La pressió baixista que sofreix el dòlar s'ha agreujat en aquesta arrencada de mes, quan l'euro ha fregat el canvi d'1,20 dòlars, un preu que no vèiem des de fa dos anys i mig, i l'índex que mesura el seu acompliment ha tocat mínims de dos anys. Sembla que el panorama no millora per al 'bitllet verd' al setembre després de tancar el seu pitjor mes d'agost dels últims cinc anys, i encadena quatre mesos de declivi constant contra un euro que ha arribat a canviar de mans a 1,1997 dòlars.
Noticia relacionada
Els inversors han continuat venent dòlars després del canvi en la política inflacionista de la Reserva Federal dels EUA. El president del banc central EUA, Jerome Powell, va anticipar un gir més acomodatici de la seva política monetària dijous passat, que s'espera que repercutirà en un creixement de la inflació i uns tipus d'interès baixos durant un bon temps. “Si s'espera que el poder adquisitiu intern del dòlar s'erosioni més ràpidament (ja que això és la inflació) és difícil assumir que mantindrà el seu poder adquisitiu en el mercat canviari a llarg termini”, argumenten els economistes de Commerzbank.
Aquest panorama, sumat a l'impacte del coronavirus als EUA i a les tensions polítiques derivades de la carrera electoral cap a la Casa Blanca, amb les eleccions presidencials del 3 de novembre, fa que les principals cases d'anàlisis revisin els seus objectius per al dòlar i que algunes vaticinin una devaluació de fins al 36%. No obstant això, des del punt de vista de l'anàlisi tècnica, "la confirmació d'un canvi de tendència passa per ser capaç de superar la important resistència dels màxims de 2018, els 1,2555", apunta José María Rodríguez, analista de Bolsamanía. "Des d'aquest moment sí que quedaria confirmat un canvi de tendència en termes de mitjà i de llarg termini", sosté.
"El dòlar ha estat caient acceleradament, en part per l'emissió de la qual és objecte, i també per la cerca d'actius una mica més agressius per part dels operadors", indica Adrián Aqquaro, analista de Trader College. En contraposició, l'euro ha pujat un 7% enguany i un 13% des dels mínims al març. El declivi del dòlar arriba a tal punt que, per exemple, "la lliura esterlina es troba totalment aliena a la situació del Brexit, que està sacsejant l'economia del Regne Unit.
La lliura no deixa de tocar màxims anuals, i sembla apuntar, ara com ara, des de lluny, cap a la zona de 1,35 dòlars que va assolir el 12 de desembre de l'any passat, amb la victòria de l'ara prudent Boris Johnson", comenta Aquaro. "La sortida de la Unió Europea sembla perfilar-se de mala manera per als britànics, i com és habitual hi ha altibaixos, amenaces de cops de porta, declaracions creuades, i per descomptat no existeix cap acord. La impressió que dóna, novament, és que tot quedarà en no-res durant molt de temps", agrega.
El ien també creix, encara que en el seu cas els màxims de l'any queden lluny. La moneda japonesa va viure les seves millors hores al març, en el pitjor moment de la crisi borsària d'aquests mesos, i ara se situa a mig camí entre aquests nivells, pròxims a 101.00, i la zona de 110.00. El preu actual del ien reflecteix, d'una banda, la feblesa del dòlar; per un altre, la preocupació que genera la successió de Shinzo Abe al capdavant del Japó. Abe va renunciar el divendres afligit per temes de salut.
