L'euro s'ha desplomat a mínims de dues dècades aquest dimarts després de la lectura dels PMIs de la zona euro, ja que apunten a un fre de l'activitat econòmica al juny, quan el creixement ha estat el més lent des del març de 2021. La moneda comunitària s'ha arribat a depreciar més d'un 1,5%, presa de les vendes enfront del dòlar, fins a canviar-se de mans en 1,02352 dòlars, nivells de preus no vistos des del desembre del 2002, poc després que la divisa única superés la paritat per primera vegada en la seva història. Aquest dimecres rebota marginalment, però manté un panorama extremadament baixista.
- 1,0434$
- -
Els mínims intradia d'aquest 5 de juliol, als 1,0280 dòlars, han fet fallida el pitjor canvi anterior de l'euro/dòlar, als 1,0340 dòlars, assolit el gener del 2017, que durant una mica més d'un lustre ha estat un suport de referència, segons l'anàlisi tècnica, que marcava l'última frontera abans de la paritat entre l'euro i el dòlar. "Només la superació del per ara molt llunyà nivell d'1,0600 podria canviar la tendència baixista de l'euro, que no rep cap ajuda", indica Adrián Aquaro, fundador de Trader College. Amb la caiguda recent, l'euro ha perdut més del 9% del valor respecte al dòlar des de principis d'any.
Els experts han alertat, amb cada vegada més contundència, que el ritme de normalització de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), el primer augment de tipus del qual no es preveu fins al 21 de juliol, i el contrast amb la de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), que està combatent l'elevada inflació a cop de pujada de taxes d'interès, poden abocar el valor de la moneda europea a la paritat. Això, unit a la pressió dels preus a la zona de l'euro, del 8,6%, segons l'IPC del juny, i a la frenada de l'economia, porta el bloc comunitari a una situació crítica. "La recessió sembla inevitable, encara que hi ha indicis que la inflació podria haver tocat sostre a l'abril", comenta Neil Wilson, analista de Markets.com.
A més de la qüestió del BCE prometent alces de tipus molt moderades, la carrera desbocada dels preus, “la guerra a Ucraïna, amb l'Eurozona com un dels blocs més perjudicats en matèria econòmica, i la mateixa envestida del dòlar, que per ara no té un final a la vista", segons Aquaro, deixen l'euro molt vulnerable que acabi tocant el canvi 1:1 amb el 'bitllet verd'.
De fet, la complicada equació es converteix gairebé en irresoluble per al banc central, ja que el temor creixent d'una recessió pot limitar la capacitat del banc central per endurir la política monetària. L'índex econòmic Sentix del juliol va mostrar dilluns que la moral dels inversors a la zona euro de 19 països ha caigut al nivell més baix des del maig del 2020, cosa que apunta a una recessió "inevitable".
"El BCE es troba entre l'espasa i la paret, ja que necessita pujar els tipus d'interès per tallar la inflació i impulsar la seva moneda i, alhora, donar suport a unes economies en dificultats que amb prou feines s'estan recuperant després de dos anys de problemes relacionats amb la pandèmia", comenta Walid Koudmani, analista en cap d'XTB. "S'espera una pujada de tipus per part del BCE en un futur proper, però serà essencial veure com reaccionen els mercats a les actes del BCE d'aquesta setmana, que es publicaran dijous, ja que sembla que la confiança general en la moneda del mercat únic continua disminuint", avisa.