L'altra cara de la paritat entre l'euro i el dòlar, aconseguida per primera vegada en 20 anys el 12 de juliol, és una tremenda fortalesa del dòlar enfront de tots els seus rivals. L'índex que mesura el seu exercici contra una cistella de divises rivals ha escalat a un màxim de dues dècades de 108,560 aquesta setmana i rondava els 108,13 al comerç asiàtic dimecres. La inflació i les mesures de la Reserva Federal dels EUA continuen alimentant el 'bitllet verd' que deixa màxims contra la lliura i el ien. De fet, la moneda nipona ha tocat mínims des del 1998.
El ien japonès ha patit un cop dur aquest any, ja que el Banc del Japó manté la seva política monetària ultratova en contrast amb l'enduriment a gairebé tot el món. Dimecres, el ien es va veure pressionant els 137,055 per dòlar, després d'haver assolit dilluns el nivell més baix en 24 anys, als 137,75 iens.
El dòlar australià es va estabilitzar als 0,677 dòlars, just per sobre del mínim de dos anys de 0,6712 dòlars aconseguit dimarts.
La lliura esterlina també ha caigut per la fortalesa del dòlar, fins a mínims no vistos des del març del 2020, als 1,18 dòlars, i els analistes la veuen a la deriva després de la dimissió del primer ministre britànic, Boris Johnson, a la setmana passada. L'última vegada que es va comprar va ser als 1,19025 dòlars, i el proper obstacle són les dades del producte interior brut que es publicaran a les 08.00 hora espanyola.
"Crec que el dòlar continuarà pujant si l'IPC dels Estats Units és més fort del que s'esperava", indiquen els del Commonwealth Bank of Australia Joe Capurso a Sydney. És probable que l'informe mostri que la inflació al consum es va accelerar fins al 8,8% interanual, taxa que suposarà el ritme més alt des del 1981 o en gairebé 41 anys. Tot i això, la lectura de la inflació subjacent podria desaccelerar-se fins al 5,7%.
"L'aspecte més important d'aquestes dades serà com percebrà la Fed aquesta lectura i, en segon lloc, com traduiran els agents del mercat aquesta xifra. Pel que fa a la Fed, és molt possible que segueixi amb la política monetària agressiva i que una xifra no faci sinó augmentar les probabilitats d'una pujada de tipus de 75 punts bàsics", comenta Naeem Aslam, cap d'anàlisi d'Avatrade.
"Si tenim en compte el diferencial de tipus a curt termini de 2,50% a favor del dòlar, la vulnerabilitat econòmica més gran d'Europa pel conflicte d'Ucraïna, la gairebé absoluta dependència de l'exterior d'Europa en matèria energètica davant de l'autoproveïment dels EUA , i la tradicional agilitat dels EUA per afrontar una potencial crisi, no ens hauria de sorprendre aquesta fortalesa del dòlar", comenta Hernán Cortés, soci d'Olea Gestión.
Tot i això, crida l'atenció d'aquest expert "la tranquil·litat amb què la FED està observant aquest moviment, tenint en compte que la dada del PIB del primer trimestre va ser negativa en gran part per culpa del sector exterior". "En un moment com l'actual, on el creixement comença a ser un recurs escàs, tenir la divisa tan apreciada només té una justificació, i és que la FED prioritza la inflació sobre el creixement. El conflicte en matèria de tipus de canvi sorgirà si el BCE també vol prioritzar la reducció de la inflació, necessitant un tipus de canvi més fort", argumenta.
"Des d'Olea Gestión considerem que el dòlar a aquests nivells no té amics, ja que la zona de confort dels dos bancs centrals hauria d'estar a curt termini entre 1,07 i 1,12, equilibrant novament els objectius de creixement versus inflació", avisa Cortés. Tot i així, "el dòlar continuaria sobrevalorat ja que la seva paritat de poder adquisitiu enfront de l'euro està per sobre dels 1,20 dòlars per euro".
