El 'bitllet verd' ha tornat aquest dijous a situar-se a prop del seu mínim de quatre setmanes arribat el 28 d'agost en l'índex que mesura el seu acompliment contra una cistella de sis divises rivals. S'aproxima així als 94,43 punts de dimarts, arrossegat pel ral·li de la lliura esterlina, que s'ha canviat de mans per sobre dels 1,30 dòlars per primera vegada en tres setmanes. Però la lira turca fa oïdes sordes i es desploma un 10% contra la moneda nord-americana.
El 'bitllet verd' es troba més debilitat davant els seus principals rivals, ja que també cotitza als 1,17 dòlars contra l'euro i mostra pocs canvis contra el ien, que fa diverses jornades que està sobre els 111,50 / 80 iens. I encara que el més notable al mercat de les divises és la pujada de la lliura que ara baralla per aguantar els 1,30 dòlars després de les declaracions contradictòries del cap negociador de la Unió Europea (UE), Michel Barnier, davant si hi haurà o no acord després del Brexit, el sofriment de les monedes emergents pren protagonisme.
De totes les divises que agonitzen aquests dies, l'única que remunta i aprofita la manca de múscul del dòlar és el real brasiler, que ha recuperat terreny i ha aconseguit avançar un 0,7% enfront del dòlar, després dels mínims de més de dos anys i mig de dimecres.
EL PESO ARGENTÍ I LA LIRA 'PASSEN' DE LA DEBILITAT DEL DÒLAR
Però és la crisi de la lira turca el que manté els inversors desvetllats, amb la moneda otomana immersa en una via baixista des d'inicis d'aquesta setmana. Amb una retallada d'un 10% en la cotització de la divisa, s'aproxima a les 6,60 lires per dòlar, mentre la crisi al país, que ha entrat en una espècie de temps mort, no disminuirà en el futur pròxim segons els analistes.
També acapararà l'atenció dels operadors la brutal caiguda del peso argentí d'aquesta passada matinada. La moneda ha cedit més d'un 7,6% durant una jornada, fins a la cota dels 33,89 pesos per dòlar, en la seva major caiguda diari en tres anys. Un canvi inèdit per al país que veu com no cessen les turbulències en el seu sistema financer i la seva economia, malgrat haver rebut l'assistència del Fons Monetari Internacional (FMI).
Davant d'aquesta situació, el Govern de Maurici Macri ha demanat un avançament dels fons de l'ens supranacional per recuperar certa estabilitat. D'aquesta manera preveu garantir el finançament que necessita per al proper any.
