La moneda europea no rep Christine Lagarde com a nova presidenta del Banc Central Europeu (BCE) precisament amb els braços oberts. Encara que l'actual debilitat en l'euro obeeix als fluixos dades macro, que apunten, a més, notables estímuls per part del banc central, l'alacaiguda de l'euro es va aguditzar aquest dimarts quan va transcendir que la directora del Fons Monetari Internacional (FMI) és el reemplaçament de Mario Draghi.
La moneda ha tocat un mínim setmanal als 1,1268 dòlars aquest dimecres, des d'on tracta de reestructurar-se a l'alça. Però el seu panorama baixista denota que els inversors "haurien preferit un dels membres del Consell de Govern del supervisor, com el president del Bundesbank Hans Weidmann o el governador del Banc de França François Villeroy de Galhau, que tenen un enteniment més íntim dels problemes que afronta actualment el banc central", indica la fundadora de BK Asset Management, Kathy Lien.
La manca d'experiència com a banquera central de Lagarde, que és una política i no una economista, suscita recels, però, alhora, altres experts indiquen que és poc probable que es desviï del camí marcat per l'actual president del banc central. "És d'esperar que Lagarde comparteixi el gust de Draghi per una política monetària innovadora", expressa Devere Group en una nota per a clients. "És probable que insisteixi en un nou programa de compres de bons (quantitative easing) si la inflació segueix ranquejant-se", afegeix aquesta companyia.
"En aquests moments és gairebé segur que la directora de l'FMI seguirà els passos moderats del seu predecessor", indica per la seva banda Michael Hewson, analista de CMC Markets. Per això explica la reacció en l'euro, ja que "en un moment en què el banc central s'està quedant sense eines de política monetària, tenir una persona tan inexperta i insuficientment qualificada en un paper de tan alt perfil, no inspira confiança en el que probablement sigui una àrea crucial durant els propers mesos i anys".
Un altre tema que preocupa Hewson és que llança cert qüestionament sobre la independència del banc central sota els termes dels tractats europeus. Per aquests motius qualifica el nomenament de "controvertit" i augura que l'euro es mantingui sota certa pressió.
