- El delicte de sedició implica penes de fins a 15 anys de presó
- Les citacions es produeixen en el marc de la querella per la concentració davant de la seu d'Economia durant l'operació 'Anubis' de la Guàrdia Civil
- Els Mossos d'Esquadra informen que Trapero acudira a l'Audiència Nacional per demostrar que han complert les ordres de Fiscalia i jutges
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha estat citat a declarar aquest divendres davant l'Audiència Nacional en qualitat d’investigat per un delicte de sedició. La jutgessa Carmen Lamela també investiga els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, pel mateix delicte.
Segons avancen 'El Español' i 'La Vanguardia', la jutgessa es basa en la querella presentada fa uns dies per la Fiscalia General de l'Estat per la concentració davant de la seu del departament d'Economia, on la Guàrdia Civil va efectuar un registre amb l'objectiu de frenar els preparatius del referèndum d'independència de l'1 d'octubre, prèviament suspès pel Tribunal Constitucional. Fonts de la policia autonòmica han assenyalat que Trapero acudirà a l'Audiència Nacional per demostrar que han complert les ordres de Fiscalia i jutges.
Els fets es van produir el passat 20 de setembre, quan agents de l'Instituto Armado van entrar a la seu de la Conselleria d'Economia de la Generalitat situada a Rambla Catalunya, a Barcelona, a més de la seu de l'Institut Català de Finances (ICF), en el marc de l'operació 'Anubis', que es va saldar amb 16 detinguts.
Els dirigents de les entitats sobiranistes van convocar la població a concentrar-se en senyal de protesta contra l'acció davant de la conselleria i el Ministeri Públic va presentar la setmana passada una querella per sedició contra tots els manifestants.
CANVI IL·LEGAL DE L'ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT
El 27 de setembre, la magistrada de l'Audiència Nacional va acordar lliurar ofici a la Guàrdia Civil perquè elaborés l'atestat sobre les actuacions, segons va exposar en un acte en el qual entén que la competència de la seva investigació és d'aquest òrgan pel fet que la manera en què es van produir els fets podria atemptar contra els béns jurídicament protegits i contra l'actual forma de govern.
Considerava al text que les concentracions ocorregudes aquests dies a les portes de la Conselleria d'Economia després dels registres acordats pel Jutjat d'Instrucció nº 13 de Barcelona buscarien "intentar canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estrada i declarar la independència d'una part del territori "trencant" el principi de la unitat de la nació espanyola".
"La descripció del delicte de sedició al Codi Penal -recollit a l'article 544 i penat amb fins a 15 anys de presó- encaixarà en les conductes materials descrites al delicte contra la forma de govern si els actes s'executen amb el propòsit de canviar il·legalment l'organització de l'Estat", diu la interlocutòria en què la jutgessa recorda que el bé jurídic que es protegeix és l'ordre públic entès com la pau i tranquil·litat a les manifestacions.
També es va fer ressò de la denúncia, que signa el tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, en la qual s'assenyala l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium per muntar a la Rambla un lloc per a voluntaris des d'on s'organitzaven els torns de relleu per a les concentracions davant la Conselleria d'Economia i exposa també que els voluntaris van fer un cordó davant l'edifici per evitar que la Guàrdia Civil s’emportés els detinguts.
IMPEDIR LA TASCA DELS AGENTS
La denúncia fa un relat dels fets ocorreguts la passada setmana i que van començar amb la concentració "d'una munió de persones" davant dels edificis que els agents estaven registrant "amb la finalitat d'impedir per la força els agents de l'autoritat el legítim exercici de les seves funcions i el compliment de les resolucions judicials".
Igualment adverteix de l’"existència d'un concert de voluntats entre persones o entitats, públiques o privades" que amb els seus actes van impulsar mobilitzacions o "moviments populars per imposar el referèndum independentista per la força de la intimidació".
BAIXAR CAP
El diputat al Congrés i coordinador dels parlamentaris del PDeCAT, Jordi Xuclà, ha advertit, després de conèixer la citació de l'Audiència Nacional a declarar del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, que "abaixar el cap no serà la resposta de les institucions ni de milions de ciutadans a Catalunya".
El dirigent del PdeCAT ha dit que el major dels Mossos d'Esquadra "va estar sota la instrucció i les ordres de la Fiscalia durant el diumenge i tota la setmana", i ha subratllat que la seva citació respon a "un guió de l'aparell de l'Estat, però aquest "és el segle XXI, i tot això es produirà per camins pacífics". Tot i això, ha assegurat que "abaixar el cap no serà la resposta de les institucions ni de milions de ciutadans a Catalunya".
