- Pedro Sánchez serà qui prengui la paraula a continuació per exposar el programa del seu hipotètic Executiu
- Els grups han de fixar posició de menys a més, acabant amb el PP, i els diputats votaran el candidat un per un i de viva veu
El secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, obrirà aquest dijous al Congrés dels Diputats el debat de la moció de censura contra Mariano Rajoy, el segon d'aquesta legislatura i el més incert dels quatre que s'han celebrat a la recent història democràtica.
A les nou del matí, Ábalos pujarà a la tribuna d'oradors, en representació dels 84 diputats del PSOE que van subscriure la moció, per explicar les raons que han portat el seu grup parlamentari a presentar la censura a Rajoy. El seu temps d'intervenció no està taxat, per la qual cosa el seu discurs pot allargar tant com vulgui.
ELS PROMOTORS NO TENEN LÍMIT DE TEMPS
Tampoc té límit de temps el secretari general i aspirant a la Moncloa, Pedro Sánchez, que serà el que prengui la paraula a continuació per exposar el programa polític del seu hipotètic Executiu.
El Govern, que pot intervenir en qualsevol moment del debat, podria intervenir després del discurs d'Ábalos, com va passar durant les tres mocions de censura precedents, o bé al final del discurs de Sánchez. Això sí, l'interpel·lat per l'Executiu, sigui Ábalos o Sánchez, tindrà dret a respondre.
El 1980 va ser el ministre de la Presidència, Rafael Arias Salgado, d'Unió de Centre Democràtic (UCD), qui va intervenir per replicar el socialista Alfonso Guerra en presentar la candidatura de Felipe González. Set anys després, durant la moció d'Aliança Popular contra el PSOE, va tornar a actuar Guerra, aquesta vegada com a vicepresident de Felipe González per combatre la proposta alternativa d'Antonio Hernández Mancha.
Fa només un any, durant la moció de Podem, va ser el mateix Mariano Rajoy qui va debatre contra Irene Montero i contra Pablo Iglesias, un esquema que podria repetir aquest dijous, o bé deixar pas a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría enfront d’Ábalos.
RECÉS ABANS DEL TORN DELS GRUPS
Després d'aquest debat entre el Govern i els defensors de la moció de censura, que tots els grups auguren aspre, hi haurà un recés que decidirà la Presidència de la Cambra. A continuació serà el torn dels portaveus dels diferents grups parlamentaris, que prendran la paraula de menys a més, és a dir, començarà el Grup Mixt, al qual seguirà el PNB, ERC, Ciutadans, Units Podem, el PSOE i el PP.
Cadascú dels grups comptarà amb una intervenció inicial de trenta minuts i de deu minuts de rèplica, i es dona per fet que l'aspirant els anirà contestant un per un. En el cas del Mixt, el temps haurà de dividir-se entre els set partits que el conformen (PDeCAT, Compromís, Bildu, UPN, CC, Fòrum i Nova Canàries). En nom dels independentistes catalans parlarà el seu portaveu, Carles Campuzano, i Joan Baldoví representarà Compromís.
Després del Grup Mixt participarà el portaveu del PNB, Aitor Esteban, la posició del qual és clau per al futur de la moció; Esquerra Republicana, amb Joan Tardà, i Ciutadans, representat per Albert Rivera, que en funció del desenvolupament del debat podria intervenir dijous a la nit o ja divendres al matí.
Igual que el Mixt, el grup confederal d’Units Podem també haurà de dividir-se divendres el temps entre el seu president i líder de Podem, Pablo Iglesias, i els seus socis i confluències -Lucía Martín (En Comú), Alberto Garzón (IU) i Miguel Anxo Fernán-Vello (En Marea)-.
Per part del PSOE intervindrà la portaveu parlamentària, Margarita Robles, i en nom del PP serà Rafael Hernando l'encarregat de fixar la postura del partit. També durant aquesta part del debat podrà intervenir qualsevol dels membres del Govern, però l'última paraula, en tot cas, correspon al candidat que s'examina, en aquest cas Sánchez.
ES NECESSITA 176 VOTS
Un cop debatuda la moció, es procedirà a la seva votació, que serà pública i per crida, és a dir, cada diputat ha d'anunciar de viva veu el sentit del seu vot, i perquè tiri endavant, el candidat necessita reunir la majoria absoluta de la Cambra: 176 vots.
De moment, el PSOE només té assegurat el suport de Units Podem (67 diputats), el de Compromís (4 diputats) i el representant de Nova Canàries, Pedro Quevedo, vots que sumen 156 diputats, de manera que tot depèn de la posició que adoptin ERC i PDeCAT, i singularment del PNB, de manera que tot està a l'aire.
I és que tant el PP com Ciutadans han avançat que no donaran suport al líder socialista, als quals s'uniran els dos diputats d'UPN i el de Fòrum Astúries, ambdós socis electorals dels populars a Navarra i Astúries, i la diputada de CC, Ana Oramas.
Les tres mocions de censura anteriors, la de 1980, la de 1987 i la de 2017 van ser rebutjades. En concret, el 1980, Felipe González va aconseguir el suport de 152 diputats, davant del rebuig de 168 i l'abstenció d'altres 21 -durant la sessió es van registrar 11 absències-. Set anys després, el 1987, només 66 diputats van votar a favor del candidat Antonio Hernández-Manxa, enfront dels 195 que ho van fer en contra i els 71 que es van abstenir.
