El ien intenta consolidar els seus recents guanys al voltant del nivell de 142,00 per dòlar, després del ral·li de la divisa nipona de dijous, animat per la primera intervenció directa del Banc del Japó (BoJ) al mercat monetari des del 1998. La mesura ha tapat la sagnia a la moneda, que es va desplomar a nous mínims de 24 anys dijous, fins gairebé als 146,00 per dòlar, després que el banc central confirmés que manté el rumb de la seva política ultraflexible, però els experts coincideixen a assenyalar que no és res més que una tireta temporal, ja que la feblesa del ien depèn dels fonamentals i, en especial, de la fortalesa d'un dòlar que no sembla que s'esgoti.
Dijous a primera hora, l'entitat que lidera Haruhiko Kuroda va anunciar que mantindrà la taxa d'interès als nivells actuals (-0.1%) per un temps prolongat. Dues hores després, el govern japonès va intervenir al mercat de divises per vendre dòlars a canvi de iens, a fi de frenar les fortes caigudes recents de la moneda japonesa, segons va declarar dijous el principal responsable en matèria de divises, Masato Kanda. Aquesta acció segueix altres intents d'apuntalar la moneda recents, com ara un control del banc central sobre els tipus de canvi de divises.
"Crida l'atenció que la intervenció hagi estat realitzada en resposta a la devaluació de la moneda japonesa producte dels anuncis de política monetària del BoJ, com si aquesta hagués estat sorprenent, amb un banc central anant a contramà de la resta", comenta Adrián Aquaro, fundador de Trader College.
"L'objectiu principal d'aquesta intervenció és frenar el ritme de la depreciació, més que no pas traçar una línia a la sorra", comenten els analistes de Pantheon Macroeconomics. La política monetària es mantindrà en la seva actual configuració acomodatícia, cosa que, per altra banda, soscava qualsevol intent de defensar un nivell per al ien. Per aquest motiu, creu Aquaro que "el que va haver de fer si buscava en general la desfeta que durant tot el dia va regnar en els parells del ien és haver anunciat la taxa baixa i la intervenció en forma simultània".
Els experts creuen que aquesta acció no serà l'última d'aquestes característiques. "El silenci dels altres bancs centrals -hi va haver algun comentari tebi a la Fed- fa pensar que el BoJ pot devaluar les vegades que ho consideri necessari, cosa que pot mantenir el ien en una mena de limbo durant un temps prolongat", diu el expert de Trader College.
L'última vegada que el Japó va intentar recolzar un ien feble va ser el 1998, durant la crisi financera asiàtica. Aquest esforç va ser finalment reeixit, però també va ser recolzat per les autoritats nord-americanes i una resposta mundial a la crisi. La situació aquesta vegada és força diferent, ja que "la intervenció monetària japonesa s'enfronta a una batalla contra els fonamentals", expliquen des de Pantheon Macroeconomics. "La debilitat del ien és part d'una història més general de fortalesa del dòlar, amplificada en el cas del Japó per la política de control de la corba de rendiment que amplia encara més el diferencial dels tipus d'interès en relació amb els EUA", afegeixen.
"Una acció al mercat de divises que no abordi aquest diferencial de tipus està condemnada al fracàs, si l'objectiu és aconseguir una apreciació sostinguda de la moneda", sentencien. Per tant, la finalitat del govern nipó és "alentir el ritme de depreciació, més que aturar-lo del tot", cosa que és una tasca impossible per a un banc central que actua unilateralment contra un context advers.
