• El sobiranisme difereix en si la declaració ha de tenir efecte immediat o progressiu
  • El president català començarà la seva intervenció a les 18 hores sense límit de temps
catalunya-puigdemont-portada

Dia històric a Catalunya. Un altre més. Entre amenaces des de l'Executiu central i una immensa pressió entre les files sobiranistes, on s'amplia la divisió entre els que volen tirar milles cap a l'Estat propi i els que donen suport anar a terminis, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ultima la seva declaració sobre la independència de Catalunya. La cita, a les 18:00 hores al Parlament després dels resultats de l'1-O, mentre hi ha múltiples contactes durant les últimes hores entre els sobiranistes sobre com articular el camí a una república.

Puigdemont preveu que el seu discurs, convocat a les 18.00 hores, s'empari en el resultat del referèndum: el sector sobiranista vol que sigui una declaració d'independència encara que difereix en si ha de tenir efectes immediats o entrar en vigor més endavant.

El president va dir -en una entrevista a TV3 emesa el cap de setmana- que la seva intenció és presentar una declaració d'independència perquè la preveu la Llei del referèndum, que considera vigent malgrat que va ser sospès pel TC: "La declaració d'independència està prevista en la llei del referèndum com a aplicació dels resultats. Per tant, aplicarem allò que preveu la llei ".

Els socis de govern de Junts pel Sí, la CUP i les entitats sobiranistes han augmentat la seva pressió perquè la compareixença de Puigdemont s'encamini a proclamar la República Catalana. ANC i Òmnium Cultural han convocat la ciutadania per a aquest dimarts a la mateixa hora que comença el ple, a prop del Parlament, per donar suport al president amb el lema 'Avancem al costat de les nostres institucions'. L'acte vol concentrar una multitud al passeig Lluís Companys, on fins i tot s'han instal·lat dues pantalles gegants per seguir les paraules del president.

L'últim conseller en pronunciar-s'hi ha estat el d'Interior, Joaquim Forn, que ha assegurat aquest dilluns que la declaració unilateral d'independència és una opció perquè molta gent va votar a favor en el referèndum de l'1 d'octubre.

En una entrevista de 8TV recollida per Europa Press, Forn ha insistit que més de dos milions de persones van votar a favor de la independència i la DUI és una opció "perquè la pròpia llei del referèndum deia que, al cap de 48 hores de la proclamació dels resultats, si havien més vots positius, ens dirigiríem a aquest escenari".

Tot i que es contempli aquesta opció, el titular d'Interior creu que hi ha diverses vies de mediació i ha dit que el Govern no rebutjarà cap proposta del Govern central: "Si demà a les cinc hi ha una proposta ferma, encantats de la vida i el president Puigdemont l’escoltaria".

El sector sobiranista vol que sigui una declaració d'independència encara que difereix en si ha de tenir efectes immediats o entrar en vigor més endavant

REPÚBLICA I DIÀLEG

Fonts del Govern consultades per 'Europa Press' s'han remès aquest dilluns a aquesta entrevista i han assegurat que el discurs del president tindrà en qualsevol cas una al·lusió a construir una república i, a més, un element clau: apel·lar de nou a que hi hagi una mediació internacional que faci sentar a la mateixa taula el Govern central i la Generalitat.

Des de la votació de l'1 d'octubre, s'han succeït diverses ofertes per intervenir-hi -entre elles la de Suïssa- i la Generalitat confia que s'acabi generant la pressió suficient sobre l'Estat perquè el president del Govern, Mariano Rajoy, accepti alguna de les propostes.

CONTACTES DISCRETS

Els contactes discrets entre les files sobiranistes s'han multiplicat durant les últimes hores per tancar un discurs que acontenti a totes les parts, fins al punt que s'ha desconvocat una reunió del grup parlamentari de JxSí prevista per aquest dilluns perquè encara no estava tancat el contingut del discurs.

El Govern és conscient que la resposta de l'Estat depèn de l'abast del que digui Puigdemont: contemplen que una declaració d'independència amb efectes immediats podria desencadenar una suspensió de l'autonomia, mentre que una declaració "en diferit" pot allunyar aquest escenari, encara que sigui momentàniament.

DIFERENTS SENSIBILITATS

Entre els sobiranistes hi ha diferents sensibilitats sobre què ha de fer el president: la CUP i Demòcrates exigeixen una declaració d'independència sense ambigüitats -"ni simbòlica ni retòrica ni accessòria", ha dit aquest dilluns el 'cupaire' Benet Salellas-, d'aplicació immediata i que inclogui aplicar la Llei de transitorietat jurídica, que materialitza la 'desconnexió'.

Des d'ERC no detallen si volen una declaració d'efectes automàtics ja en aquest ple i es limiten a afirmar que ha arribat el moment de "constituir" una república sense tancar la porta al diàleg amb l'Estat i a una possible mediació internacional d'un actor polític extern.

La independència a terminis, l'opció per la qual aposta el PDeCAT

Pel que fa al PDeCAT, el partit comparteix que és imprescindible presentar aquesta declaració, però durant una reunió interna aquest dilluns s'ha evidenciat la veu dels quals pressionen perquè es faci una proclamació d'independència a terminis, han explicat a Europa Press fonts del partit.

El seu eurodiputat, Ramon Tremosa, ha apuntat aquest dilluns la 'via eslovena', que seria una declaració d'independència però suspesa en el temps: no entraria en vigor immediatament perquè s'haurien de buscar reconeixements internacionals i insistir davant l'Estat a la possibilitat de negociar un referèndum acordat.

SENSE LÍMIT DE TEMPS

El president català començarà la seva intervenció a les 18 hores sense límit de temps, i cada líder de grup tindrà 10 minuts cadascun; si Puigdemont els replica, s'obrirà un nou torn per als líders de l'oposició de 5 minuts cadascun.

Una altra incògnita és si el Parlament farà algun tipus de votació sobre la proposta que presenti el president: els sobiranistes s'inclinen per que no hi hagi, ja que això significaria desobeir la seva pròpia Llei del referèndum, que estableix que els catalans van tenir l'última paraula l’1-O. Per ara, no està programada.

El Parlament fa més d'un mes que no es reuneix al ple -des del polèmic ple del 6 de setembre, que va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica-, i aquesta inactivitat ha generat malestar entre l'oposició, que acusa JxSí i la CUP d'utilitzar la Cambra al seu gust.

El reglament del Parlament recull que un dels primers plens després de les vacances d'estiu -al setembre- ha de ser el de Política General, per abordar els temes candents del curs polític, però JxSí i la CUP l'han frenat fins ara, també per disgust de la resta de grups.

Noticias relacionadas

contador