El mercat de les divises ha acaparat l'atenció dels inversors després de l’'infern' que s'ha desfermat sobre el peso argentí, que va tocar un mínim mai vist als 41,00 pesos per dòlar dijous, enmig d'una onada d'aversió al risc que va tacar el dòlar. La crisi de la moneda llatinoamericana es va iniciar al país, però les notícies que van arribar del front de la guerra comercial entre la Xina i els EUA encara van exacerbar més les vendes en els actius arriscats, entre les quals les monedes dels mercats emergents ocupen un lloc destacat.
Tot i que la notícia és la pressió a la qual s'ha vist sotmesa la lira turca -a més del ja esmentat peso-, que ha reviscut els seus pitjors dies d'agost, i altres monedes com el real brasiler i el rand sud-africà han deixat noves caigudes, no es pot obviar que el dòlar ha vist créixer la pressió compradora, que l'ha tret de l'ensopiment dels últims dies. Així, l'índex que mesura l'acompliment de la moneda dels EUA contra sis rivals ha trencat una ratxa perdedora de quatre jornades i puja un 0,15%.
El 'bitllet verd' ha posat en joc el seu rol com a actiu refugi davant les noves amenaces del president dels EUA, Donald Trump. El republicà no vol endarrerir més el seu pla aranzelari i vol aprovar altres 200.000 milions de dòlars en aranzels a importacions xineses la setmana que ve. A més, ha amenaçat amb sortir de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) si no es tracta millor els Estats Units.
Tal com avança Bloomberg, el president nord-americà vol iniciar el seu pla aranzelari quan acabi el període de consulta pública oberta per a empreses i funcionaris sobre això, i que finalitza aquest 6 de setembre.
No obstant això, les fonts citades per Bloomberg afirmen que el president encara no ha pres una decisió definitiva, i és possible que l'Administració Trump decideixi implantar els aranzels en trams. Fins ara, els Estats Units ha imposat ja aranzels a importacions xineses per valor de 50.000 milions de dòlars.
L'EURO, CAMÍ A TANCAR EL MES SENSE CANVIS
El iuan, en canvi, no ha notat el cop d'aquestes amenaces i es manté estable sobre els 6,8 iuans. Pel que fa a l'euro, la moneda compartida tota la setmana ha estat batallant sobre els 1,17 dòlars i va de camí a tancar agost sense canvis, tot i que ha estat fortament apallissada aquest mes, després de tocar els seus mínims anuals als 1,13 dòlars. Des de llavors, ha remuntat un 3,4%.
La moneda sembla no immutar-se, per ara, pel repunt del bo Italià a 10 anys. El vicepresident italià, Luigi Di Maio, va tornar a recordar que el seu govern podria incomplir els objectius de dèficit el 2019. El líder del Moviment 5 Estrelles va insinuar en una entrevista que el país podria superar el 3% del dèficit públic establert pel Pacte d'Estabilitat i Creixement europeu, per les seves objectius de reformar el sistema de pensions, implementar una taxa impositiva única i augmentar les ajudes als aturats.
Aquestes declaracions "van alertar els inversors que el govern populista d'Itàlia tindrà confrontacions amb els seus socis de la zona euro i va provocar una pujada fins al 3,2% en la rendibilitat exigida al bo italià a 10 anys que es va situar a zona de màxims anuals", assenyala David Pina, analista col·laborador d’Activ Trades. La prima de risc va pujar fins als 280 punts bàsics, que enfront dels 162 on va iniciar l'any, suposa una pujada del 71%.
La lliura, per la seva banda, ha seguit un camí similar i, després del seu ral·li de dimecres, impulsat per les bones notícies al voltant del Brexit, també està en el rumb correcte per tancar el mes sense canvis a la franja dels 1,30 dòlars.
