El col·lapse del govern francès endarrerirà la consolidació fiscal a curt termini i les reformes de gran abast. I, en absència de les mesures d'austeritat proposades pel 2025 per l'administració de Michel Barnier, les perspectives fiscals i econòmiques de França s'han deteriorat considerablement.
Així ho veuen alguns analistes. En el cas de Thomas Gillet i Brian Marly, analistes de sector públic i sobirà de Scope Ratings, comenta que la moció de censura contra el primer ministre Michel Barnier impedeix l'aplicació del pla pressupostari plurianual i el programa de reformes de França.
"Com que constitucionalment no és possible celebrar noves eleccions legislatives abans de mitjans del 2025, és poc probable que el Parlament francès, en què hi ha un gran nombre de membres, faciliti el procés de nomenament d'un nou primer ministre amb un ampli suport polític", diu.
Destaca que qualsevol configuració plausible d'un nou govern no tindrà el suport legislatiu necessari per abordar eficaçment el dèficit pressupostari creixent de França i l'augment del deute en relació amb el PIB, ja que cap partit o coalició compta amb majoria absoluta a l'Assemblea Nacional.
"Com que és poc probable que la incertesa política es dissipi a curt termini, França podria enfrontar-se a un prolongat període de buit polític, caracteritzat per eleccions anticipades i governs de curta durada, almenys fins a les properes eleccions presidencials previstes per al 2027", assegura.
A més, assenyala que la incertesa a curt termini augmenta el risc que el dèficit de França continuï creixent el 2025, acostant-se al 7% del PIB previst pel Govern en un escenari sense canvis polítics, enfront de l'objectiu del 5% fixat al projecte de pressupostos. Seria el tercer any consecutiu de desviament pressupostari, després de dèficits del 6,1% el 2024 i del 5,5% el 2023.
Tot i que considera que les salvaguardes institucionals de França haurien d'evitar un estancament pressupostari, un bloqueig polític perllongat podria ser negatiu per a la seva qualitat creditícia: “A l'octubre vam rebaixar la qualificació de França a AA-/Estable a causa del deteriorament sostingut de les finances públiques i d'unes perspectives polítiques cada cop més incertes".
Per part seva, Odile Camblain, responsable de gestió de multiactius de Credit Mutuel Asset Management, afegeix que la pròrroga prevista del marc pressupostari per al 2024, a través d'una llei pressupostària especial (que haurà de presentar-se abans del 19 de desembre i promulgar-se abans del 1 de gener), preveu un dèficit pressupostari entre el 5,5% i el 5,8% del PIB per a 2025, supeditat a la consecució de l'objectiu de creixement de la Llei de Finances (1,1% el 2025).
"Pensem que aquesta projecció de creixement és excessivament optimista, atès el persistent escepticisme dels inversors i el moderat consum intern, malgrat l'apreciació dels salaris reals. L'augment sostingut de les categories de despesa no discrecional -en particular, els preus" de l'energia i els aliments- continua pesant significativament en la confiança dels consumidors francesos", afirma.
Segons la seva opinió, l'aplicació d'aquest marc pressupostari especial imposat per la Constitució hauria de donar lloc a una millora marginal del dèficit respecte al 2024, facilitada per la congelació de les despeses i el manteniment dels ingressos als nivells del 2024, excloent-ne el creixement del PIB i els ajustaments per inflació.
"Encara que la dinàmica del mercat a curt termini sembla simètrica, els riscos a mitjà termini continuen sent elevats, ja que és probable que la incertesa política persisteixi almenys fins a les possibles eleccions legislatives del juliol. Mantenim la nostra postura prudent sobre els actius francesos", conclou.