Sense franges, amb viatges entre províncies i tornada a l'escola: la vida sense l'estat d'alarma

Noticia relacionada

Illa ve "imprescindible" que siga el estado de alarma: "Los experimentos llevan al caos"

Amb la por a un rebot del virus a un costat de la balança i la reactivació de l'economia a l'altre, l'Executiu és a punt de perdre el poder que ha ostentat durant les setmanes de confinament. Si fracassa en obtenir la quarta ampliació de les mesures excepcionals, les Comunitats Autònomes recuperaran les seves transferències i atribucions administratives, i podran prendre decisions sobre les franges horàries per sortir al carrer o la tornada a l'escola, ni que sigui quinze dies abans que acabi el curs, com ja ha avançat que farà la Comunitat de Madrid.

La mobilitat ciutadana recuperarà la normalitat, cosa que afecta els desplaçaments a peu, en vehicle privat i transport públic. La circulació entre províncies quedarà restablerta, de manera que ja no es podran multar els viatges a segones residències situades a d'altres regions o els desplaçaments per visitar amics i familiars que no visquin a la mateixa província. Comptat i debatut, les limitacions actuals deixaran de tenir vigor el 9 de maig, quan finalitza l'última ampliació aprovada el 22 d'abril, asseguren fonts jurídiques consultades.

Noticia relacionada

La prórroga del estado de alarma sólo corre peligro en el Congreso si el PP vota en contra

Sí que es podran activar lleis per substituir-ne algunes de l'estat d'alarma, com per exemple les mesures de sanitat decretades per a comerços i sectors com el de les perruqueries. Els experts apunten a la Llei General de Sanitat, la Llei de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública de 1986 i fins i tot la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, que tornaran a tenir vigència automàticament. Així mateix, els aspectes econòmics, “que no afecten llibertats individuals”, com els ERTOs o els avals ICO, es podran continuar articulant a través de decrets llei, assegura Jordi Pacheco i Canals, degà del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (Colpis).

Altres juristes assenyalen que es podrien aprovar ordres ministerials i de les conselleries autonòmiques que substitueixin part de la casuística actual. És aquest sentit, algunes autonomies ja havien ordenat el tancament d'escoles o la prohibició d'espectacles abans de l'estat d'alarma. Això sí, no es descarta que els primers dies l'escenari sigui caòtic per la falta de preparació a moltes comunitats. No obstant això, després de setmanes sota el comandament únic d'un Executiu al qual “li ha faltat capacitat de negociació, encara que curiosament defensi tant el diàleg”, tal com apunta Pacheco i Canals, els presidents autonòmics prefereixen administrar les seves regions durant la desescalada.

“Ara que ja ha passat l'alerta sanitària, amb una corba de morts i de contagis en descens, el debat ara és el de la reconstrucció econòmica”, prossegueix el politòleg. En aquest context i amb el canvi de l'opinió pública també cap a la recuperació del que s'ha anomenat “nova normalitat”, els Governs de les CCAA exigeixen que es replantegi l'aplicació de la legislació d'excepcionalitat” i que es retorni a la legalitat ordinària, amb la finalitat de "garantir la salut pública i el retorn gradual a la normalitat institucional”, en paraules del Lehendakari basc, Íñigo Urkullu.

Els partits regionals es queixen que Sánchez no hagi tingut gens de flexibilitat amb l'assumpte de passar de províncies a regions sanitàries per a l'aixecament del confinament. “Si s'haguessin negociat aquests aspectes amb les forces nacionalistes s'hagués assegurat la majoria a la votació del dimecres”, explica Pacheco i Canals. Encara que l'expert assenyala que l'estat d'alarma ha tibat les costures de la Constitució, que “no està pensada per a qüestions sanitàries d'aquesta índole”.

56 DIES D'ESTAT D'ALARMA

Sánchez va aprovar el 14 de març el Reial decret 463/2020 de l'estat d'alarma contra la Covid-19, que afegia com a mesura extraordinària la limitació dels moviments dels ciutadans arreu del territori nacional. Va tancar negocis, va limitar les sortides al carrer dels ciutadans i va posar tots els cossos de seguretat i el sistema sanitari -públic i privat- a les ordres del Govern.

Aquell dia, va assumir tots els poders de l'Estat i, des de llavors és l'autoritat competent que dirigeix l'estat d'alarma al costat de quatre ministres delegats: el ministre de Sanitat, Salvador Illa; la ministra de Defensa, Margarita Robles; el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska i el ministre de Transports, José Luis Ábalos.

Fins avui, s'han aprovat tres pròrrogues: el 24 de març i el 7 i 22 d'abril, cada vegada amb menys suports dels grups parlamentaris. A l'oposició de Vox i Bildu, a l'última votació s'hi va sumar JxCat, i ERC va passar a l'abstenció. El PP ha confirmat el seu vot en contra aquest 6 de maig, mentre que els seus socis d'investidura, PNB i ERC, es mouen entre el no i l'abstenció.