El president turc, Recep Tayyip Erdogan, no ha aconseguit prou marge per evitar la segona volta de les eleccions, a la qual l'actual mandatari arribarà amb una posició avantatjosa.
Amb una xifra superior als 2 milions de vots per sobre del seu opositor, Erdogan s'enfrontarà el 28 de maig a Kemal Kilicdaroglu, que compta amb el suport de l'agrupació més gran de partits de l'oposició de la història del país. L'Aliança Popular del president també va camí de mantenir la majoria parlamentària, segons el recompte inicial de la cadena estatal TRT.
Els primers resultats de dilluns mostren Erdogan amb el 49,3% dels vots, mentre que Kilicdaroglu obtindria el 45% dels suports, per sota del llindar del 50% necessari per evitar una segona volta. S'han escrutat més del 98% de les urnes.
Kilicdaroglu, que va afirmar que s'imposarà a la segona volta, va instar els seus partidaris a ser pacients i va acusar el partit d'Erdogan d'interferir en el recompte i la comunicació dels resultats.
Els analistes indiquen que, si Erdogan resulta reelegit, probablement intentarà perllongar les seves polítiques actuals poc ortodoxes fent tots els possibles. També assenyalen que possiblement la victòria complicarà la relació de Turquia amb Occident, fins i tot amb altres membres de l'OTAN.
"Erdogan seguiria traçant un rumb cada cop més independent en política exterior, a més de continuar amb les seves polítiques econòmiques poc ortodoxes", assenyala Lizzy Galbraith, economista política d'abrdn.
L'oposició ha promès revertir les polítiques d'Erdogan i tornar a la política ortodoxa. Una victòria de Kilicdaroglu suposaria la tornada a un enfocament fiscal més favorable per al mercat, amb un reajustament parcial cap a Occident en política exterior, afegeix l'experta d'abrdn.
"Hi ha la creença generalitzada que la victòria de l'oposició provocaria un augment significatiu dels tipus. No obstant, amb això no n'hi haurà prou per corregir tots els desequilibris", afirma Mali Chivakul, economista de mercats emergents a J. Safra Sarasin Sustainable AM. "Uns tipus d'interès més alts, juntament amb unes perspectives de política fiscal creïbles, podrien atraure més fluxos de capital, millorar la qualificació creditícia de Turquia i reduir els costos dels préstecs externs", afegeix. Tot i això, l'experta reconeix que la "inestable" base de reserves del banc central significa que els inversors poden continuar sent escèptics i el nou govern pot necessitar trobar algun suport de liquiditat en divises per ancorar el seu programa polític.
Amb tot, Erdogan va obtenir millors resultats del que pronosticaven els sondejos preelectorals, que donaven un avantatge del voltant del 5% a Kilicdaroglu, i s'ha mostrat confiat i combatiu en dirigir-se als seus partidaris. "Ja hem avançat el nostre rival més proper en 2,6 milions de vots. Esperem que aquesta xifra augmenti amb els resultats oficials", va dir el president turc.