Crítica brutalment dura del diari britànic 'The Guardian' a la gestió del Govern de Pedro Sánchez de la crisi del coronavirus, a qui acusa de no estar gestionant gens bé la crisi sanitària. Després d'haver estat testimonis de com el virus ha afectat altres zones del planeta, el rotatiu britànic es pregunta què ha anat malament a Espanya després "d'haver vist el que passava als altres països". El diari no entén per què la resposta del govern espanyol ha trigat tant.
Noticia relacionada
"És un dels moments més foscos i dramàtics de la història espanyola recent", arrenca la crítica de 'The Guardian'. "Espanya està en el punt de mira de la pandèmia", explica el rotatiu al mateix temps que recorda que el focus abans estava posat a Wuhan, l'Iran o bé Itàlia. "No sabem qui serà el següent", afegeix.
"Què va sortir malament?", prossegueix, "Espanya ja havia vist el que va succeir a la Xina i l'Iran. També té Itàlia a prop, a través del Mediterrani, com a exemple de com el virus pot propagar-se ràpida i brutalment dins d'Europa". "No obstant això, els espanyols no poden culpar aquesta proximitat. No hi ha fronteres terrestres amb Itàlia, mentre que França, Suïssa, Àustria i Eslovènia, tots els països que estan molt millor, les tenen", relata.
De fet, aquesta pot ser una de les raons de la tardana resposta del país. Espanya va pensar que estava prou lluny. "Espanya només tindrà un grapat de casos", va dir el Dr. Fernando Simón, cap d'emergències mèdiques a Madrid, el 9 de febrer. Sis setmanes després, donava xifres diàries de centenars de morts. El nombre de morts per càpita ja és tres vegades més gran que el de l'Iran, i 40 vegades major que el de la Xina.
UNA PRIMAVERA ASSOLELLADA I PETONS, ABRAÇADES I XERRADES
El rotatiu atribueix a una raó que explica la propagació en España una cosa completament mundana". "Ha estat una primavera inusualment suau i assolellada. A la fi de febrer i principis de març, amb temperatures superiors als 20 °C, els cafès i bars de Madrid estaven plens de gent feliç, fent el que més els agrada als madrilenys: ser sociables", relata. "Això significa abraçades, petons i xerrades animades a pocs centímetres de la cara d'una altra persona", arrodoneix.
El mitjà segueix explicant que una setmana abans de decretar l'estat d'alarma a Espanya es van celebrar manifestacions, esdeveniments esportius i mítings polítics, actes que es van dur a terme mentre el virus ja era una crisi coneguda en nivell mundial. És per això que el mitjà considera que Sánchez va reaccionar tard i de manera maldestra: "Al país hi havia manca d'equipament essencial com ara respiradors, roba de protecció per als metges i les proves de coronavirus". "Quan va anunciar que invocaria poders d'emergència, va trigar més de 24 hores a implementar-los, moment en què part de la població de Madrid i altres ciutats s'havia dispersat per tot el país", continua.
QUAN ACABI, ESPANYA SERÀ EXTREMADAMENT FRÀGIL
"Espanya té un magnífic sistema d'atenció primària, però els seus hospitals s'han vist afectats per una dècada d'austeritat des de la crisi financera. Té només un terç dels llits d'hospital per càpita que té Àustria o Alemanya. Tanmateix, això és encara més que el Regne Unit, Nova Zelanda o els Estats Units" recorda el diari.
"El bloqueig que va començar el 14 de març s'ha aplicat de manera eficient amb multes policials i pressió popular (inclosos els ous llançats des dels balcons). Com a resultat, l'horrible corba de morts d'Espanya començarà a aplanar-se ràpid i els ministres diuen que les mesures haurien de començar a relaxar-se quan la quarantena d'un mes finalitzi l'11 d'abril. No obstant això, ningú no espera un retorn a la normalitat".
"Quan tot això acabi, Espanya serà extremadament fràgil. Quan la crisi financera va colpejar el 2008, la desocupació es va elevar al 27%, el deute públic va saltar cap amunt i la caiguda en picat cap a la recessió va ser una de les pitjors a Europa. El mateix succeirà enguany".
Acaba assenyalant que "les solucions imposades fa una dècada (austeritat, pèrdua d'ocupacions i retallades salarials) no seran tolerades. L'economista Toni Roldán ha calculat que Espanya necessita un préstec de 200.000 milions d'euros del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE). Això, tanmateix, ha d'esperar. De moment, Espanya ha de vèncer al virus. Aquest ha estat el moment més difícil fins ara, però pot haver-hi coses pitjors per venir".
