planteja increments de taxes del 0,5% en les properes reunions.
“El canvi recent d'orientació política del BCE no ha aconseguit impulsar l'euro respecte al dòlar, ja que el BCE és relativament menys agressiu, i s'espera que la política monetària del BCE s'endureixi a un ritme inferior al de la Fed. Un altre dels factors que juga en contra de l'euro és el risc d'estaflació més gran a la zona euro enfront dels EUA com a resultat de la guerra a Ucraïna”, valora l'equip d'anàlisi d'Ebury.
Aquest mar de fons manté la divisa de la zona de l'euro tremendament pressionada. A més, la decisió de Rússia de tallar l'aixeta del gas als seus països veïns i com reaccionarà la Unió Europea (UE) augmenten el panorama baixista de l'euro a l'encreuament contra el dòlar.
La decisió es deu a la negativa de Polònia a pagar en rubles russos i a l'anunci del país dimarts d'imposar sancions a 50 entitats russes. Un portaveu del president Ucraïnès Volodimir Zelenski ha declarat que Rússia ha iniciat "el xantatge del gas a Europa". Les autoritats poloneses han fet una roda de premsa per tranquil·litzar les llars i afirmar que Polònia està ben proveïda i que no hi haurà interrupcions amb àmplies importacions de gas natural per compensar el tall de gas de Rússia.
Tot i això, "Polònia està exposada", declaren els experts de MUFG. Rússia subministra al voltant del 55% de la demanda anual de Polònia, que és de 21.000 milions de metres cúbics de gas. "Bulgària encara n'és més dependent, ja que el 90% de les seves necessitats de gas procedeixen de Rússia. Gazprom acaba de confirmar que tant Polònia com Bulgària no van pagar el gas d'abril en rubles russos, per la qual cosa s'ha tallat el subministrament. Els fluxos s'aturaran fins que s'efectuï el pagament", expliquen els experts.
"El més important ara és, per descomptat, què vol dir això per a la resta d'Europa, incloent-hi Alemanya", assenyalen els analistes de l'entitat nipona. MUFG estima que "un tall més gran de subministrament podria fer que els preus del gas es dupliquessin respecte al tancament d'ahir, situant-se al voltant dels 200 euros MWh".
"Un tall més pronunciat tindria un impacte negatiu significatiu en el sentiment i tindria conseqüències negatives per a l'euro", afegeixen. El suport de la línia de tendència a llarg termini dels mínims del 2000 i del 2001 i del 2020 també s'ha superat, i el context tècnic reforça el context fonamental negatiu. Fa unes setmanes es parlava que l'euro/dòlar podria assolir i possiblement superar la paritat i “els descensos que s'estan produint ara per aquest fet potencialment perjudicial significa que aquest escenari ja no és tan difícil”, conclouen aquests experts.