- La Fiscalia demana la seva citació urgent davant l'Audiència Nacional per la querella de sedició i rebel·lió
- Puigdemont i cinc consellers estudien demanar asil polític als nacionalistes flamencs
És una de les incògnites d'aquest primer dia laborable del Govern de la Generalitat després del cessament de l'anterior Executiu pel Govern de Mariano Rajoy. On és l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont? No se li ha vist ni al Palau de la Generalitat ni a l'Executiva del PDeCAT, després de certa especulació, el Ministeri de l'Interior ha confirmat que és a Bèlgica i algunes informacions apunten que ha viatjat a Brussel·les i que contempla demanar asil polític junts amb cinc exconsellers.
A primera hora del matí, l'expresident ha jugat a despistar en penjar a Instagram una foto des del Palau de la Generalitat, però ningú no l'ha vist entrar o sortir de les dependències del Govern català.
Les hores han anat passant i tampoc s'ha presentat a la junta extraordinària organitzada pel PDeCAT. La taula presidencial de l'Executiva l'han format el president del partit, Artur Mas, la vicepresidenta, Neus Munté, la coordinadora general, Marta Pascal, el coordinador organitzatiu, David Bonvehí, i el responsable del món local, David Saldoni. Després d'aquesta reunió, el partit ha anunciat, de la mateixa manera que ho ha fet ERC hores abans, que concorreran a les eleccions el 21 de desembre.
L'especulació al voltant d’on pot estar Puigdemont ha anat creixent fins al punt que, 'El Periódico' ha publicat que seria a Brussel·les entrevistant-se amb els nacionalistes flamencs. Interior ha acabat confirmant aquestes informacions i 'La Sexta' ha assegurat que tant Puigdemont com cinc consellers valoren demanar asil polític al país.
ASIL POLÍTIC A BÈLGICA
Durant les últimes hores, el ministre d'Exteriors belga havia arribat a fer aquesta oferta a l'exlíder català, encara que el primer ministre del país Charles Michel se n'ha desmarcat. De fet, ha demanat al secretari d'Estat d'Immigració, Theo Francke, que "no llenci més llenya al foc" després que aquest últim no descartés atorgar asil polític al cessat president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, per temors a una possible imputació "injusta" de les autoritats espanyoles.
"L'asil no és a l'ordre del dia. Reiterem la nostra crida al diàleg i li demano a Theo Francken que no llanci més llenya al foc", ha fet saber a través d'un comunicat recollit per l'agència de notícies belga.
Prèviament, Francken, nacionalista flamenc, havia considerat que la hipotètica concessió d'asil "no és una cosa irreal, ben mirat", segons ha declarat en una entrevista a la cadena belga VTM. "S'està parlant ja d'una pena de presó (per Puigdemont). Quedaria per veure fins a quin punt seria just aquest judici", ha afegit Francken.
"FRUIT DE LA DESESPERACIÓ"
El coordinador general del PP, Fernando Martínez Maíllo, ha assegurat que el viatge a Brussel·les de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, és fruit de la "desesperació" ja que aquest dilluns no ha pogut acudir al seu despatx a la seu de la Generalitat, després d'haver estat destituït divendres pel Govern.
En roda de premsa després del Comitè Executiu Nacional del PP, i preguntat sobre això, Maillo ha dit que veu "una contradicció" que Puigdemont s'hagi traslladat a la capital de les institucions europees "on un dels grans valors és la defensa de l'Estat de Dret, de la legalitat i dels valors constitucionals". "Per això que es quedi a casa, és un disbarat i una mostra de desesperació", ha afegit el dirigent popular.
CITACIÓ IMMEDIATA PER SEDICIÓ I REBEL·LIÓ
La sortida de Puigdemont del país coincideix amb la querella presentada per la Fiscalia pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra els "principals responsables" de la Generalitat de Catalunya. Aquesta querella es presentarà davant l'Audiència Nacional.
El text esmenta expressament que es procedeixi a la citació dels querellats amb caràcter urgent per prendre'ls declaració com a investigats per valorar l'adopció de les mesures cautelars de caràcter personal, tenint en compte la "gravetat dels fets" i dels delictes imputats.