Moment històric per a l'euro aquest dimarts, 12 de juliol. La moneda comunitària ha tocat la paritat amb el dòlar i la majoria de proveïdors de dades registren un mínim de la divisa just per sota del canvi 1:1 enfront del bitllet verd, des d'on ha rebotat marginalment per tornar a assolir la xifra psicològica. La moneda europea ha continuat amb la seva lenta agonia en tipus de canvi no vists des de fa dues dècades i tret que el Banc Central Europeu comenci a incrementar els tipus per sobre del que espera el mercat, el consens d'analistes consultats per Bolsamanía preveuen més caigudes, almenys fins als 0,90 dòlars.
- 1,0469$
- -0,07%
20 anys enrere les "circumstàncies eren diferents, i podríem dir que el món era un altre", comenta Adrián Aquaro, fundador de Trader College. El Banc Central Europeu (BCE) mantenia una taxa d'interès al 3,25%, molt per sobre de la de la Reserva Federal (Fed), que estava com ara: 1,75%. L'euro havia tocat 1 a 1 en forma transitòria el juliol del 2002, per caure a la zona de 0,9600 dòlars, i reprendre el camí a la paritat, la qual va superar sense dificultats, al desembre.
Són diverses les condicions que pressionen la moneda única. La preocupació que una crisi energètica porti la regió a una recessió és ara la principal causa d'aquesta debilitat, unida a l'acció del BCE, la divergència de la qual amb la Fed a l'hora de normalitzar la política monetària per combatre la inflació és de sobres manifesta. Tot i això, "un euro/dòlar per sota de la par podria obligar el BCE a pujar 50 punts bàsics la setmana que ve (29 punts bàsics previstos), però qualsevol rebot de la divisa arran d'això podria ser vist pels operadors com una oportunitat de venda”, comenta Stephen Innes, analista d'SPI Asset Management
Les properes setmanes podrien ser difícils per a Europa, amb una incertesa possiblement màxima que es prolongarà fins a l'agost. Els inversors creuen cada cop més que és possible que el gas no torni a fluir a través del Nord Stream 1 després del manteniment programat de l'11 al 21 de juliol, i es consideren probables noves interrupcions “temporals”.
Si és així, és probable que Alemanya es vegi obligada a passar a la fase 3 del pla d'emergència del gas en algun moment d'agost, cosa que implica el racionament i el tancament forçós de la indústria química i d'altres parts de la producció que podria restar alguns punts percentuals al PIB alemany.
"Quan l'estaflació segueix sent el millor escenari per a Europa, fer girar les rodes de la reversió és difícil. Per això, crec que les úniques ofertes al mercat en aquest moment són de recollida de beneficis", afirma el gestor.
En aquest context, els volums d'operació als mercats de divises són elevats, comenta Innes, amb una participació equilibrada entre els tipus de clients: macro, gestors d'actius, bancs i detallistes. "Els rebots han estat molt poc profunds, cosa que indica poc interès a esvair la debilitat". "L'anàlisi de la zona horària mostra que la major part de les vendes d'euros de la setmana passada van tenir lloc gairebé del tot durant la sessió europea, probablement per la capitulació dels inversors de diners reals", prossegueix l'expert.
La sensació entre els operadors de divises és que és difícil veure un desencadenant d'un gir de la moneda comunitària "a curt termini, encara que s'espera una presa de beneficis a mesura que el parell s'acosti o estigui per sota de la paritat", avisa Innes. Tot i això, "el posicionament en curt no sembla extrem encara, i el sentiment és tal que la gent està buscant oportunitats de venda en lloc de creure en un rebot sostingut".
