L'euro retrocedeix fins a 1,1850 dòlars aquest divendres, després d'haver superat el canvi de 1,19 dòlars, cosa que no s'havia vist des de mitjan maig de 2018, i registrar un màxim de gairebé 27 mesos. La fortalesa de la divisa comunitària, que obeeix a una extrema feblesa del dòlar, s'ha vist dinamitada per la publicació de les dades del PIB dels països de la zona euro. L'economia de la regió ha sofert un enfonsament sense precedents del 12,1%, amb Espanya com l'economia més perjudicada amb una reculada del 18,5%.
Noticia relacionada
Trump abre la puerta a aplazar las elecciones de noviembre y duda del voto por correoQuant al ‘bitllet verd’, va camí de tancar el seu pitjor mes dels últims 10 anys, mentre la pandèmia avança als EUA i fa estralls a la recuperació de la seva economia que es va contreure a un ritme rècord del 33% durant el segon trimestre. A més, la confiança en la moneda estatunidenca s'ha vist encara més danyada per les paraules del president dels EUA, Donald Trump, que va obrir la porta a ajornar les eleccions presidencials de novembre perquè considera que l'increment del vot per correu que produirà l'epidèmia de coronavirus pot comportar un resultat "fraudulent".
"El mer suggeriment de Trump de canviar la data dels comicis, posa en relleu les preocupacions que el resultat de les eleccions serà qüestionat si se celebren al novembre, en cas que Trump perdi", subratlla Ray Attrill, cap d'estratègia del National Austràlia Bank, "a causa de la major quantitat probable de vots per correu per la pandèmia". El mercat ha de preparar-se perquè, si hi ha eleccions, no es conegui el resultat la mateixa nit electoral, sinó que trigui uns dies", adverteix.
A més de l'enfonsament contra l'euro -la moneda comunitària ha avançat un 5,8% des de l'1 de juliol- l'índex que mesura l'acompliment del dòlar contra una cistella de sis monedes principals ha caigut fins a 92,60, nivells no vists des de maig de 2018, una caiguda de gairebé el 5% al juliol, que suposa la pitjor reculada mensual de l'índex del dòlar des de setembre de 2010.
"L'arrel de la feblesa del dòlar rau en el fet, ressaltat pel mateix president de la Fed Jerome Powell a la seva compareixença davant els mitjans del dimecres, que els casos de coronavirus als Estats Units van començar a augmentar a mitjan juny, frenant el consum i enviant l'economia de nou a la baixa", segons Daisuke, estratega en cap de Sumitomo Mitsui Bank.
A més, aquest dijous s'ha publicat el PIB del segon semestre, que ha mostrat una ensulsiada sense precedents, encara que millor del que preveia el consens d'analistes, i la dada de peticions inicials del subsidi d'atur, que ha augmentat per segon mes consecutiu.
Els inversors estan ara pendents del debat que es desenvolupa al Congrés estatunidenc, sobre una nou paquet d'estímuls, dirigit principalment a incrementar la grandària de les ajudes als aturats a causa de la pandèmia. Es contempla una injecció d'1 bilió de dòlars, que se sumaria als 3 bilions que ja s'han aprovat per a l'economia i a l'assistència de la Reserva Federal dels EUA.
CONTINUARÀ PUJANT L'EURO?
Totes aquestes circumstàncies fan pensar que l'euro, que ha guanyat tracció aquestes últimes jornades després que la Unió Europea (UE) aprovés el Fons de Recuperació de la pandèmia de 750.000 milions, segueixi amb la seva pujada. Des del punt de vista de l'anàlisi tècnica, "l'euro/dòlar està començant a ‘treure el nas’ per sobre de la important resistència que li confereix la part alta del canal baixista pel qual s'ha anat desplaçant el preu des de fa dotze anys", assenyala José María Rodríguez, analista de Bolsamanía.
"Diguem que és un primer avís a navegants que alguna cosa pot estar començant a canviar dins de la impecable tendència baixista de fons de l'euro contra el bitllet verd. Amb tot, el senyal definitiu d'aquest canvi de tendència vindria amb la superació de la resistència dels màxims de 2018: l'últim gran màxim decreixent de 1,2555 dòlars", assenyala l'expert.