La incertesa política desencadenada a Europa després de les eleccions al Parlament Europeu està passant factura a l'euro. La divisa comunitària es deprecia un 0,3% enfront del dòlar, fins a 1,0682 bitllets verds. I enmig d'aquest escenari tan convuls, la resposta de Banc Central Europeu (BCE) serà clau.
"El mercat de divises s'està adonant d'un risc polític més gran a Europa, del proteccionisme nord-americà i europeu, i de la divergència en les polítiques dels bancs centrals. Cal preparar-se per a canvis tectònics i esperar el millor", explica Axel Botte, cap d'estratègia de mercat d'Ostrum AM (Natixis IM).
Triant d'hemeroteca, cal destacar que l'euro ha estat sovint sotmès a un risc polític extrem. Les crisis sobirana i bancària de principis de la dècada del 2010 van plantejar la qüestió de la ruptura de la unió monetària. El 2018, l'inesperat resultat de la coalició a les eleccions generals italianes va pesar sobre la moneda única.
"El risc que s'acosta no és el d'una ruptura de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), però no deixa de ser significatiu", remarca Botte.
Les eleccions anticipades convocades pel president Emmanuel Macron a França també han provocat un nou brot de volatilitat al mercat de divises en un entorn de calma tensa en espera del resultat de la primera volta que se celebra aquest diumenge.
Els participants del mercat segueixen de prop la situació, amb especial atenció a dues faccions principals: l'extrema dreta Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen i l'aliança esquerrana Nou Front Popular (NFP), ja que les preocupacions sobre els propers passos a les polítiques governamentals podrien generar més volatilitat.
"La incertesa política podria continuar impulsant els rendiments dels bons del Tresor francès per sobre dels del seu homòleg alemany. Pel que fa a les dades, l'euro pot trobar suport a curt termini, limitant-ne la caiguda, ja que els participants del mercat s'estan centrant actualment en la publicació del sentiment econòmic de la zona de l'euro de dijous”, diu Andreas Thalassinos, analista sènior de mercat de Neotrades.
"L'euro/dòlar es va desplomar breument per sota del llindar d'1,07 dòlars al cap de pocs dies de l'anunci. A més del dòlar nord-americà, el franc suís ha estat sovint la moneda de refugi segura preferida a Europa. Aquest segueix sent el cas avui dia. És probable que la pressió alcista resultant sobre el franc persisteixi fins i tot quan el BNS acaba de retallar els tipus d'interès per segona vegada el 2024”, subratlla Botte.
Tot i això, els analistes esperen que el destí de l'euro depengui, en última instància, de la resposta política del BCE. Per això, les declaracions del governador del Banc de Finlàndia i membre del Consell de Govern de l'organisme, Olli Rehn, que creu que les expectatives del mercat de dues noves retallades de tipus aquest any semblaven raonables, han afectat la cotització de la divisa.
"Els comentaris van ser presos com una mostra de suport a les perspectives actuals sobre les taxes, amb preus que fixen altres retallades del 0,45% abans de finals d'any. Les expectatives s'havien reduït una mica després de la reunió del BCE del juny. Si bé el banc va retallar les taxes, Lagarde semblava menys compromesa amb la idea de seguir un ritme constant de flexibilització, dient que noves retallades dependrien de les dades”, assevera James Harte de TickMill Group.
En termes de calendari, els operadors estan considerant la possibilitat d'una nova retallada al setembre, amb una retallada addicional al desembre ja totalment descomptada.
"Si veiem que la inflació comença a refredar-se a un ritme més ràpid, això hauria de reforçar les expectatives de flexibilització del BCE a curt termini, cosa que pesaria sobre l'euro. No obstant això, si la inflació es manté estable als nivells actuals o comença a augmentar novament, les projeccions de flexibilització podrien endarrerir-se cap a finals d'any i principis del proper”, afegeix Harte.
"Alguna cosa ha de cedir als mercats de divises. La fortalesa del dòlar nord-americà ofereix un alt valor de càrrega i seguretat, però l'economia nord-americana exhibeix desequilibris en forma de dèficits bessons de magnitud significativa. La resposta del BCE serà clau. Tot això apunta a una fortalesa relativa contínua del dòlar fins que alguna cosa es trenqui", indica Botte.
EL IEN CAU AMB FORÇA
El ien tampoc no passa pel seu millor moment. El tipus de canvi del dòlar ha arribat a assolir els 160,18 iens per cada 'bitllet verd', per sota dels 160,24 iens del 29 d'abril passat, quan va registrar el seu pitjor encreuament respecte al dòlar des d'abril del 1990.
"La feblesa del ien ha anat molt més enllà del que esperàvem nosaltres i el consens. El tipus de canvi efectiu real del ien encara es troba entre un 25% i un 30% per sota de la mitjana a llarg termini", afirma Botte.
La profunda infravaloració subjau a un consens alcista sobre el ien que ha estat constantment pres per sorpresa per un Banc del Japó que es mou lentament. L'impacte en els termes d'intercanvi quan els preus de l'energia es van disparar el 2022 no es va corregir mai amb un enduriment monetari. Mentrestant, altres bancs centrals van pujar efectivament els tipus dinterès i van aplicar un enduriment quantitatiu.
Per a l'analista, "la inèrcia política del Banc del Japó va convertir el ien japonès en una moneda de finançament profund per al carry trade global. La pressió venedora resultant va ser tan gran que el ien ha perdut el seu estatus com a refugi segur global".
Però podria haver-hi llum al final del túnel per al ien japonès. "Els rendiments dels bons JGB a 10 anys han pujat a l'1% i els tipus a curt termini se situen al voltant del 0%. Les tinences de JGB són ara molt més atractives per a les institucions japoneses que els bons estrangers, on les corbes de rendiment invertides signifiquen que la cobertura de divises és força costosa", conclou Botte.