La jornada de caigudes generalitzades a les borses mundials d'aquest dilluns ha deixat nous mínims històric en divises llatinoamericanes com el real brasiler i el peso colombià, mentre el peso mexicà tracta de recuperar-se des de nivells no vists des de fa tres anys i mig.
La divisa colombiana va arribar a caure més d'un 10% tot just iniciada la sessió local, mentre el real va aconseguir recuperar terreny cap al tancament de la jornada. El peso xilè i el peso uruguaià també van visitar els seus més baixos nivells històrics, mentre que el sol peruà va arribar a 3,51 unitats, molt prop del 3,54 de febrer de 2016 que és el seu mínim mai registrat.
Quant a la divisa asteca, la devaluació del dilluns, quan va caure a 22 pesos per dòlar es compensa en part aquest dimarts, amb una recuperació de l'1,5%. Amb tot, la moneda no veia aquest canvi des de la victòria del president dels EUA, Donald Trump el 2016.
L'ARGENTINA CONTINUA INTERVENINT EN EL MERCAT
El peso argentí va tancar a 62,44 contra el dòlar, prop dels 62,84 d'agost de 2019, encara que la intervenció imposada per l'autoritat política i monetària local impedeix que el dòlar es comporti amb normalitat. A més, el BCRA va injectar uns 100 milions de dòlars al mercat i va impedir una major devaluació.
"En termes reals, és l'únic país on la moneda nord-americana es devalua, covant així una crisi a futur, amb un desenllaç imprevisible", indica Adrián Aquaro, fundador de Trader College. "Per a equilibrar la marxa del dòlar davant els països de la regió, a la qual cosa cal sumar-hi una inflació galopant i imparable que té el seu origen al 2007, el tipus de canvi actual hauria de fixar-se en 104 pesos per dòlar, molt lluny dels 83 del mercat minorista, i molt més del valor abans esmentat, que correspon al tipus de canvi majorista", agrega.
No obstant això, en la resta de la regió, el col·lapse de les monedes limita la maniobra dels bancs centrals d'aquests països, i els experts creuen que avorta tota opció de proporcionar un estímul monetari a economies que es trobaven en males condicions fins i tot abans del brot del nou coronavirus.
"Es necessita un banc central valent per reduir les taxes d'interès davant una venda de divises tan severa”, indica Neil Shearing, economista cap de Capital Economics. “Els bancs centrals de l'Amèrica Llatina s'havien estat preparant per a una altra ronda de retallades de taxes, però els desenvolupaments de les últimes 24 hores canvien la situació", afegeix. Crec que la majoria ara es mantindrà en pausa”, arrodoneix.
